Vés al contingut

Volker Türk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVolker Türk
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Linz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans
17 octubre 2022 –
← Michelle Bachelet Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena - Philosophiæ doctor
Universitat Johannes Kepler de Linz - màster en lleis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm10315474 Modifica el valor a Wikidata

Volker Türk (Linz, 27 d'agost de 1965) és un advocat austríac i Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans des de l'octubre del 2022.

Trajectòria

[modifica]

El 1991 Türk es va convertir en funcionari de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i va obtenir una destinació temporal a Kuwait finançada pel Ministeri d'Afers Exteriors austríac. Després va ocupar càrrecs a l'ACNUR en diferents regions del món, com ara Malàisia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina i la República Democràtica del Congo i, més endavant, va esdevenir director de la Divisió de Protecció Internacional a la seu de l'ACNUR a Ginebra.[1] El febrer de 2015 va ser nomenat Alt Comissionat Adjunt per a la Protecció, convertint-se en el funcionari austríac de més alt rang de l'ONU i va participar en el desenvolupament del Pacte Mundial sobre els Refugiats.[2][3]

El 18 d'abril de 2019, Türk va ser nomenat pel secretari general de l'ONU António Guterres secretari general adjunt per a la coordinació estratègica del Secretariat de l'ONU.[4][5] Türk va coordinar el treball de política global de l'ONU i el seguiment de la «Crida a l'acció pels drets humans» del secretari general.[6]

Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans

[modifica]

2022–23

[modifica]

El 8 de setembre de 2022, Türk va ser seleccionat com a Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans[7][8] i va assumir el càrrec el 17 d'octubre de 2022.[9] Les seves prioritats declarades són construir una presència més forta dels drets humans sobre el terreny i recaptar més diners per a una oficina de l'ONU que, segons ell, no disposa de prou finançament.[10]

El 2023 va liderar la iniciativa Human Rights 75 per a promoure els drets de les dones i els infants, donar suport a la mitigació del canvi climàtic i empoderar les persones amb discapacitat.[11][12] Türk promou els drets humans com a solució als nous reptes, com ara les implicacions de la tecnologia digital sobre la privadesa i la llibertat d'expressió.[13]

El gener de 2023, Türk va criticar la política fronterera de «deportació accelerada» de l'administració del president estatunidenc Joe Biden, en virtut de la qual els estrangers irregulars no ciutadans podien ser expulsats del país o se'ls podia denegar l'entrada, afirmant que representava un risc per als drets fonamentals.[14]

L'abril de 2023, Türk va demanar a les autoritats russes que alliberessin el periodista Vladimir Kaàa-Murzà, que havia estat condemnat a una pena de presó de 25 anys per càrrecs que incloïen la traïció.[15]

El maig de 2023, Türk va declarar que l'Iran tenia aquell any un historial «abominable» d'execucions amb una mitjana de més de 10 persones penjades a la setmana,[16] i va sol·licitar a les autoritats iranianes que abolissin la pena de mort.[17]

El juliol de 2023, després que un home en una protesta a Estocolm arrenqués pàgines d'un Alcorà i les cremés, Türk va condemnar l'acció com un acte pensat per dividir i provocar odi.[18] Durant un debat posterior del Consell de Drets Humans, diversos països de majoria musulmana van instar a una major responsabilitat en relació a les accions ofensives a les creences religioses, mentre que els països occidentals i la UE van emfatitzar la importància de la llibertat d'expressió i van expressar la seva oposició a les lleis de blasfèmia.[18]

2024–present

[modifica]

El febrer de 2024, Türk va criticar el que va anomenar les «restriccions creixents de l'espai públic a l'Índia, així com els discursos d'odi i la discriminació contra les minories, especialment la musulmana».[19] L'ambaixador de l'Índia davant l'ONU a Ginebra, Arindam Bagchi, va considerar que les acusacions de Türk eren «injustificades i no reflecteixen la realitat de la democràcia més gran del món».[19]

El març de 2024, Türk va reconèixer «els avenços de la Xina en l'alleujament de la pobresa i la promoció del desenvolupament» i va instar a l'alliberament dels defensors dels drets humans, advocats i altres persones detingudes.[20] També va demanar a la Xina que implementi les recomanacions de l'Avaluació de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU sobre els problemes de drets humans a Xinjiang.[21]

El febrer de 2025, dirigint-se al Consell de Drets Humans de l'ONU, va instar la comunitat internacional a implementar un embargament d'armes i sancions específiques contra Myanmar, i va descriure la situació dels drets humans a Myanmar com una de les pitjors del món, una «lletania de patiment humà, inclosos atacs aeris indiscriminats, execucions sumàries, tortura i fam».[22][23][24]

A l'octubre de 2024, Türk va visitar Bangladesh per avaluar la situació dels drets humans després dels disturbis polítics que van enderrocar el govern de Sheikh Hasina.[25] Després de reunir-se amb l'assessor en cap Muhammad Yunus, funcionaris del govern, líders estudiantils i representants de la societat civil,[26] va emfatitzar la importància de les polítiques d'inclusió, afirmant que «Bangladesh té ara una oportunitat històrica per a renovar i revitalitzar una democràcia genuïna i per a reconstruir el país sobre una base d'igualtat, on totes les veus siguin escoltades i valorades, independentment de la classe, el gènere, la raça, la ideologia política o la religió».[27] També va visitar hospitals per a reunir-se amb estudiants ferits durant les protestes i va demanar «investigacions exhaustives sobre tots els assassinats i les violacions dels drets humans».[28][29]

