Turíngia

Turíngia

Freistaat Thüringen (de)
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat federat alemany
Lema	«Hier hat Zukunft Tradition»
Epònim	turingis
Lloc
51° N, 11° E
Estat	Alemanya
Capital	Erfurt
Conté la subdivisió	Districte d'Altenburger Land Districte de Schmalkalden-Meiningen Eisenach ../... 23+
Població humana
Població	2.161.000 (2013) (133,63 hab./km²)
Llengua utilitzada	fràncic del Main
Geografia
Superfície	16.171 km²
Altitud	266 m
Punt més alt	Grosser Beerberg (982,9 m)
Limita amb	Baixa Saxònia Baviera Hessen Saxònia Saxònia-Anhalt Unterfranken
Dades històriques
Anterior	districte d'Erfurt, districte de Gera, districte de Suhl, districte de Leipzig i districte de Halle
Creació	1920
Organització política
Forma de govern	república parlamentària
Òrgan executiu	govern estatal de Turíngia
Òrgan legislatiu	Landtag de Turíngia , (Escó: 88)
• Ministre-president	Mario Voigt (2024–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Constitucional de Turíngia
Membre de	Xarxa de Biblioteca Comuna IT-Planungsrat
Pressupost	13.543.780.600 € (2024)
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+01:00 Hora Central Europea
ISO 3166-2	DE-TH
Codi NUTS	DEG
Clau de regió d'Alemanya	160000000000
Altres
Agermanament amb	Alts de França Hongria (1993–) Voivodat de Petita Polònia (1997–)
Lloc web	thueringen.de

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat [ˈfʁaɪʃtaːt ˈtyːʁɪŋən]) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom. Turíngia fou un estat durant l'edat mitjana i posteriorment un estat de la república de Weimar. Fou dividit en tres bezirke o districtes en l'extinta RDA.

Turíngia se situa al centre del país i limita amb la Baixa Saxònia al nord, amb Saxònia-Anhalt al nord-est, amb Saxònia a l'est, amb Baviera al sud i amb Hessen a l'oest. L'estat és conegut des del segle xix com «el cor verd d'Alemanya», a causa dels frondosos boscos que hom hi troba. La capital i ciutat més poblada és Erfurt.

Història

Habitada pel poble dels hermanduris i després pels alamans, el poble dels turingis s'hi va establir al segle iv. Cap a començaments del segle VI tenien un rei anomenat Hermanfrid. El país va ser sotmès pels francs cap al 532 i amb el tractat de Verdun del 843 va pertànyer a Germània.

La Marca turíngia fou constituïda el 804 i va ser integrada a Saxònia el 908. El 965 va passar a la Marca de Meissen i abans del 1064 fou donada a Lluís el Barbut. Va ser incorporada a Saxònia el 1482.

Districtes urbans i rurals

Turíngia està dividida en 17 districtes rurals (entre parèntesis, algunes ciutats importants de cada districte):

Districte d'Altenburger Land (Altenburg) Districte d'Eichsfeld Districte de Gotha (Gotha) Districte de Greiz (Greiz) Districte de Hildburghausen Ilm (Arnstadt, Ilmenau)

Kyffhäuserkreis (Sondershausen) Districte de Nordhausen (Nordhausen) Saale-Holzland Saale-Orla Saalfeld-Rudolstadt (Saalfeld, Rudolstadt) Schmalkalden-Meiningen (Meiningen)

Districte de Sömmerda (Sommerda) Districte de Sonneberg (Sonneberg) Unstrut-Hainich (Mühlhausen) Wartburgkreis Weimarer Land (Apolda)

A més a més, també té sis districtes urbans:

