Sostre
 |
Per a altres significats, vegeu «Sostre (aeronàutica)». |
Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol, trespol i també sòtil (a Mallorca), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre, aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.[1]
En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat)[2] o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.
Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.
Elements dels sostres
[modifica]Depenent del tipus arquitectònic de l'habitatge o edifici, el sostre està basat en alguns elements constructius que cal recordar : arquitraus, bigues, cairats, voltes, carregament,[3] ... etc.
Tipus
[modifica]
Els sostres es classifiquen segons la seva aparença o construcció. Un sostre catedral és qualsevol zona de sostre alta similar a les d'una església. Un sostre fals és aquell en què la superfície acabada es construeix des d'uns quants centímetres o polzades fins a diversos peus o uns pocs metres per sota de l'estructura que hi ha a sobre. Això es pot fer amb finalitats estètiques, com ara aconseguir una alçada de sostre desitjable; o amb finalitats pràctiques, com ara l'amortiment acústic o proporcionar un espai per a HVAC o canonades. Una inversa d'això seria un pis elevat. Un sostre còncau o en forma de barril es corba o arrodoneix cap amunt, generalment per valor visual o acústic, mentre que un sostre cassonat es divideix en una quadrícula de panells quadrats o octogonals encastats, també anomenats "sostre lacunar". Un sostre amb moqueta utilitza una transició de guix corba entre la paret i el sostre; Rep el nom de la motllura en forma de cala, una motllura amb una corba còncava.[4] Un sostre tensat (o sostre tensat) utilitza diversos panells individuals amb material com ara PVC fixats a un carril perimetral.[5]
Materials
[modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Els sostres físics estan construïts de materials diversos. Les propietats d'un sostre depenen del disseny, la construcció i els materials.
- Material metàl·lics
- Material ceràmics
- Polímers
- Materials mixtes i compostos
- Materials compòsits
- Materials de protecció: pintures, vernissos, zinc per a galvanisat, anodisat, cromat, ...
Característiques generals
[modifica]- Propietats mecàniques
- Resistència
- Rigidesa
- Estabilitat química
- Propietats ignífugues
- Aïllament tèrmic
- Aïllament acústic
- Propietats acústiques
- Capacitat d'absorció d'energia mecànica
- Costos de compra, manteniment i reciclatge
- Disponibilitat
- Propietats òptiques: opacitat, transparència, reflectivitat,...
- Propietats decoratives: color, textura superficial, ...
Materials pròpiament dits
[modifica]Habitatges primitius i/o senzills (a nivell de terra o sense un pis alçat)
[modifica]El sostre acostuma a ser la part inferior de la teulada. Si és practicable proporciona una habitabilitat reduïda.
- Glaç Iglús.
- A vegades algun bloc de glaç del sostre és transparent per permetre la llum natural.[7]
- Pells Tipis
- Branques. (Vegeu Wigwam[8] i wickiup ).[9]
- Canyes[10]
- Palla o elements vegetals similars[11]
- Fusta
- Planxes metàl·liques ondulades.[15]
- Planxes de fibrociment. ( "Uralita").[16]
- Lloses de pedra
- c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d'una teulada enllosada:
| « | Qui cubre de lausa,
Cent ans se repausa, So diz Salomos. Qui be no l'afusta, Sa mort y ajusta, Respon li Marcos. |
» |
Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[17]
Habitatges d'un pis o més
[modifica]Les cases d'un o més pisos, plenament practicables i habitables han de tenir trebols resistents, i un sistema d'escales o similar. El sostre d'un nivell és la part baixa del nivell superior.
Galeria d'imatges
[modifica]
Sostre renaixentista de l'escala d'Enric II del Palau del Louvre, París, d'Étienne Carmoy, Raymond Bidollet, Jean Chrestien i François Lheureux, 1553[24]
Sostre renaixentista de la cambra del rei al Palau del Louvre, de Francisque Scibecq de Carpi, 1556[25]
Sostre barroc de la Salle des Saisons del Palau del Louvre, de Giovanni Francesco Romanelli, Michel Anguier i Pietro Sasso, mitjan segle XVII[26]
Sostre neoclàssic de la Salle Duchâtel del Palau del Louvre, amb El triomf de la pintura francesa. Apoteosi de Poussin, Le Sueur i Le Brun al centre, de Charles Meynier, 1822, i plafons de sostre amb retrats en medalló de pintors francesos, 1828-1833[27]
Sostre neoclàssic de l'escala Mollien del Palau del Louvre, dissenyat per Hector Lefuel el 1857 i pintat per Charles Louis Müller entre 1868 i 1870[28]
Reconstrucció demostrativa d'un sostre suspès romà en un palau imperial devers l'any 306 dC a Trier, Itàlia
Part del sostre de la Capella Sixtina a la Ciutat del Vaticà, a Roma, que mostra el sostre en relació amb els altres frescos
Sostre de la Villa Schutzenberger, d'Estrasburg, França, decorat amb ornaments modernistes
Sostre pintat a Lieja, Bèlgica
Sostre tradicional xinès del temple Dayuan Renshou, a Taoyuan, Taiwan
Sostre amb bigues de fusta
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Combinació de sostre disseny». Arxivat de l'original el 2021-12-23. [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul. Edicions de la UPC, 1998, p. 106 i ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011].
