París-Roubaix
| Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Paris-Roubaix Femmes |
| |||
| Detalls de cursa | |||
| Esport | Ciclisme de carretera | ||
| Creació | 1896 | ||
| Número d'edicions | 123 (a 2026) | ||
| Freqüència | annual (abril) | ||
| Tipus | Cursa d'un dia | ||
| Països | |||
| Organitzador | A.S.O. | ||
| Categories | CDC (1948-1958) SPP (1961-1987) CDM (1988-2004) 1.PT (2005-2007) 1.HIS (2008) 1.HIS (2009-2010) 1.UWT (2011-) | ||
| Circuit | UCI World Tour | ||
| Web oficial | Lloc oficial | ||
| Palmarès | |||
| Edició recent | |||
| Més triomfs | (4 victòries) | ||
| Curses actuals | |||
París-Roubaix 2026 | |||
| Documentació | |||
La París-Roubaix és una cursa ciclista que es disputa a França des de 1896, quan fou creada per Théodore Vienne poc després de l'obertura del nou velòdrom de Roubaix. És, possiblement, la clàssica d'un dia més famosa i se la coneix com la Reina de les Clàssiques o L'infern del nord a causa de la duresa dels trams de llambordes, el fang, el fred i la pluja.
Des de la seva creació, només la Primera i Segona Guerres Mundials i la pandèmia de COVID-19 han impedit que es disputés la competició, sempre organitzada durant els mesos de març o abril.
Actualment, Amaury Sport Organisation ostenta els drets d'organitzar-la el segon diumenge d'abril. Sol tenir una distància al voltant dels 260 km i es caracteritza pels diferents trams de llambordes, entre els quals destaquen La Trouée d'Arenberg (km 166), Mons-en-Pévèle (km 213) i Le Carrefour de l'Arbre (km 244). L'any 1968 la sortida es traslladà de París a Compiègne; però sempre finalitza al velòdrom de Roubaix. És una de les deu clàssiques que formaven la Copa del Món de ciclisme, passant posteriorment a formar part del calendari UCI ProTour i més tard a l'UCI World Tour. El vencedor rep un trofeu que representa una llamborda.
La carrera és molt prestigiosa, com ho confirma la presència al palmarès de la cursa del primer vencedor del Tour de França, Maurice Garin (1897, 1898), dels cèlebres Fausto Coppi (1950) i Louison Bobet (1956), i de dos quíntuples vencedors del Tour, Eddy Merckx (1968, 1970, 1973) i Bernard Hinault (1981). El rècord de victòries, amb quatre, és pels belgues Roger de Vlaeminck (1972, 1974, 1975 i 1977) i Tom Boonen (2005, 2008, 2009 i 2012). El rècord de victòries consecutives és pel francès Octave Lapize (1909, 1910 i 1911), l'italià Francesco Moser (1978, 1979, 1980) i el neerlandès Mathieu van der Poel (2023, 2024 i 2025).[1]
La París-Roubaix és, amb la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia, un dels cinc «monuments del ciclisme».
Principals dificultats
[modifica]
| Secció | Nom | Llargada | Dificultat |
|---|---|---|---|
| 18 | Trouée d'Arenberg | 2 400 m | |
| 10 | Mons-en-Pévèle | 3 000 m | |
| 4 | Carrefour de l'Arbre | 2 100 m | |
| 25 | Saint-Python | 3 700 m | |
| 19 | Haveluy | 2 500 m | |
| 17 | Wallers - Hélesmes | 1 600 m | |
| 6 | Cysoing - Bourghelles | 1 300 m | |
| 6 | Bourghelles - Wannehain | 1 100 m | |
| 5 | Camphin-en-Pévèle | 1 800 m | |
| 12 | Orchies | 1 700 m |
Llista de guanyadors
[modifica]- El 1949 André Mahé va ser el primer corredor a passar la línia, però ho va fer després que uns oficials de cursa el fessin passar per un lloc equivocat, juntament amb altres ciclistes, i va haver d'entrar al velòdrom de Roubaix saltant amb la bicicleta per les grades. Serse Coppi va ser el primer ciclista que va passar la línia havent entrat al velòdrom de la forma convencional, de manera que ambdós ciclistes foren considerats guanyadors.
