Visió dels vençuts
(es) Visión de los vencidos: Relaciones indígenas de la conquista  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Indígenas nahuas del segle xvi |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Mèxic, 1959 |
| Editorial | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
| Tema | conquesta espanyola de l'Imperi asteca |
| Gènere | obra històrica i no-ficció |
 | |
Visió dels vençuts. Relats indígenes de la Conquista és una selecció de textos nahues apareguts en el segle XVI. L'obra conté fragments d'escrits indígenes que narren els esdeveniments durant la conquesta de Mèxic. Els textos el va traduir a l'espanyol Ángel María Garibay Kintana i els compilà Miguel León-Portilla. Mitjançant aquests relats escrits des de la perspectiva indígena, s'aconsegueix exposar al lector la varietat quant a aquestes perspectives, sobretot les que van rebutjar la presència d'estrangers invasors. El llibre es divideix en dèsset capítols i un apèndix. Ara és considerat una obra fonamental de la història de Mèxic a causa de les històries detallades de la conquesta espanyola des del punt de vista indígena, que rarament s'estudia pel públic en general. León-Portilla era expert en cultura nahua, i nahuatlat també (parlant de nàhuatl).[1]
És una obra que s'ha editat constantment, perquè l'edició més recent és la vint-i-novena i la publicà el 2007 la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic en la col·lecció Biblioteca de l'Estudiant Universitari, i se n'ha fet la trentena reimpressió (2020).
L'any 2016 la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic en publicà la versió en nàhuatl titulada Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah.[2]
Contingut
[modifica]Visió dels vençuts és un intent de recollir alguns dels principals escrits indígenes dels primers anys després de la caiguda de Tenochtitlan. Es tracta de presentar un panorama ampli de la manera en què els mesoamericans van viure la Conquesta de Mèxic. Sota aquesta premissa, León-Portilla acudeix a diverses fonts escrites en nàhuatl, algunes traduïdes a l'espanyol per Ángel María Garibay Kintana. Entre els documents més importants en què es basa León-Portilla hi ha el Còdex Florentí, els Anals de Tlatelolco i els Cantares mexicanos.
Amb Visió dels vençuts León-Portilla trenca amb la història coneguda, perquè fins fa poc els texts que es difonien sobre la conquesta espanyola eren els escrits de fra Bernardino de Sahagún, Diego Muñoz Camargo i altres espanyols. En aquesta obra n'hi ha episodis de Texcoco, Chalco, Tezozómoc i Tenochtitlan.
El llibre consta d'apartats, que abasten el període comprés entre el primer albirament dels espanyols per part dels mesoamericans, a les costes del Golf de Mèxic (1519), i la derrota final dels tenochca el 1521.
Un exemple notable de la narrativa del llibre és la manca d'esment de l'important rol de les forces indígenes aliades com els tlaxcalteques i texcocans en la conquesta espanyola, així com la importància de traductors, com Malintzin.
Resum
[modifica]Les històries indígenes que es presenten es divideixen en tres parts. Primer, es compilen parts d'uns textos indígenes per a demostrar l'estat de la gent indígena abans que hi arribassen els espanyols, fins i tot alguns presagis religiosos que es van interpretar com a pronòstics de l'arribada dels conqueridors espanyols. Segon, es descriu amb alguns dels mateixos recursos indígenes i alguns altres la marxa dels espanyols cap a Tenochtitlán, i les trobades, relativament amistoses i no, al llarg del camí. En acabant, la tercera part es caracteritza per l'arribada a Tenochtitlán i la violència entre els mexica i els invasors, i acaba amb la rendició de la ciutat.
