Roure americà
| Quercus rubra | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Edat màxima | 326 anys |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus rubra L., 1753 Quercus rubra |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Quercus borealis Quercus borealis var. flabellata Quercus borealis f. flabellata Quercus borealis var. maxima Quercus coccinea var. ambigua Quercus maxima Quercus rubra var. ambigua Quercus rubra var. borealis Quercus rubra var. hispanica Quercus rubra f. houbae Quercus rubra f. juvenilis Quercus rubra var. latepinnatifida Quercus rubra var. latifolia Quercus rubra var. maxima Quercus rubra f. obovata Quercus rubra var. ramosissima Quercus rubra var. subserrata |
| Distribució | |
El roure americà (Quercus rubra) és un arbre del gènere Quercus original de l'Amèrica del nord ocupant una gran extensió, des del Quebec fins a Louisiana. El seu nom prové del llatí ruber-bra-brum, vermell, que fa referència a la coloració de les seves fulles a la tardor.


Descripció
[modifica]Arbre caducifoli, de creixement ràpid, que pot arribar als 25 m d'alçada i els 12 m d'amplada de capçada. Necessita llum i humitat, i resisteix bé al fred i a la calor. Es tracta d'una espècie que vegeta bé en sòls silícics, argilosos i rics en substàncies nutritives, evitant els que són massa superficials i llocs on la capa freàtica sigui alta. No tolera la calç.
El tronc i branques presenten una escorça grisa que roman llisa durant molts anys, per després prendre tonalitats més fosques i amb petites fissures o escates. Les branquetes són, també, fosques.
Les fulles, membranoses, de 15 a 25 cm de llarg i de 7 a 20 cm d'ample, són lobulades (de set a onze parells de lòbuls triangulars).
Usos
[modifica]S'utilitza a la construcció i la fabricació de mobles.
- ambigua Michx.1812, not Bonpl. 1809
- borealis Michx.f.1817
- borealis var. maxima (Marsh.) Sarg. 1916
- coccinea var. ambigua (Michx.) A.Gray 1867
- maxima (Marshall) Ashe 1916
- rubra var. maxima Marshall 1785
- rubra var. ambigua (Michx.) Fernald in A.Gray 1909
Bibliografia
[modifica]- A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.