Và al contegnud

Pagina principala/NOL

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 80 176 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Mantoa

La Storia de Mantoa la gh'ha no ona data de inizi certa, e nanca di fondator ciar. La leggenda la cunta su che la profetessa greca Manto, in fuga da Tebe, l'è 'ndada in l'odierna Mantoa e donca l'ha fondaa la città. 'Sta leggenda chì l'è cuntada anca in l'Infern del Dant Lighier.

I primm trasc de vita a Mantoa ja troeuvom in del secol quell de 10, ma domà in del secol quell de 4 Mantoa la vegn on center important, de la civilità di Etrusch.

In del 214 a.C. i Roman conquisten la città, e in del 90 a.C cont la Lex Iulia de civitate la vegn città libera. A Mantoa l'è nassuu anca el Publio Virgilio Marone, ma l'è semper restada in dispart, cont center 'me Cremona e Verona ch'eren pussee important.

Mantoa l'è stada vuna di primm città de la Pianura a vess cristianizada, cont on martiri in l'ann quell de 37. Semper a Mantoa el papa Leon I l'ha convint i Unn de l'Attila a conquistà minga Roma, anca se poeu l'Imper el s'è s'ceppaa istess.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

El Mathatron a l'è un calcolator de tavol nonziad in del 1963 e sortid in del 1964 de la Mathatronics, retegnud el prim calcolator de tavol de la storia.

La machina l'è vegnuda in ment al William Kahn, ingegner strach de doperà di machine mecaneghe lente e grame de doperà, jutad del Roy Reach e del David Shapiro. El Kahn l'haveva lavorad a la division informatega de la Honeywell e l'era de l'ideja che di principi di gran computer fussen aplicabel anca in di màchine de tavol. I trè compartiven l'ideja de 'n computer personal e in del 1962 hann mollad el so lavorà quand che hann finid de progetà el Honeywell H-800 e hann fad sù un'azienda, con 18'000$ de capital di so daner e 54'000$ de capital di investitor de foeura. La mier del Kahn l'è vegnuda foeura cont el nom de la machina e de l'azienda e in del dicember 1962 gh'hann un prototip che 'l fonziona de la machina, che 'l convincc i investitor e ghe permet de regoeuj alter 300'000$.

In del 1963 el Reach l'ha sgirad per i Stat Unid cont un modell de legn de la Mathatron e di esempi de stampa del prototip per regoeuj i prim orden e in del november 1963 a l'è nonziada ofizzialment e in del 1964 l'è relassada e l'è restada per un quaj ann el prodot de tavol de ponta in di Stat Unid.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh

Un proverbi a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?