Durant la guerra de Gaza, Türk va afirmar que Israel podria estar utilitzant la fam com a arma de guerra a Gaza, fet que equivaldria a un crim de guerra. Al seu torn, el ministre d'economia israelià, Nir Barkat, va dir que els avisos de Türk eren «una ximpleria total, una cosa totalment irresponsable».[30]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «University of Graz honours UNHCR efforts». Tiroler Tageszeitung, 10-05-2016.
  2. ↑ «Global Compact on Refugees: Thematic discussions». UNHCR, 10-07-2017.
  3. ↑ Heidi Riepl. «Volker Türk: From Linz to the Top of the UN». Oberösterreichische Nachrichten, 14-02-2015. Arxivat de l'original el 14 May 2016.
  4. ↑ «Volker Türk: Assistant Secretary-General for Strategic Coordination, Executive Office of the Secretary-General (EOSG)» (en anglès). un.org.
  5. ↑ «Mr. Volker Türk of Austria - Assistant Secretary-General for Strategic Coordination in the Executive Office of the Secretary-General». un.org, 18-04-2019. [Consulta: 11 setembre 2022].
  6. ↑ Nations, United. «Summit of the Future website» (en anglès). United Nations. [Consulta: 28 maig 2024].
  7. ↑ «Successor to Bachelet - UN appoints new Commissioner for Human Rights». srf.ch, 09-09-2022.
  8. ↑ Farge, Emma. «Austria's Turk appointed U.N. human rights chief». Reuters, 08-09-2022.
  9. ↑ «Volker Türk United Nations High Commissioner for Human Rights». ohchr.org. [Consulta: 11 setembre 2022].
  10. ↑ «Meet the World's New Human Rights Crisis Manager. He Has a Lot to Do.» (en anglès). The New York Times, 24-11-2022.
  11. ↑ «Human Rights 75 Initiative». OHCHR.
  12. ↑ «Human Rights: A Path for Solutions». OHCHR.
  13. ↑ «United Nations Human Rights High Commissioner visits San Francisco and Silicon Valley» (en anglès americà). Austria in USA. [Consulta: 28 maig 2024].
  14. ↑ «New US border policy poses risk to fundamental rights, warns UN’s Türk». UN News.
  15. ↑ Türk, Volker. «Comment by UN Human Rights Chief Volker Türk on sentencing of Vladimir Kara-Murza in Russia». United Nations. [Consulta: 18 abril 2023].
  16. ↑ «Iran says it executes four people accused of links to Israel's Mossad» (en anglès). Al Jazeera, 29-12-2023.
  17. ↑ «Iran: "Frightening" number of executions as Türk calls for end to death penalty». Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights, 09-05-2023.
  18. 1 2 «Volker Türk: Quran burning incident ‘manufactured’ to divide and incite hatred». genevasolutions.news.
  19. 1 2 «Unwarranted: India's strong response to UN Human Rights High Commissioner's comment on electoral process». Deccan Herald.
  20. ↑ «Türk's global update to the Human Rights Council». Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights, 04-03-2024.
  21. ↑ «UN rights chief says China committing violations in Xinjiang, Tibet». , 04-03-2024.
  22. ↑ «‘A litany of human suffering’ in Myanmar, warns UN rights chief | UN News» (en anglès). news.un.org, 28-02-2025. [Consulta: 28 abril 2025].
  23. ↑ «UN rights chief calls for arms embargo addressing Myanmar humanitarian crisis». www.jurist.org, 02-03-2025. [Consulta: 1r maig 2025].
  24. ↑ «UN human rights chief highlights worsening crisis in Myanmar». The Online Citizen, 01-03-2025. Arxivat de l'original el 8 d'abril 2025. [Consulta: 13 juny 2025].
  25. ↑ BSS. «UN Human Rights Chief Volker Turk arrives in Dhaka». Bangladesh Sangbad Sangstha, 29-10-2024. [Consulta: 14 febrer 2025].
  26. ↑ «UN High Commissioner for Human Rights Meets with Chief Advisor». RTV, 26-09-2024. [Consulta: 14 febrer 2025].
  27. ↑ «Bangladesh has historic chance for genuine democracy, says UN rights chief». Asia News Network. The Daily Star, 30-10-2024. [Consulta: 14 febrer 2025].
  28. ↑ «High Commissioner: Bangladeshi students have stood up for human rights, equality and justice». ohchr.org, 29-10-2024. [Consulta: 14 febrer 2025].
  29. ↑ «UN warned Bangladesh of peacekeeping mission termination if army got involved in July movement: Turk» (en anglès). The Business Standard, 07-03-2025. [Consulta: 7 març 2025].
  30. ↑ Bowen, Jeremy. «Gaza starvation could amount to war crime, UN human rights chief tells BBC». BBC, 28-03-2024. [Consulta: 30 març 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Volker_Türk&oldid=37649715»