Petits mestres alemanys
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
Els Petits mestres alemanys (traducció errònia de l'alemany: 'Kleinmeister' 'Mestres de les coses petites')^ , són un grup de gravadors alemanys actius durant la primera meitat del segle XVI.
El nom del grup introduït per Léon Rosenthal^ no deriva de cap suposada inferioritat tècnica o artística que poguessen tenir en comparança amb possibles grans mestres, sinó de la mida reduïda de moltes de les seues obres. De fet, s'especialitzaren en gravats molt petits i finament detallats, alguns no més grans que un segell de correus. Els principals representants d'aquest grup foren els germans Sebald i Barthel Beham, Georg Pencz de Nuremberg, i Heinrich Aldegrever i Albrecht Altdorfer.[1]
La major part dels temes tractats pels Petits Mestres eren mitològics o religiosos. Els gravats segurament es destinaven a un mercat de col·leccionistes, que els guardaven en àlbums.
Història
[modifica]El primer a produir gravats molt petits i elaborats fou Altdorfer cap als anys 1506-1507, segurament seguint l'exemple del niellat italià, malgrat que la mida no era en realitat inferior a la de les xilografies devocionals del segle XV. Els gravats d'Altdorfer, però, tenien estils diferents, tot i que va continuar fent petits gravats fins ben entrada la dècada del 1520. Llavors, l'estil estava dominat pels artistes de Nuremberg, especialment els germans Beham i el seu amic Pencz.[1] Hans Sebald Beham i Pencz van continuar creant gravats fins abans de la seua mort, el 1550, i això posà fi a aquest estil.[2] Barthel és considerat el més creatiu dels tres, però el seu germà fou molt més prolífic, amb potser la tècnica més refinada. També va copiar alguns dels gravats de Barthel després de la mort d'aquest.
Aldegrever era un luterà devot que havia desenvolupat tendències anabaptistes. Això el feu dedicar-se a la producció de gravats ornamentals sense figures humanes.
Influències
[modifica]
El seu estil de gravat es basava en l'obra del mestre gravador de Nuremberg Albrecht Dürer, que encara hi vivia fins al 1527, i en la llibertat estilística i la creativitat de Martin Schongauer (que ja havia influït molt en Dürer).[1] Sembla que Pencz es va formar com a mínim als tallers de Dürer,[4] igual que l'italià Marcantonio Raimondi, amb qui es creu que Barthel Beham treballà a Roma. Raimondi i els frisos a fresco de Polidoro da Caravaggio influïren en la seua tria de temes i estils compositius,[1] així com els temes nòrdics de la mort i l'humor. Els gravats de Hans Baldung contenen tractaments semblants de temes sexuals.
En comparança amb els seus contemporanis, els temes devots són notablement absents de l'obra dels artistes de Nuremberg, que havien estat expulsats de la seua ciutat per les seues opinions religioses el 1525, un episodi que continua sent prou misteriós.
Els seus gravats es van difondre tan àmpliament que s'han trobat còpies dibuixades i exemples originals en àlbums de l'Imperi Mogol.[1] Les seues composicions figuratives foren copiades sobre esmalts de Llemotges, així com sobre altres suports, des de plaques de bronze fins a ceràmica de pedra.[5]
A més a més, molts dels seus gravats eren "ornamentals" d'estil renaixentista, dissenyats per a utilitzar-se com a patrons per artesans per a qualsevol suport.
Altres membres
[modifica]Altres membres, considerats menors, formaven part d'aquest grup, com ara Jakob Binck i Hans Brosamer. Es deia que alguns gravats d'un cert "Mestre IB"[N 1] eren de Pencz o Sebald Beham, o d'un altre artista desconegut.
Altres artistes que treballaren en obres de dimensions semblants sense ser classificats com a part dels Petits Mestres són Virgil Solis, Matthias Zündt, Jost Amman i Conrad Saldörfer a Alemanya, Hans Holbein el Jove a Suïssa i Anglaterra, i Dirk Vellert i el "Mestre S"[N 1] als Països Baixos.[1]
L'obra gravada de la família Hopfer sovint té una mida semblant i deu haver agradat a un determinat públic, com ho va fer la del gravador francés Étienne Delaune.
El terme Kleinmeister l'utilitzà per als Petits Mestres de Nuremberg ja el 1679 Joachim von Sandrart, i s'ha aplicat a altres grups d'artistes, des de mestres de l'Edat d'Or neerlandesa del gènere fins a un grup de pintors de gerros grecs del segle VI abans de la nostra era.
Galeria
[modifica]
Albrecht Altdorfer, Avet petit, 1517–1520, aiguafort de colors, Bartsch 66 
Barthel Beham, El món tal com és, 1525, gravat, Bartsch 39 
Georg Pencz, Els cinc sentits: gust, 1/5, 1539, gravat, Bartsch 108 
Sebald Beham, Adam i Eva, 1543, gravador, Bartsch 6 
Heinrich Aldegrever, Enveja, 1552, burí, Bartsch 125
_Albertina_DG1926-1778.jpg)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 Griffiths, Antony. Prints and printmaking (en anglés). University of California Press, 1996, p. 46. ISBN 978-0-520-20714-1. OCLC 34411333.
- ↑ Barthel Beham était lui mort 10 ans auparavant.
- ↑ Hind 1963, p. 85.
- ↑ S'il est bien le Knecht (garçon) « Jörg » dont on a des traces pour s'être marié à la domestique de Dürer[3].
- ↑ Voir un exemple de poterie de pierre sur Bartrum 1995, p. 112-113.