- ↑ Pons, A.P.. Començant a construir. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2016, p. 290 (UPCGrau). ISBN 978-84-9880-566-6.
- ↑ «Casa de las Ratas 2/2/2003». Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2008. [Consulta: 14 setembre 2008].
- ↑ Corky Binggeli. John Wiley & Fills. Interior Graphic Standards: Student Edition, 2011, p. 220. ISBN 978-1-118-09935-3.
- ↑ Groover, M.P.. Fundamentos de manufactura moderna: materiales, procesos y sistemas (en castellà). Prentice Hall, 1997, p. 40. ISBN 978-968-880-846-7.
- ↑ Porter, R.P.; MacMillan, T.C.; Jones, W.P.. The Inter Ocean Curiosity Shop .... Inter Ocean Publishing Company, 1884, p. 69.
- ↑ Drake, S.G.. Indian Captivities; Or, Life in the Wigwam: Being True Narratives of Captives who Have Been Carried Away by the Indians, from the Frontier Settlements of the United States, from the Earliest Period to the Present Time. Derby & Miller, 1853, p. 26.
- ↑ Campbell, P. Survival Skills of Native California. Gibbs Smith, 1999, p. 19. ISBN 978-0-87905-921-7.
- ↑ Llorente, T. Valencia (en castellà). Cortezo, 1889, p. 1019 (España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia).
- ↑ von Schellendorff, P.L.E.H.A.B.; Hare, W.A.H.. The Duties of the General Staff. C. Kegan Paul & Company, 1877, p. 209 (The Duties of the General Staff).
- ↑ Wicks, W.S.. Log Cabins: How to Build and Furnish Them. Forest and Stream, 1889 (American architectural books : based on the Henry-Russell Hitchcock bibliography).
- ↑ Reports from Select Committees of H.C., and Evidence, 1891, p. 224 (Reports from Select Committees of H.C., and Evidence).
- ↑ Popular Science Monthly. How to Build Cabins, Lodges, and Bungalows: Complete Manual of Constructing, Decorating, and Furnishing Homes for Recreation or Profit. Skyhorse, 2014, p. 61. ISBN 978-1-62873-882-7.
- ↑ Toullelan, P.Y.. Tahiti et ses archipels (en francès). Karthala, 1991, p. 23 (Collection Méridiens). ISBN 978-2-86537-291-1.
- ↑ Escribano, F. Descalç sobre la terra vermella.: Vida del bisbe Pere Casaldàliga. Edicions 62, 2010, p. 7 (Biografies i Memòries). ISBN 978-84-297-6444-4.
- ↑ Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7.
- ↑ Levine, J.S.. The Repair, Replacement, and Maintenance of Historic Slate Roofs. U.S. Department of the Interior, National Park Service, Cultural Resources, Preservation Assistance, 1993 (Preservation briefs).
- ↑ Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp. Cossetània, 2007, p. 21 (Col·lecció El Tinter). ISBN 978-84-9791-268-6.
- ↑ Draper, A.S.. Mission San Juan Bautista. Rosen Publishing Group, 2003, p. 21 (The Missions of California). ISBN 978-1-4358-5926-5.
- ↑ Centre d'Estudis de les Garrigues. Fites en el temps (en castellà). Editorial Fonoll, 2008, p. 1976-IA9 (Col·lecció d'Estudis locala Lo Plançó). ISBN 978-84-936052-9-2.
- ↑ Braae, C. Among Herders of Inner Mongolia: The Haslund-Christensen Collection at the National Museum of Denmark. Aarhus University Press, 2017, p. 212 (The Carlsberg Foundation's Nomad Research Project). ISBN 978-87-7184-497-9.
- ↑ Melvin, Jeremy. …isme Să Înțelegem Stilurile Arhitecturale (en romanès). Enciclopedia RAO, 2006, p. 39. ISBN 973-717-075-X.
- ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 26. ISBN 978-2-7572-0177-0.
- ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 30. ISBN 978-2-7572-0177-0.
- ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 55. ISBN 978-2-7572-0177-0.
- ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 106. ISBN 978-2-7572-0177-0.
- ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 138. ISBN 978-2-7572-0177-0.
- ↑ Marinache, Oana. Ernest Donaud - visul liniei (en romanès). Editura Istoria Artei, 2015, p. 79. ISBN 978-606-94042-8-7.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Palaia Pérez, Liliana. Vocabulario básico de construcción arquitectónica. Ed. Universitat Politècnica de València, 2005. ISBN 84-97058844. (castellà)
