Vés al contingut

Pierre Duhem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Duhem
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Pierre Maurice Marie Duhem Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
2n districte de París (Segon Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Cabrespina (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Municipal de Cabrespina 43° 21′ 38″ N, 2° 27′ 41″ E / 43.3605861°N,2.461465°E / 43.3605861; 2.461465 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsCh. Clérice Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure (1882–1886)
Collège Stanislas (1872–1882) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la ciència i epistemologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, matemàtic, filòsof de la ciència, historiador, químic, físic, professor universitari, termodinamista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bordeus (1894–1916)
Universitat de Rennes (1893–1894)
Universitat de Lilla (1887–1893) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHenri Pélabon, Albert Turpain i Paul Louis Saurel Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAdèle Chayet (†1892)
FillsHélène Duhem Modifica el valor a Wikidata
ParesPierre-Joseph Duhem i Marie-Alexandrine Fabre
ParentsTimothée Fabre, besoncle Modifica el valor a Wikidata

Pierre Duhem Pierre Duhem (2n districte de París, 10 de juny de 1861 - Cabrespina, 14 de setembre de 1916) fou un físic i historiador i filòsof de la ciència francès, especialitzat en l'edat mitjana. Afirmà que tots els experiments físics incloïen hipòtesis explicatives que els allunyaven de la pretesa objectivitat i, en l'anomenada tesi Duhem-Quine, exposà que pel mateix motiu mai és possible explicar aïlladament un fenomen o acceptar la validesa d'un experiment, ja que tots es basen sempre en axiomes prèviament assumits, en un cercle viciós del que no es pot escapar.

Biografia

[modifica]

Duhem va néixer a París el 1861 on el seu pare era representant de l'industria tèxtil. La família del seu pare era d'ascendència flamenca, de Roubaix, i la de la seva mare del sud de França, de Cabrespina, prop de Carcassona.[1] D'infant va patir els efectes de la guerra francoprussiana (1870-1871) que va agafar la família en el setge de Châteaudun i van haver de fugir a Bordeus.[2] En retornar a París el 1871, es van trobar enmig de la insurrecció de la Comuna de París, que per una família catòlica conservadora com la seva va ser devastadora.[3] Dos dels seus germans van morir de diftèria durant la infantesa i només van sobreviure ell i la seva germana, Marie. El 1872, un cop recuperada la normalitat republicana, Duhem va començar estudis al Collége Stanislas, un col·legi catòlic regentat pels marianistes, ja que la família, especialment la seva mare, consideraven l'ensenyament públic massa laïcista.[4]

Autoretrat de Duhem vers 1875.

El 1882 va ingressar a l'École Normale Supérieure, el primer en els exàmens d'accés.[5] El 1885 va finalitzar els seus estudis i a continuació va preparar una tesi doctoral sobre el potencial termodinàmic i els seus efectes a la química, en la qual rebutjava per fals el principi de treball màxim de Berthelot,[6] qui era aleshores el gran químic francès i qui ocupava alts càrrecs a l'administració de la República, fins a arribar a ser ministre d'ensenyament. La tesi va ser rebutjada pel tribunal, presidit pel futur premi Nobel Gabriel Lippmann.[7] Això va encetar una forta enemistat entre Duhem i Berthelot, agreujada pel laïcisme militant d'aquest darrer,[8] que, amb el temps, va impedir que Duhem obtingués cap plaça docent a París,[9] fet que va viure amb una sensació d'injustícia i de víctima d'enemics poderosos que perseguien, a través seu, les seves idees religioses.[10]

La casa del Duhem a Cabrespina pintada per Pierre Duhem

El 1887 va ser nomenat professor de la universitat de Lilla, on el 1889 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre els cossos diamagnètics que era de caràcter purament matemàtic. El 1890 es va casar amb Adèle Chayet amb qui va tenir una filla, Helène, qui va publicar una biografia del seu pare el 1936. Malauradament la seva esposa va morir dos anys després durant el part d'un segon fill que noi va arribar a néixer.[11] El 1893 va abandonar Lille després d'un enfrontament amb les autoritats acadèmiques,[12] per recalar durant un curs a la universitat de Rennes[13] abans de ser nomenat professor de la universitat de Bordeus on va romandre fins a la seva mort el 1916 a Cabrespina, localitat d'on era originària la seva mare, on passava els estius amb la seva germana i on va ser enterrat.[14]

Obra

[modifica]

La seva obra es poden distingir tres parts diferenciades: la de físic teòric, la d'historiador de la ciència i la de filòsof de la ciència.[15] En el camp de la física teòrica se'l pot considerar un físic "clàssic" que no va acceptar ni les teories atòmiques ni, molt menys, la naixent teoria de la relativitat; en el camp de la història de la ciència és un renovador: amb la seva tesi del continuisme posà de relleu alguns aspectes de la ciència medieval que havien estat menystinguts amb anterioritat; i en el camp de la filosofia de la ciència, tot i reflexionar sobre un conjunt de temes que no difereixen d'altres autors de la seva època, te la seva pròpia originalitat.[16]

Una il·lustració de Duhem per Au Pays des Gorilles, signada Ch. Clérice (1883).