Abans que arribassen els espanyols
[modifica]El primer capítol recopila fragments del Còdex Florentí i la Història de Tlaxcala de Diego Muñoz Camargo, que descriuen els presagis religiosos que, des del punt de vista dels dos textos, pronostica la vinguda a Amèrica de Cortés i els espanyols. Els presagis que pronostiquen l'arribada dels invasors semblen ser, sobretot, fenòmens naturals. Per exemple, el primer "presagi funest" fou una "espiga de foc" que va aparéixer al cel. A més, el tercer presagi funest detalla com un temple "fou ferit per un llamp" malgrat que no havia plogut. Així que uns esdeveniments relativament naturals es van interpretar com a presagis. Els presagis del Còdex Florentí es corroboren en la Història de Tlaxcala (Còpia de fitxer a la Wayback Machine.).[3]
La marxa dels espanyols cap a Tenochtitlán
[modifica]Entre els capítols dos i set, tenim cronològicament les primeres notícies de l'arribada dels invasors espanyols fins que arriben a Tenochtitlán. Aquesta secció trau sobretot fragments del Còdex Florentí, en concret dels informants de Sahagún, però també hi ha certs fragments de la Crònica mexicana, la Història de Tlaxcala de Diego Muñoz Camargo, i el Còdex Ramírez. Comença amb la primera notícia dels invasors espanyols dins dels vaixells que, al principi, semblen a la gent indígena com "turons grans". Després que Moctezuma II s'adona que han arribat els espanyols (Arxivat 2010-gener-9 a la Wayback Machine.), envia uns missatgers vestits d'or, turquesa, i altres minerals preciosos amb sacrificis humans en el cas que siguen déus. A més a més, se sap pel Còdex Florentí que l'actitud de Moctezuma II en esperar l'arribada dels espanyols és de por i angoixa.[3]
La Matança de Cholula
[modifica]Un dels fets més importants que es cobreix en aquesta secció és la Matança de Cholula. Aquest conflicte entre els invasors espanyols i els seus aliats, els tlaxcalteques, es narra des de dues perspectives. Primer, la perspectiva dels informants de Sahagún en el Còdex Florentí el retrata com a conseqüència dels interessos dels tlaxcalteques, que eren aliats dels invasors. Des d'aquesta perspectiva, els tlaxcalteques provocaren la matança a causa d'un prejudici o conflicte ja existent. El Còdex Florentí indica que l'ànima dels tlaxcalteques "cremava contra els de Cholula". La Història de Tlaxcala, però, representa la matança com una conseqüència de no haver-se sotmés als espanyols els habitants de Cholula.[3]
Després, el Còdex Ramírez detalla la trobada entre els invasors espanyols i el príncep Ixtlilxóchitl de Texcoco, que en acabant es converteix al cristianisme. Aquesta part del Còdex Ramírez també remarca que Moctezuma II decideix rebre els espanyols en pau.
Els espanyols a Tenochtitlán
[modifica]En arribar a Tenochtitlan, Cortés es reuneix amb Moctezuma. Segons el Còdex Florentí, la incredulitat de Moctezuma és palpable. Ell diu: "No, no és pas un somni, no m'alce del somni endormiscat, no ho veig en somni, no estic somiant…". A més, es descriu l'estada dels espanyols dins de la ciutat a "La Casa Reial" i el seu interés per l'or de Tenochtitlán.[3]
La Matança del Temple Major
[modifica]Durant una festa mexicana anomenada Toxcatl per a honorar el seu déu, Huitzilopotxtli, així com a Tezcatlipoca, es va fer una matança planificada pel subordinat de Cortés, Pedro de Alvarado. Cortés havia eixit de la ciutat per a combatre l'exèrcit de Diego Velázquez de Cuéllar, el llavors governador de Cuba. Es relata en el Còdex Florentí com els invasors espanyols van tancar totes les eixides del Pati Sagrat, en què tenia lloc la festa religiosa, i que "ningú no va poder-ne eixir". El text assenyala que, després que els invasors espanyols haguessen tornat a la Casa Reial, els autòctons van assetjar als espanyols fins que van eixir de la ciutat durant La Nit Trista. La XIII relació d'Ixtlilxótxitl i el Còdex Aubin corroboren el mateix fet de manera molt semblant.
