Papa Damas II
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1000  Ering | ||
| Mort | 9 agost 1048 (47/48 anys) Palestrina (Itàlia) | ||
| Causa de mort | malària | ||
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo fuori le mura | ||
 151è Papa | |||
| 23 juliol 1048 – 9 agost 1048 (Gregorià) ← Benet IX – Lleó IX → | |||
| Bisbe de Brixen | |||
| 1039 – ← Arduico Hartwig von Hainfels – Altwin → Diòcesi: bisbat de Brixen | |||
| Bisbe | |||
| Diòcesi: principat episcopal de Brixen | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Família | |||
| Pare | Poppon II de Rott | ||
 | |||
Papa Damas II (llatí: Damasus PP. II) (Ering, c. 1000 - Palestrina, 9 d'agost de 1048) va ser bisbe de Roma i governant dels Estats Pontificis des del 17 de juliol de 1048 fins a la seva mort el 9 d'agost del mateix any.[1][2] Va ser el segon dels pontífexs alemanys nomenats per l'emperador Enric III . Nascut a Baviera, va ser el tercer alemany a convertir-se en papa i va tenir un dels regnats papals més curts.[3]
Deposat Benet IX,[4] Poppo, bisbe de Brixen, es va convertir en el tercer alemany en accedir al pontificat en ser designat per l'emperador Enric III. Fou una alternativa quan la primera opció de l'emperador, l'arquebisbe Halinard de Lyon, va rebutjar l'oferiment.[2]
El seu pontificat només va durar vint dies, sembla que a causa de la malària que va contraure quan es trobava a Palestrina (ciutat italiana on s'havia desplaçat fugint del calorós estiu romà).[5]
Biografia
[modifica]Nascut en una antiga casa bavaresa de Babonen, Poppo era el fill petit del comte Poppo II von Rott.[6] Va esdevenir bisbe de Brixen, al Tirol, el 1040, després de la nominació del rei Enric III. Ja estava consagrat el 16 de gener de 1040.[7] Poppo també va ser un assessor clau del rei Enric III d'Alemanya i va viatjar amb ell a Itàlia per a la seva coronació imperial el 1046.[8]
El papa Damas II va ser enterrat a San Lorenzo fuori le Mura, segons Onuphrio Panvinio, l'"escriptor" del segle XVI de la Biblioteca Vaticana.[9] El sarcòfag on havia estat dipositat el cos de Damas, i que va ser traslladat almenys dues vegades,[10] era gran i "adornat amb relleus que representaven una vinya, amb cupidos com a recol·lectors de vi".[11]
Referències
[modifica]- ↑ Charles A. Coulombe, Vicars of Christ: A History of the Popes, (Citadel Press, 2003), 204.
- 1 2 Gregorovius, Ferdinand. History of the City of Rome in the Middle Ages. Vol. IV, Part I. (en anglès). London: G. Bell & sons, 1896, p. 69-72.
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - ↑ Pertz, Georg Heinrich. «Annales Romani». A: Monumenta Germaniae Historica: Scriptorum. Vol. Tomus V. (en llatí). Hannover: Hahn, 1844, p. 469.
- ↑ The Reform of the Church, J.P. Whitney, The Cambridge Medieval History, Vol.
- ↑ Martin Bitschnau, Hannes Obermair, Tiroler Urkundenbuch, II. Abteilung: Die Urkunden zur Geschichte des Inn-, Eisack- und Pustertals. Band 1: Bis zum Jahr 1140, Innsbruck: Universitätsverlag Wagner, pàg. 189, ISBN 978-3-7030-0469-8
- ↑ J.N.D. Kelly and M. J. Walsh, Oxford Dictionary of Popes second ed.
- ↑ Rupert Matthews. The Popes: Every Question Answered. Nova York: Metro Books, 2013, p. 131. ISBN 978-1-4351-4571-9.
- ↑ Onofrio Panvinio. Onuphrii Panuinii Veronensis De praecipuis vrbis Romae, sanctioribusque basilicis quas septem ecclesias vulgo vocant, liber (en latin). Rome: apud Maternum Cholinum, 1584, p. 276–284, at p. 281.
- ↑ Mann, p. 290, who quotes Louis Duchesne, Le liber pontificalis II (Paris 1894), p. 274, as questioning the accuracy of the tradition.
- ↑ The description of the sarcophagus: Augustus John Cuthbert Hare. Walks in Rome (including Tivoli, Frascati, and Albano). Londres: Kegan Paul, Trench, Trübner & Company, 1908, p. 429.