1. Erfurt
2. Eisenach
3. Gera
4. Jena
5. Suhl
6. Weimar

Ciutats

Ciutats a Turíngia
posició	ciutat	habitants			districte
		31-desembre-1970	31-desembre-2000	30-juny-2005
1.	Erfurt	192.679	200.564	202.590	districte urbà
2.	Gera	106.841	112.835	104.737	districte urbà
3.	Jena	85.169	99.893	102.201	districte urbà
4.	Weimar	63.985	62.425	64.361	districte urbà
5.	Gotha	57.256	48.376	47.045	Gotha
6.	Eisenach	50.059	44.442	43.858	districte urbà
7.	Nordhausen	42.018	45.633	43.781	Nordhausen
8.	Suhl	28.177	48.025	43.202	districte urbà
9.	Altenburg	47.497	41.290	38.203	Altenburger Land
10.	Mühlhausen	46.135	38.695	37.480	Unstrut-Hainich-Kreis
11.	Saalfeld	31.048	29.511	28.148	Saalfeld-Rudolstadt
12.	Ilmenau	19.634	27.176	26.713	Ilm-Kreis
13.	Arnstadt	27.368	27.220	25.828	Ilm-Kreis
14.	Rudolstadt	30.087	27.528	25.584	Saalfeld-Rudolstadt
15.	Apolda	29.754	25.899	24.684	Weimarer Land
16.	Greiz	39.424	26.177	24.007	Greiz
17.	Sonneberg	29.811	24.837	23.928	Sonneberg
18.	Sondershausen	22.195	23.088	21.718	Kyffhäuserkreis
19.	Meiningen	24.876	22.240	21.642	Schmalkalden-Meiningen
20.	Sömmerda	15.959	21.977	20.885	Sömmerda
21.	Leinefelde-Worbis (formed at 16th of march 2004)	4.315 (LF) 3.401 (WO)	15.056 (LF) 5.497 (WO)	20.816	Eichsfeld
22.	Bad Langensalza	16.813	19.917	18.760	Unstrut-Hainich-Kreis
23.	Schmalkalden	14.527	18.551	17.893	Schmalkalden-Meiningen
24.	Zeulenroda-Triebes (formed at 1st of march 2006)	13.549 (ZR) 4.790 (TR)	14.600 (ZR) 4.230 (TR)	17.702	Greiz
25.	Heiligenstadt	12.464	17.291	17.175	Eichsfeld
26.	Bad Salzungen	11.466	17.086	16.551	Wartburgkreis
27.	Pößneck	19.547	14.341	13.592	Saale-Orla
28.	Schmölln	13.968	13.193	12.693	districte d'Altenburger
29.	Zella-Mehlis (formed at 1st of april 1919)	17.136	13.036	12.355	Schmalkalden-Meiningen
30.	Hildburghausen	10.652	12.466	12.351	Hildburghausen
31.	Eisenberg	13.859	11.764	11.489	Saale-Holzland-Kreis
32.	Waltershausen	14.219	11.725	11.307	Gotha

Llista de ministres presidents de Turíngia

Ministres-Presidents de Turíngia
Núm.	Nom	Naixement-Mort	Partit	Inici de mandat	Fi de mandat
1	Hermann Brill	1895–1959	SPD	9 de juny de 1945	16 de juliol de 1945
2	Rudolf Paul	1893–1978	SED	16 de juliol de 1945	9 d'octubre de 1947
3	Werner Eggerath	1900–1977	SED	9 d'octubre de 1947	23 de juliol de 1952
Entre 1952 i 1990, l'estat de Turíngia va restar abolit.
4	Josef Duchač	*1938	CDU	8 de novembre de 1990	5 de febrer de 1992
5	Bernhard Vogel	*1932	CDU	5 de febrer de 1992	5 de juny de 2003
6	Dieter Althaus	*1958	CDU	5 de juny de 2003	30 d'octubre de 2009
7	Christine Lieberknecht	*1958	CDU	30 d'octubre de 2009	5 de desembre de 2014
8	Bodo Ramelow	*1956	Die Linke	5 de desembre de 2014	actualitat

Vegeu també

• Turingita