Província de Frísia
Fryslân (fy)  | |||||
| |||||
| Tipus | província dels Països Baixos | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | De âlde Friezen | ||||
| Epònim | Frísia | ||||
| Lloc | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
| País | Països Baixos | ||||
| Capital | Ljouwert | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 649.944 (2020) (113,06 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | neerlandès frisó occidental | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5.748,74 km² | ||||
| Punt més alt | Fjoerboetsdún (oc)  (45 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1814 | ||||
| Organització política | |||||
| • King's Commissioner of Friesland (en) | Arno Brok (2017–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | NL-FR | ||||
| Codi NUTS | NL12 | ||||
| Lloc web | fryslan.frl | ||||
     | |||||
Frísia (frisó: Fryslân, neerlandès: Friesland) és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia. El 2025 tenia 664.222 habitants.[1] La seva capital és Ljouwert. Fa frontera amb les províncies de Groningen, Drenthe, Overijssel i Flevoland. A ponent i al nord és envoltada respectivament per l'IJsselmeer i el Mar de Wadden, al nord del qual hi ha una sèrie d'illes i bancs. Compta a més amb una comunicació directa amb Holanda del Nord per mitjà de l'Afsluitdijk.[2]
Economia
[modifica]És una província amb un marcat caràcter agrari, on s'originaren les famoses vaques frisones.[3] També és coneguda pel característic cavall frisó.[4] El turisme és una altra gran font d'ingressos, especialment al sud-oest de la província i a les illes. Aquest fet però, provoca una gran estacionalitat de l'activitat econòmica, amb molt d'atur hivernal.
Llengua
[modifica]A la província hi són oficials tant el frisó com el neerlandès.[5] El frisó té l'estatus de llengua minoritària i és, a més del neerlandès, reconegut com a llengua nacional oficial sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La llengua és emprada pel govern, en la justícia, l'educació i els mitjans de comunicació.
A més del frisó estandarditzat hi ha un cert nombre de dialectes com l'aasters, hindeloopen, kleifries, schiermonnikoog, nordhoeks, woudfries i zuidwesthoeks.
A moltes ciutats de Frísia no es parla el frisó, sinó que s'hi parla un dialecte neerlandès amb forta influència del frisó, com l'ameland, bildts i midsland. A la província de Groningen es parlen dues varietats locals amb forta influència frisona, a Westerkwartiers i Kollumerpompsters. Al sud de la província, per sota del Tjonger pràcticament no es parla frisó, però hi ha la parla de Stellingwerfs, que es classifica com a baix saxó.
Literatura
[modifica]Tot i escriure essencialment en neerlandès, una de les escriptores més importants del país frisó va ser Nine van der Schaaf (1882-1973).
Administració
[modifica]
La seu del govern de la província de Físia es troba al "Provinsjehûs", a la Tweebaksmarkt de Leeuwarden. Els Estats Provincials (Provinsjale Steaten) de Frísia tenen 43 membres i l'Executiu Provincial (Deputearre Steaten) en té sis que són presidits pel Comissari del Rei (Kommissaris fan de Kening) Arno Brok. Els resultats a Frísia de les eleccions provincials frisones de 2003 i 2007 i a la Tweede Kammer de 2006 foren:
| Eleccions provincials de 2003 i 2007 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 2003 | 2003 | 2007 | 2007 | |
| Partit | Vots en % | Escons | Vots en % | Escons |
| CDA | 27,4 | 16 | 25,8 | 12 |
