Vai al contenuto

Geofìsica

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Strutura dla tèra

La geofìsica (dal grech = Tèra e physiké = siensa dla natura) a l'é la siensa ch'a studia ij fenòmen fìsich e le proprietà fìsiche dël pianeta Tèra, an aplicand ij prinsìpi dla fìsica a l' atmosfera, l'idrosfera e la litosfera. A l'é lë strument prinsipal për comprende la strutura e la dinàmica dël nòstr pianeta, da la crosta fin-a al cheur.

Na part essensial dla geofìsica a studia pròpi ël mecanism dë spostament dij continent, visadì la tetònica dle plache (o tetònica a tëppe). Costa teorìa, confermà mach a parte da j'agn '60 dòp esse stàita për tant temp ostacolà, a spiega che la litosfera (l'anvlup pì estern e rèid dla Tèra) a l'é dividùa an vàire plache (o tëppe) ch'as bogio ansima a l'astenosfera (un layer pì fond e plàstich).

La tetònica a l'é la rèis ëd fenòmen com:

  • Teramòt e atività sìsmica: la liberassion d'energìa ant ij confin antra le plache.
  • Vulcan: la formassion ëd neuva crosta e 'd caden-e montagnose.
  • Orogenèsi: la creassion ëd gròsse caden-e montagnose (es. l'Himalaya).
  • La deriva dij continent: lë spostament dle masse terestre ant ël cors dij milen (es. Pangea).

Mentre la geofìsica fondamental a studia costa teorìa e ij process globaj (camp magnétich, fluss ëd calor), la geofìsica aplicà a deuvra ij midem prinsìpi për arserche d'arzorse sot-tèra (petròli, mineral, eva) o për la pianificassion d'euvre d'angignarìa.

Anliure