La Nit Trista
[modifica]La Nit Trista es descriu en el Còdex Florentí també: indica com els invasors espanyols tractaven de fugir de la ciutat clandestinament per a evitar una batalla per tenir una força comparativament petita. Tot això succeí després de la matança de Moctezuma –encara no hi ha concordança respecte a qui va matar el rei asteca (si els espanyols, o els mexiques). En acabant, es va descobrir la seua fugida i així començà la batalla de la "Nit Trista" –així anomenada a causa de la pèrdua de vides i or per part de Cortés i el seu exèrcit.
Els informants de Sahagún relaten com, després de la seua fugida de Tenochtitlán, es pensava generalment entre el poble de Tenochtitlán que els invasors espanyols no hi tornarien. A més a més, relata el que es diu hueyzáhuatl –una epidèmia de verola, probablement– que passà ràpidament per la ciutat abans que els espanyols hi arribassen de nou per a assetjar-la. Es descriu fil per randa la manera com van atacar la ciutat – amb canons muntats en vaixells fets fora de la ciutat, notablement. Els invasors espanyols continuaven avançant cap a l'interior de la ciutat, malgrat que els guerrers asteques, sota el comandament de Tzilacatzin i Cuauhtémoc, continuaven lluitant.
El setge de Tenochtitlán pels espanyols
[modifica]El Còdex Florentí, la XIII relació d'Alva Ixtlilxóchitl, i la VII relació de Chimalpain relaten la rendició de la ciutat als invasors espanyols. Quant a la rendició, el Còdex Florentí narra, sobretot, un presagi de la rendició en la forma de la mateixa espiga de foc que va aparéixer abans que hi arribassen els espanyols. També relata la derrota de Cuauhtémoc i com Cortés li exigeix el lliurament de l'or americà. La relació d'Ixtlilxóchitl hi afegeix que el setge va durar vuitanta dies i que hi van morir, "més de dos-cents quaranta mil" mexiques –una xifra òbviament exagerada, perquè la majoria d'estimacions indiquen que la població de Tenochtitlán en aquesta època era entre 200.000 o 300.000. La relació de Chimalpain descriu com Cortés s'apropia de tot el tresor de la ciutat.[4]
Relació dels informants de Tlatelolco
[modifica]Per a acabar el llibre, León-Portilla fa servir la relació dels informants anònims de Tlatelolco per a corroborar els fets més importants que es presenten en el Còdex Florentí, el Còdex Aubin, la XIII relació d'Alva Ixtlilxóchitl, la VII relació de Chimalpain, el Còdex Ramírez, i la Història de Tlaxcala. A més, hi afegeix unes cançons tristes que tenen a veure amb la derrota de Cuauhtémoc i la Nit Trista, entre altres coses.
Índex
[modifica]L'apèndix de León-Portilla descriu amb més detall la rellevància cultural i històrica del text. Inclou seccions sobre l'evolució cultural, Mèxic-Tenochtitlán, l'imperi, la societat, la guerra asteca, l'educació, l'escriptura, el calendari amerindi, la literatura pròpia autòctona, i la ruta dels invasors conqueridors.
