Vés al contingut

Pere Bové Montseny

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Bové Montseny
Biografia
Naixement27 octubre 1829 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1901 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
6 juny 1873 – 4 gener 1874
Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
10 maig 1869 – 2 gener 1871
← cap valor – Francesc Rispa i Perpinyà →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Tarragona
Alcalde de Reus
1869 – 1869
← Antoni Soler i Clariana – Jaume Aguadé Mestres → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal

Pere Bové Montseny (Reus, 27 d'octubre de 1829 - Barcelona, 16 de maig de 1901) va ser un enginyer i polític català.[1]

Biografia

[modifica]

D'ideologia republicana, va participar en la revolució de 1854 a Madrid. Després va tornar a Reus, on va ocupar diversos càrrecs a l'ajuntament, va formar part de la Diputació de Tarragona i va ser capità de la Milícia Nacional. El 1856 va ser deportat a Canàries. Va ser un dels participants actius en la revolució de 1868, i membre de la Junta Revolucionària de Reus. Va ser escollit Alcalde de l'Ajuntament popular de Reus el gener de 1869, i diputat a les eleccions generals espanyoles de 1869 pel districte de Tarragona, cosa que el va fer dimitir d'alcalde. El seu successor, Antoni Soler i Clariana, va ser destituït el mateix 1869 pel governador quan va declarar a Reus la República Federal Pere Bové va recuperar molt breument l'alcaldia, tot i que va seguir residint a Madrid, i va deixar el càrrec quan Josep Maria Pàmies Juncosa va ser elegit per l'alcaldia el mateix any 1869.[1] Des de Madrid, va encarregar a l'ajuntament reusenc la construcció d'una biblioteca pública, per a la qual n'havia obtingut autorització del Ministeri de Foment.[2] Posteriorment va formar part del Comitè Republicà de Reus i membre dels Voluntaris de la Llibertat, i va resultar elegit diputat pel districte del Vendrell a les eleccions generals espanyoles de 1873.[1]

Després de la restauració borbònica va abandonar la política i es va dedicar a les empreses ferroviàries.[3] L'any 1880 es va traslladar a Barcelona on va obtenir una autorització per part de la Direcció General d'Obres Públiques per fer els estudis d'un ferrocarril econòmic que havia de sortir de Reus i, passant per Maspujols, l'Aleixar, Vilaplana, Alforja, Arbolí, Cornudella, Torroja, Bellmunt i el Masroig havia d'arribar a Móra la Nova. El diari Las Circunstancias recolzava la iniciativa, però el projecte no es va dur a terme.[4] El 1883 va crear amb Agustí Pujol i Conill l'empresa «Ferrocarril Económico de Olot a Gerona», que va rebre la concessió de la línia de ferrocarril d'Olot a Girona.[5] Al morir, el 1901, era enginyer del ferrocarril de Reus a Móra[3]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 141-142.
  2. ↑ «Actes Municipals 1870» .12-IV-1870, pàg. 208. Arxiu Històric de Reus
  3. 1 2 Güell i Mercader, Josep «Pedro Bové». Las Circunstancias, 19-V-1901, p. 3.
  4. ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 217-218. ISBN 8460418499.
  5. ↑ Línia d'Olot a Girona

Enllaços externs

[modifica]
  • Pere Bové GEC [Consulta 15 de novembre de 2025]
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Bové_Montseny&oldid=37094814»