Vai al contenuto

Algeri

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Algeri (an àrab: الجزائر, al-Jazāʾir, an fransèis: Alger) a l'é la capital e la pì granda sità ëd l'Algerìa. A conta 1.661.000 abitant (2004) e 2.800.000 ant l'area metropolitan-a (2010). A l'é 'l pì important port dël pais e un dij pì gròss dël Mediterani. Sò nòm a ven da l'àrab al-Jazāʾir ("j'isolòt") , për via dle cite ìsole ch'a-i ero dë 'dnans a la còsta.

Geografìa

Algeri as treuva an sël Gòlf d'Algeri, an sla còsta dël Mediterani, ai pé dle montagne dël Tell (ch'a fan part dl'Atlànte). La sità a l'é costruìa an sù na colin-a, con na part bassa (la sità veja, o Casbah) e na part àuta (la sità moderna).

Stòria

Algeri a l'é stàita fondà dai Fenissi (coma Ikosim) e peui a l'é stàita ocupà dai Roman, dai Vàndal e dai Bisantin. Dël sécol ch'a fa X, ij Berber a l'han arcostruì la sità. Dël 1516 a l'é stàita conquistà da Hayreddin Barbarossa e a l'é dventà un-a dle pì importante basi dij pirata barbaresch e la capital dël Regn d'Algeri (sota l'Imperi Otoman). Dël 1830 a l'é stàita ocupà dai Fransèis, ch'a l'han fane la capital ëd soa colònia algerin-a. Durant la guèra d'Algerìa (1954-1962), a l'é stàit ël sènter dle bataje për l'indipendensa (massacri dël 1955).

Leu d'anteresse

  • La Casbah (Patrimòni Mondial UNESCO) – la sità veja con soe muraje e vieuj.
  • La Moschea Ketchaoua – un-a dle pì grande moschee dël pais.
  • La Basilica ëd Notre-Dame d'Afrique (1872) – un-a dle pì importante cese catòliche d'Àfrica.
  • Ël Musé dël Bardo – con colession archeològiche e art islàmica.
  • Ël Jardin d'Essai (Giardin ëd Hamma) – un dij pì gròss giardin botànich dël mond.

Anliure

Panorama

Anliure esterne