- L'any 2005 George Hincapie va quedar segon. El 2012 va ser trobat culpable en el procés per dopatge contra Lance Armstrong i es van anul·lar tots el seus resultats obtinguts entre el 31 de maig de 2004 i el 31 de juliol de 2006. L'organització de la París-Roubaix va declara la segona plaça deserta.[4]
Estadístiques
[modifica]Actualitzat a la fi de l'edició de 2026.
Victòries per països
[modifica]| País | Victòries | 2n. lloc | 3r. lloc | Total | Últim guanyador |
|---|---|---|---|---|---|
| 58 | 53 | 53 | 164 | Wout van Aert (2026) | |
| 28 | 31 | 24 | 83 | Frédéric Guesdon (1997) | |
| Sonny Colbrelli (2021) | |||||
| Mathieu van der Poel (2025) | |||||
| Fabian Cancellara (2013) | |||||
| John Degenkolb (2015) | |||||
| Sean Kelly (1986) | |||||
| Matthew Hayman (2016) | |||||
| François Faber (1913) | |||||
| Andrei Txmil (1994) | |||||
| Magnus Bäckstedt (2004) | |||||
| Peter Sagan (2018) | |||||
| Total | 124 [nota 2] | 121 | 123 | 368 |
| Ciclista | Victòries | Anys |
|---|---|---|
| 1972, 1974, 1975, 1977 | ||
| 2005, 2008, 2009, 2012 | ||
| 1909, 1910, 1911 | ||
| 1931, 1934, 1935 | ||
| 1961, 1962, 1965 | ||
| 1968, 1970, 1973 | ||
| 1978, 1979, 1980 | ||
| 1996, 2000, 2002 | ||
| 2006, 2010, 2013 | ||
| 2023, 2024, 2025 | ||
| 1897, 1898 | ||
| 1901, 1902 | ||
| 1903, 1904 | ||
| 1912, 1914 | ||
| 1919, 1921 | ||
| 1946, 1947 | ||
| 1948, 1952 | ||
| 1984, 1986 | ||
| 1985, 1991 | ||
| 1992, 1993 | ||
| 1995, 1998 |
| Ciclista | Victòries | 2a. posició | 3a. posició | Total |
|---|---|---|---|---|
| 4 | 4 | 1 | 9 | |
| 4 | 2 | 1 | 7 | |
| 3 | 2 | 2 | 7 | |
| 3 | 2 | 1 | 6 | |
| 3 | 2 | 1 | 6 | |
| 3 | 1 | 2 | 6 | |
| 3 | 2 | - | 5 | |
| 3 | - | 2 | 5 | |
| 3 | - | 1 | 4 | |
| 2 | 2 | - | 4 | |
| 2 | 1 | 1 | 4 | |
| 2 | 1 | 1 | 4 | |
| 2 | - | 2 | 4 | |
| 1 | 3 | - | 4 | |
| 1 | 2 | 1 | 4 | |
| 1 | 1 | 2 | 4 |
Notes
[modifica]- ↑ L'any 2005 George Hincapie va quedar segon, però posteriorment va ser condemnat per dopatge i la segona posició es va declarar deserta.
- ↑ L'any 1949 hi va haver dos guanyadors i la 2ª posició va quedar deserta.
Referències
[modifica]- ↑ «Mathieu van der Poel, el ciclista 'monumental' que iguala a Lapize y Moser» (en castellà). Marca, 14-04-2025. [Consulta: 14 abril 2025].
- _eurosport.fr</span>,_10_de_abril_de_2020._2-0" rel="mw:referencedBy" id="mwBPY">↑ (fr) Souvenirs d'un Paris-Roubaix mythique : 1996, le triplé Mapei et l'inégalable Raymond Devos, eurosport.fr, 10 de abril de 2020.
- _sport.francetvinfo.fr</span>,_8_de_abril_de_2018._3-0' rel="mw:referencedBy" id="mwBPw">↑ (fr) Paris-Roubaix 2018 : Sagan "J'ai attaqué au bon moment", sport.francetvinfo.fr, 8 de abril de 2018.
- ↑ Benson, Daniel «Six former Armstrong USPS teammates receive bans from USADA» (en anglès). Cycling News, 10-10-2012 [Consulta: 8 setembre 2025].
- ↑ «Paris - Roubaix Fastest and longest editions» (en anglès). ProCyclingStats. [Consulta: 13 abril 2025].
- 1 2 «Paris - Roubaix Most wins» (en anglès). ProCyclingStats. [Consulta: 14 abril 2025].
Enllaços externs
[modifica]- París-Roubaix - Lloc web oficial (francès)