Comparació amb les fonts espanyoles
[modifica]
La primera diferència notable que es troba entre les fonts autòctones i les espanyoles ocorre amb la Matança de Cholula. Bernal Díaz del Castillo en la seua Historia verdadera esmenta al principi sobre Cholula que "són grans traïdors, que allí ficava Moctezuma secretament les seues capitanies…" Poc després, una de les seccions de l'obra té per títol "Com tenien concertat matar-nos en aquesta ciutat de Cholula". Aquesta interpretació varia prou del que es diu en el Còdex Florentí, el qual indica que el conflicte sorgí dels interessos dels tlaxcalteques. A més, la segona carta de relació d'Hernán Cortés retrata la matança com una acció preventiva, variant així igualment respecte al que en diu el Còdex Florentí.[5][6]
Les diferències se'n troben també de manera clara quant a la Matança del Temple Major o Massacre de Tóxcatl. Bernal Díaz del Castillo justifica la matança per tal de prevenir un pla d'assassinar Pedro de Alvarado. El Còdex Florentí la retrata com un atac brutal i sense provocació. Bernardino de Sahagún hi escriu: "Al moment tots [els espanyols] acoltellen, llancegen la gent i els fan talls, amb les espases els fereixen. A alguns els van escometre per darrere; immediatament van caure per terra disperses les seues entranyes. A uns altres els van estripar el cap: els van llescar el cap, completament fet xixines va restar el seu cap".[3]
La dicotomia entre els dos punts de vista és prou evident amb la comparança entre les relacions de Cortés i Bernal Díaz del Castillo amb fonts ameríndies, específicament el Còdex Florentí.
Edicions
[modifica]La primera edició se'n publicà el 1959. En la vint-i-novena edició, del 2007, es van annexar dos capítols nous: El que va seguir, que reuneix testimoniatges originàriament escrits en nàhuatl, així com una carta dirigida a Felip II de Castella, signada per nobles mexiques, en què es donen a conéixer els greuges als quals era sotmés el poble asteca. L'altre capítol afegit correspon a la lletra d'un cant nàhuatl i es titula Tlaxcaltecáyotl, el document originari se'n trobà en la col·lecció preservada en la Biblioteca Nacional de Mèxic.[7]
El 1969 l'obra l'edità a Cuba la Casa de les Amèriques. El 1981, la Secretaria d'Educació Pública, amb la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, en feren la seua edició. D'altra banda, el 1985 se'n publicà la primera edició a l'estat espanyol.
L'obra de León-Portilla s'ha traduït a l'anglés, francés, italià, alemany, polonés, suec, hongarés, serbi, portugués, japonés, català, esperanto, braille otomí, xinés[8] i nàhuatl.
Recepció del text
[modifica]Des de la seua publicació, Visió dels vençuts ha arribat a ser una obra fonamental de la història de Mèxic, per la seua representació dels indígenes sense precedents. S'ha dit que dona rostre als qui que no el tenien.
Noten alguns crítics la possibilitat d'exageració en el text, per la part dels autòctons d'acord amb els seus mites, o per la part d'alguna altra persona. Hi ha un acord, però, que el text dona una perspectiva important de l'"altre costat".
Alguns comentaristes hi inclouen l'historiador José Vasconcelos i l'arqueòleg Eduardo Matos Moctezuma. L'escriptor José Emilio Pacheco Berny compara l'obra a l'epopeia, i l'anomena "el gran poema èpic de la nostra tradició antiga", semblant a la pèrdua de Troia. L'historiador Alfredo López Austin explica que Visió dels vençuts l'impressionà molt quan era estudiant, en concret pel punt de vista no tradicional.[9]
León-Portilla mateix escriu la seua tesi doctoral sobre la filosofia nàhuatl, un concepte derivat de Visió dels vençuts.