| PvdA | 26,2 | 15 | 25,6 | 12 |
| FNP | 13,2 | 7 | 10,7 | 5 |
| VVD | 10,9 | 6 | 10,8 | 5 |
| SP | 4,8 | 2 | 9,6 | 4 |
| ChristenUnie/SGP | 5,6 | 3 | 8,2 | 3 |
| GroenLinks | 5,4 | 3 | 3,9 | 2 |
| D66 | 2,5 | 1 | 1,3 | - |
| Gemeentebelangen Friesland | 1,9 | 1 | - | - |
| LPF | 1,7 | 1 | - | - |
| Total | 56,1 | 55 | 54,1 | 43 |
| Eleccions legislatives de 2006 | ||
|---|---|---|
| Partit | Vots en% | +/- (2003) |
| CDA | 28,1 | - 3,9 |
| PvdA | 27,5 | - 6,0 |
| SP | 17,1 | + 11,1 |
| VVD | 10,6 | - 2,0 |
| ChristenUnie | 6,1 | + 2,9 |
| GroenLinks | 3,8 | - 0,7 |
| PVV | 3,3 | + 3,3 |
| PvdD | 1,3 | + 1,3 |
| D66 | 1,1 | - 1,7 |
| SGP | 0,4 | - 0,1 |
| LPF | 0,2 | - 3,5 |
| Opkomst | 82,9 | - 0,7 |
Ciutats i illes
[modifica]Municipis
[modifica]Frísia té 20 municipis, amb els noms oficials en neerlandès i frisó
| Municipi | Nom frisó | Extensió (km²) |
Població (1 febrer 2008) |
Densitat inw./km² |
Renda per capita € per hab. |
Capital |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Achtkarspelen | Achtkarspelen | 102,61 | 28.104 | 274 | 11.400 | Buitenpost |
| Ameland | It Amelân | 59,18 | 3.450 | 57 | 11.700 | Ballum |
| Dantumadeel | Dantumadiel | 85,67 | 19.412 | 226 | 11.100 | Damwoude |
| De Friese Meren | De Fryske Marren | Joure | ||||
| Dongeradeel | Dongeradiel | 167,27 | 24.655 | 147 | 11.400 | Dokkum |
| Ferwerderadeel | Ferwerderadiel | 97,65 | 8.858 | 91 | 11.400 | Ferwerd |
| Harlingen | Harns | 25,02 | 15.552 | 618 | 12.000 | Harlingen |
| Heerenveen | It Hearrenfean | 135,21 | 43.010 | 318 | 12.900 | Heerenveen |
| Kollumerland en Nieuwkruisland | Kollumerlân | 109,89 | 13.096 | 119 | 11.200 | Kollum |
| Leeuwarden | Ljouwert | 79,16 | 92.931 | 1165 | 12.300 | Leeuwarden |
| Ooststellingwerf | Eaststellingwerf | 224,16 | 26.355 | 117 | 11.900 | Oosterwolde |
| Opsterland | Opsterlân | 224,86 | 29.728 | 132 | 12.500 | Beetsterzwaag |
| Schiermonnikoog | Skiermûntseach | 40,79 | 949 | 23 | 14.200 | Schiermonnikoog |
| Smallingerland | Smellingerlân | 118,46 | 55.241 | 464 | 12.200 | Drachten |
| Zuidwest-Friesland | Súdwest-Fryslân | 30,10 | 33.257 | 1102 | 12.400 | Sneek |
| Terschelling | Skylge | 87,11 | 4.690 | 53 | 13.400 | West-Terschelling |
| Tietjerksteradeel | Tytsjerksteradiel | 149,59 | 32.201 | 215 | 12.500 | Bergum |
| Vlieland | Flylân | 36,16 | 1.123 | 28 | 13.300 | Oost-Vlieland |
| Waadhoeke | De Waadhoeke | Franeker | ||||
| Weststellingwerf | Weststellingwerf | 221,53 | 25.688 | 116 | 12.000 | Wolvega |
Referències
[modifica]- ↑ «Friesland:Province in Netherlands». Citypopulation.de. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ De Mulder, Eduardo F. J.. «Water». A: The Netherlands and the Dutch: A Physical and Human Geography (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2019, p. 7–34. DOI 10.1007/978-3-319-75073-6_2. ISBN 978-3-319-75073-6.
- ↑ Felius, Marleen; Beerling, Marie-Louise; Buchanan, David; Theunissen, Bert; Koolmees, Peter «On the History of Cattle Genetic Resources» (en anglès). Diversity, 6, 4, 12-11-2014, p. 705–750. DOI: 10.3390/d6040705. ISSN: 1424-2818.
- ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds (en anglès). University of Oklahoma Press, 2007, p. 167. ISBN 978-0-8061-3884-8.
- ↑ Winter, Christoph «Frisian». Oxford Research Encyclopedia of Linguistics. Oxford University Press, 21-12-2022. DOI: 10.1093/acrefore/9780199384655.013.938.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
.svg){kind=small}
-Flag.svg){kind=small}
