Soiuz 13
Aparença
| Tipus de missió | Soiuz 7K-T i vol espacial tripulat | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador | programa espacial soviètic | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 1973-103A | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 06982 | ||||||||||||
| Durada de la missió | 7 dies, 20 hores, 55 minuts i 35 segons | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Nau espacial | Soiuz 7K-T | ||||||||||||
| Fabricant | Enérguia | ||||||||||||
| Massa | |||||||||||||
| Tripulació | |||||||||||||
Membres
| |||||||||||||
Equip de reserva
| |||||||||||||
| Indicatiu | Кавказ (Kavkaz - Caucasus) | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Soyuz (en) | ||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
Soiuz 13 (rus: Союз 13, Unió 13) va ser un vol espacial tripulat soviètic en 1973, el segon vol de prova de la nova nau espacial redissenyada Soiuz 7K-T que va volar per primer cop amb el Soiuz 12. La nau va ser especialment modificada per transportar l'Orion 2 Space Observatory. El vol, tripulat per Piotr Klimuk i Valentín Lébedev, va ser la primera missió científica dedicada de la Unió Soviètica,[1] i va ser la primera missió controlada pel nou Centre de Control de Missions a Kaliningrad.[2]
Tripulació
[modifica]| Posició | Cosmonauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Piotr Klimuk Primer vol espacial | |
| Enginyer de vol | Valentín Lébedev Primer vol espacial | |
Tripulació de reserva
[modifica]| Posició | Cosmonauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Lev Vorobiov | |
| Enginyer de vol | Valeri Iazdovski | |
Tripulació en suport
[modifica]| Posició | Cosmonauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Vladímir Kovaliónok | |
| Enginyer de vol | Iuri Ponomariov | |
Paràmetres de la missió
[modifica]- Massa: 6560 kg
- Perigeu: 188 km
- Apogeu: 247 km
- Inclinació: 51.6°
- Període: 88.8 min
Referències
[modifica]- ↑ Clark, Phillip. The Soviet Manned Space Program. New York: Orion Books, a division of Crown Publishers, Inc., 1988. ISBN 0-517-56954-X.
- ↑ Newkirk, Dennis. Almanac of Soviet Manned Space Flight. Houston, Texas: Gulf Publishing Company, 1990. ISBN 0-87201-848-2.
Bibliografia
[modifica]- G.A.Gurzadyan, Ultraviolet spectra of Capella, Nature, vol. 250, p.204, 1974
- G.A.Gurzadyan, S.S.Rustambekova, Silicon-rich stellar envelope? Nature, vol. 254, p.311, 1975
- G.A.Gurzadyan, A.L.Jarakyan, M.N.Krmoyan, A.L.Kashin, G.M.Loretsyan, J.B.Ohanesyan, Space astrophysical observatory Orion-2, Astrophysics and Space Science, vol.40, p.393, 1976 [Enllaç no actiu]
- G.A.Gurzadyan, Two-photon emission in planetary nebula IC 2149, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.88, p.891, 1976
- H.A.Abt, Spectral types in Gurzadyan's clustering in Auriga, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.90, p.555, 1978