Gràcies al suport fonamental del seu mentor, el pare Ángel María Garibay, León-Portilla aprengué la llengua nahua per a estudiar els antics còdexs precolombins. Després de consultar centenars de documents nahues, hagué de seleccionar-los per a poder conformar la Visió dels vençuts, una obra que posa de manifest, tal com el títol l'indica, la percepció que van tenir els asteques de la caiguda de Mèxic-Tenochtitlán, amb la qual cosa deixen veure la forma com percebien l'"altre" (els invasors espanyols). L'alteritat és un concepte que pertany a la identitat cultural, i la distinció entre "nosaltres" i "ells". León-Portilla ha dit que el propòsit principal de la seua obra és "preservar el record" dels qui van veure i van sofrir la Conquesta. Abans del 1950 hi predominava la perspectiva espanyola, però Visió dels vençuts hi va donar una perspectiva alternativa. Per a la recerca, León-Portilla va reprendre, entre altres textos, la Relació anònima de Tlatelolco, la Relació de fra Bernardino de Sahagún, i també còdexs pictogràfics com ara el Còdex Florentí, l'Aubin, el Ramírez i el Llenç de Tlaxcala.[10][1]
Història de la publicació
[modifica]La primera edició de Visió dels vençuts es publicà el 1959. De llavors ençà, ha estat reeditat 29 vegades i s'ha traduït a més de quinze idiomes.[11]
Cinquanté aniversari
[modifica]El 25 de juny del 2009, el Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el Col·legi Nacional celebraren el cinquanté aniversari de la primera edició de l'obra. L'esdeveniment es feu a l'auditori Jaime Torres Bodet del Museu d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic. A més a més de la participació de l'autor hi eren Eduardo Matos Moctezuma, Fernando Curiel Defossé i Pilar Maynéz Vidal. Durant l'acte, León-Portilla reconegué el suport del seu mentor Ángel María Garibay per a la realització de la seua obra. N'hi havia una edició commemorativa pels 25 anys de la publicació el 1974.[12][13]
Il·lustracions de còdexs pertinents
[modifica]N'hi ha 16 reproduccions d'il·lustracions documentals, realitzades per Alberto Beltrán. En general, s'han tret de diferents còdexs, i també d'altres fonts històriques.[14]
Altres usos del nom
[modifica]En el joc Age of Empires II: The Conquerors, el darrer escenari de la campanya "Moctezuma" s'anomena "Llances trencades", igual que el llibre traduït a l'anglés.[15]
Referències
[modifica]- 1 2 Secretaría de Cultura de los Estados Unidos Mexicanos. «Visión de los vencidos dio rostro a quienes no lo tenían». [Consulta: 16 maig 2005].
- ↑ «Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah».
- 1 2 3 4 5 Leon-Portilla, Miguel. «Microsoft Word - Portilla, Miguel Leon - Vision de los vencidos.doc». http://axayacatl.edu.mx/. Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ «Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah».
- ↑ «Historia Verdadera». [Consulta: 5 maig 2016].
- ↑ «Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah».
- ↑ LEÓN-PORTILLA, Miguel (2008) Visión de los vencidos, México, ed. Universidad Nacional Autónoma de México, ISBN 978-970-32-4469-0.
- ↑ «Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah».
- ↑ Secretaría de Cultura de los Estados Unidos Mexicanos. «Celebrarán los 50 años de la publicación de ""Visión de los vencidos"""» (en espanyol). [Consulta: 16 maig 2005].
- ↑ Secretaría de Cultura de los Estados Unidos Mexicanos. «Celebrarán los 50 años de la publicación de ""Visión de los vencidos"""» (en espanyol). [Consulta: 16 maig 2005].
- ↑ Secretaría de Cultura de los Estados Unidos Mexicanos. «Celebrarán los 50 años de la publicación de ""Visión de los vencidos"""» (en espanyol). [Consulta: 16 maig 2005].
- ↑ «"Visión de los vencidos dio un rostro a quienes no lo tenían"». Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. [Consulta: 3 juliol 2009].
- ↑ Secretaría de Cultura de los Estados Unidos Mexicanos. «Celebrarán los 50 años de la publicación de ""Visión de los vencidos"""» (en espanyol). [Consulta: 16 maig 2005].
- ↑ Secretaría de Cultura de los Estados Unidos Mexicanos. «Celebrarán los 50 años de la publicación de ""Visión de los vencidos"""» (en español). [Consulta: 16 maig 2005].
- ↑ «Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah».
| Història |  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Jaciments | |||||||
| Societat | |||||||
| Llengua i Literatura | |||||||
| Mitologia |
| ||||||
| Cabdills de Tenochtitlan (Hueyi tlatoani) |
| ||||||
| Ficció |
| ||||||
