Pati dels Tarongers
| ||||
| Tipus | pati  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | taronger | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Palau de la Generalitat de Catalunya | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | Plaça de Sant Jaume | |||
El Pati dels Tarongers és un celobert pavimentat del Palau de la Generalitat de Barcelona. Té diversos tarongers en escocells individuals, com se solien posar als edificis públics i cases nobles del Renaixement.[1] Durant el mandant de Jordi Pujol, el Govern de Catalunya hi feia una xocolatada amb xurros per a rebre les personalitats del país a la diada de Sant Jordi.
Història
[modifica]El seu origen és ser el centre de les noves edificacions del palau que es va iniciar a principis del segles xvi amb la intervenció de Pau Mateu, que va edificar els cossos del voltant i part central, intervenció que va continuar Tomàs Barsa.[2] La primera plantació a l'hort del Palau va ser de 24 tarongers, el 28 de gener de 1534, durant el trienni de Dionís de Carcassona.[3]
Arquitectura
[modifica]Entre les gàrgoles del pati hi ha personatges curiosos, com el turc, vinculat amb el perill de les incursions pirates del Mediterrani, i el macer, vestit d'època, que obria pas als diputats quan anaven cap a les reunions de les Corts.[4][5]
Al centre del pati hi ha una font amb la imatge de Sant Jordi realitzada el 1926 per l'escultor Frederic Galcerà Alabart i restaurada el 2017 pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.[6]
L'1 d'agost de 1918, al'aniversari de la seva mort, s'hi va instal·lar un bust d'Enric Prat de la Riba, obra de Joan Borrell i Nicolau. El 1984 s'hi va instal·lar un bust de Francesc Macià fet per l'escultor Josep Maria Subirachs, que també és autor dels bustos de Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, instal·lats posteriorment en diverses parets del pati. En una paret hi ha un relleu que menciona a Berenguer de Cruïlles, primer president de la Generalitat.
Galeria
[modifica]
Vista general del pati
Gàrgola
Estàtua de Sant Jordi matant el drac
Font i el Sant Jordi de Frederic Galcerà
Referències
[modifica]- ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Volum 2. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 490. ISBN 8447527409.
- ↑ Cirici, Alexandre; Gumí Cardona, Jordi. L'art gòtic català: L'arquitectura als segles XV i XVI. Edicions 62, p. 72. ISBN 8429713409.
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). Pàg. 69
- ↑ gencat.cat, Recorregut virtual. Pati dels Tarongers
- ↑ Visita virtual del Palau de la Generalitat a través de la pàgina de GoogleMaps. [Accedit el 25-08-2019].
- ↑ Solé Gili, Àngels (ed). CRBMC Catàleg d'activitats 2011-2018. CRBMC, 2020.
