Universitat de Lilla
La Universitat de Lilla (abreujat ULille, UDL o univ-lille) és una universitat pública francesa de Lilla. Amb gairebé 80.000 estudiants,[1][2] dels quals 10.000 són internacionals, és una de les universitats més grans de l'estat[3][4] i es troba repartida en sis campus principals de l'àrea metropolitana de Lilla.
Els seus orígens es troben a la Universitat de Douai, fundada el 1559 i després transferida oficialment a Lilla el 1896. El 1970 es va estructurar en tres universitats temàtiques independents situades en campus separats. La fusió l'11 de gener de 2018 d'aquestes tres universitats va donar lloc a una sola universitat multidisciplinària.
La Universitat de Lilla dona feina a gairebé 8.000 persones, fet que la converteix, juntament amb l'Hospital Universitari, en el major ocupador públic del departament del Nord, amb un pressupost anual d'aproximadament 800 millions d'euros.[1][5][4][3] Està situada al cor del 3r districte i és el tercer centre educatiu més important de França després de les universitats de París i Lió.[6][4] És un dels principals proveïdors francesos de programes de formació contínua i estudi-treball, amb una taxa d'ocupació dels graduats de màster del 93%.[7][8][9] La universitat també disposa de diverses instal·lacions i edificis especialitzats, com ara el Lilliad Learning Center Innovation.
Hi està afiliada una escola doctoral europea amb 3.000 doctorants en 150 laboratoires dins de set escoles de doctorat. Amb gairebé 400 tesis defensades anualment i més de 3.000 publicacions cada any, la Universitat de Lilla està associada a diverses organitzacions com ara l'Institut Pasteur, l'Hospital Universitari de Lilla, el Centre Nacional de la Recerca Científica, l'Institut national de la santé et de la recherche médicale o l'École centrale de Lille.[10]
Professorat
[modifica]
Louis Pasteur (1822-1895), químic
Joseph Boussinesq (1842-1929), matemàtic
Paul Painlevé (1863-1933), matemàtic
Henri Padé (1863-1953), matemàtic
Ernest Vessiot (1865-1952), matemàtic
Émile Borel (1871-1956), matemàtic i polític
Albert Châtelet (1883-1960), matemàtic i polític
Étienne Gilson (1884-1978), historiador
René Cassin (1887-1976), jurista i premi Nobel
Vladimir Jankélévitch (1903-1985), filòsof- Jacqueline de Romilly (1913-2010), filòloga i hel·lenista
Marie-Hélène Schwartz (1913-2013), matemàtica
Yvette Barbaza (1914-2009), geògrafa
Sandrine Rousseau (1972-), economista i política
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- 1 2 «Un niveau « jamais atteint » : l’université de Lille affiche un déficit record de 45 millions d’euros» (en francès). SudOuest.fr, 10-12-2025. [Consulta: 11 desembre 2025].
- ↑ «Questions aux candidates et candidats aux élections municipales et métropolitaines à Lille, Loos, Ronchin, Roubaix, Tourcoing et Villeneuve d’Ascq». [Consulta: 20 desembre 2025].
- 1 2 DEPP - Ministères de l'éducation nationale, et de l'enseignement supérieur et de la recherche. RERS 2017.
- 1 2 3 «Université de Lille: Les chiffres clés» (en francès). univ-lille.fr. [Consulta: 22 desembre 2017]..
- ↑ «À Lille, les universités entrent en fusion», 18-09-2017. [Consulta: 20 desembre 2025].
- ↑ «Paris, Lille et Lyon concentrent près de la moitié des étudiants français.». etudiant.lefigaro.fr, 2014. [Consulta: 2017]..
- ↑ «CONFÉRENCE DE PRESSE DE RENTRÉE 2018 - 2019 (PDF)». univ-lille.fr, 2018. [Consulta: 2018]..
- ↑ «Découvrir l'Université de Lille - Université de Lille» (en francès). univ-lille.fr. [Consulta: 25 octubre 2018]..
- ↑ «Université de Lille: FORMATION» (en francès). univ-lille.fr. [Consulta: 23 desembre 2017]..
- ↑ «Partenariats - Université de Lille». [Consulta: 20 desembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- L'université de Lille en 1900, Lille: Le Bigot Frères, 1900 (lire en ligne)
- Trénard, Louis. De Douai à Lille, une université et son histoire (en francès). Presses Universitaires du Septentrion,, 1978, p. 145. ISBN 2-85939-098-7.