Un altre aspecte menor va ser el de dibuixant que signava amb el pseudònim de Ch. Clérice: Mentre era a l'École Normale es va publicar un pamflet de 31 fulles amb el títol de Au pays des gorilles, escrit pel pare d'un amic seu del College Stanislas, Étienne Récamier, un advocat monàrquic molt conservador, del qual ell va fer les il·lustracions. La història pretenia explicar que una missió "simiòfila" a l'Àfrica havia portat un grup d'orangutans al continent europeu per educar-los en la nova legislació republicana, però als orangutans no els agrada i prefereixen tornar a mori a l'Àfrica.[17]

S'oposà a la tesi dominant segons la qual els segles medievals van ser d'endarreriment cultural. Per contra, ell pensava que els científics medievals, a l'empara de l'Església Catòlica, van fer avançar el coneixement i que no hi hagué per tant cap ruptura traumàtica amb edats anteriors o posteriors. Aquests científics investigaren amb ajuda de la seva fe, que pertany a un àmbit diferent que el del pensament racional, però de la qual no es pot prescindir, independentment de l'orientació religiosa personal.[18]

Durant la Primera Guerra Mundial participà en la polèmica que contraposava les maneres de fer ciència alemanya i francesa,[19] seguint Pascal.

Duhem és el pioner dels estudis històrics sobre la ciència medieval. En aquest àmbit va escriure la seva monumental obra en 10 volums El sistema del món, història de les doctrines cosmològiques de Plató a Copèrnic .

Les teories de Duhem van estar influïdes pel principi de l'economia d'Ernst Mach, segons el qual la meta que s'ha posat [la física] és ser l'expressió més simple i econòmica dels fets, tot i que no va ser un fenomenista radical com Mach.[20] A diferència d'altres historiadors (Voltaire i Condorcet, per exemple), que menyspreaven l'edat mitjana, va tractar de mostrar que l'Església Catòlica va ajudar a l'aparició de la ciència occidental i que va ser un dels períodes més fructífers en aquest sentit. El seu treball en aquest camp, impulsat originàriament per les seves investigacions en els orígens de l'estàtica, durant les que va descobrir l'escola parissina de Nicolás Oresme i Jean Buridan, la sofisticació dels quals el va sorprendre.[21] Arran d'aquestes investigacions els va considerar els fundadors de la ciència moderna, i va adduir que van anticipar molts descobriments de Galileu i altres pensadors posteriors. Duhem va concloure que la mecànica i la física de la qual els temps moderns estan comprensiblement orgullosos, procedeixen, mitjançant una ininterrompuda sèrie de millores a penes perceptibles, de les doctrines proferides al cor de les escoles medievals.

En filosofia de la ciència es coneix sobretot per la formulació de la tesi Duhem-Quine[22] i del concepte de càrrega de teoria que va a firmar que les mesures dels experiments científics que fem estan mediatitzades per les teories prèvies que tenim sobre ells.[23]

La primera biografia àmplia sobre Pierre Duhem és obra de la seva filla Hélène (1936).[24] Durant els darrers anys del segle XX, s'han publicat biografies crítiques més científiques, des de diferents punts de vista, com les de

  • Stanley L. Jaki (1984), interpretant el seu pensament basat en el sentit comú.[25] De fet, el pare Jaki considera que en els cercles intel·lectuals no catòlics es dona una visió força esbiaixada, quan no totalment falsejada, de les seves aportacions al terreny de la física i, més encara, al de la filosofia i la història.[26]
  • Roberto Maiocchi (1985), amb l'objectiu de reconstruir la coherència del seu pensament en base a dos fils conductors: la crítica del mecanicisme i la continuïtat històrica.[27]
  • Anastasios Brenner (1990), intentant unificar les tres vessants de l'obra de Duhem: científica, històrica i filosòfica.[28]
  • Russell N.D. Martin (1991), centrada en les qüestions apologètiques i la influència de Pascal.[29]

Obres publicades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Martin, 1991, p. 1.
  2. ↑ Jaki, 1984, p. 6 i ss.
  3. ↑ Jaki, 1984, p. 10 i ss.
  4. ↑ Jaki, 1984, p. 13 i ss.
  5. ↑ Jaki, 1984, p. 37.
  6. ↑ Jaki, 1984, p. 47.
  7. ↑ Martin, 1991, p. 1-2.
  8. ↑ Stoffel, 2002, p. 32.
  9. ↑ Kragh, 2008, p. 379.
  10. ↑ Brenner, 1990, p. 7.
  11. ↑ Kragh, 2008, p. 379-380.
  12. ↑ Jaki, 1984, p. 71 i ss.
  13. ↑ Jaki, 1984, p. 107-122.
  14. ↑ Jaki, 1984, p. 219.
  15. ↑ Brenner, 1990, p. 8.
  16. ↑ Brenner, 1990, p. 9-10.
  17. ↑ Julia, 1990, p. 166-168.
  18. ↑ Jaki, 1984, p. 397.
  19. ↑ Jaki, 1984, p. 210.
  20. ↑ Maiocchi, 2004, p. 509.
  21. ↑ Maiocchi, 1985, p. 264.
  22. ↑ Rodríguez Consuegra, 2001, p. 13.
  23. ↑ Kindi, 2021, p. 169.
  24. ↑ Maiocchi, 1985, p. 3 i 92.
  25. ↑ Stoffel, 2002, p. 78 i ss.
  26. ↑ Jaki, 1996, p. 1 iss.
  27. ↑ Stoffel, 2002, p. 87 i ss.
  28. ↑ Stoffel, 2002, p. 94 i ss.
  29. ↑ Stoffel, 2002, p. 99 i ss.
  30. ↑ Campos Gosálbez, 2001, p. 1 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Duhem
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Duhem» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Miller, Donald G.; Needham, Paul. «Duhem, Pierre-Maurice-Marie» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 setembre 2018].
  • Ariew, Roger. «Pierre Duhem» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2026. [Consulta: 15 juny 2026].
  • «Pierre Duhem» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 26 setembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Duhem&oldid=37750345»