Or (color)
 | |
| Coordenades de color | |
| Triplet hexadecimal | FFD700 |
| RGB (r, g, b) | (255, 215, 0) |
| CMYK (c, m, y, k) | (0, 16, 100, 0) |
| HSV (h, s, v) | (51°, 100%, 100%) |
| Més informació | |
| Epònim | or  |
El color or agafa el seu nom del metall del mateix nom. És una tonalitat del groc associada al brillant, a l'alegria i a la terra.[1]
El color or a la web de vegades es coneix com daurat per distingir-lo del color or metàl·lic. L'ús de l'or com a terme de color en l'ús tradicional s'aplica més sovint al color "or metàl·lic"
El primer ús registrat de l'or com a nom de color en anglès va ser el 1300 per referir-se a l'element or i el 1423 per referir-se als cabells rossos.[2]
L'or metàl·lic, com en la pintura, sovint s'anomena to daurat, o sòl daurat quan es descriu un fons d'or massís. En heràldica, s'utilitza la paraula d'origen francès or.[3] En la construcció de models, el color daurat és diferent del llautó. Un objecte argentat brillant o metàl·lic es pot pintar amb groc transparent per obtenir tons daurats, cosa que es fa sovint amb decoracions de Nadal.
En la cultura
[modifica]El daurat és en l'espectre de colors aquell que simbolitza l'abundància, amb el sol, les riqueses i el poder. En combinació amb el negre significa elegància. En altres àmbits, també es pot parlar d'un daurat savi, creativitat, principi transformador i de coneixements.[4] Durant la història, l'or i els seus matisos han estat presos com icones de la reialesa, de la fortalesa i en diversos casos, com els lleons daurats de la Gran Bretanya, certes deïtats i cultes religiosos.[5] Clars exemples d'això últim és el ja denominat com els halos (o aurèoles)[6] que els sants porten al cap; el color de la poma de la discòrdia que portava Eris; els orbes solars que portaven alguns dels déus egipcis (com Ra (mitologia)); o la pell de Chaitania en la cultura i religió hindú. El Nombre d'or o altrament anomenat, raó àuria, secció àuria o divina proporció.[7]
Diversos tons daurats porten la denominació Goldenrod, que significa "vara d'or", una flor groga daurada.[8]
| Nombre HTML | Codi hex R G B |
Códi decimal R G B |
Codi H S L |
|---|---|---|---|
| Colors daurats | |||
| LightGoldenrodYellow | FAFAD2 | 250 250 210 | 60° 80% 90% |
| PaleGoldenrod | EEE8AA | 238 232 170 | 55° 67% 80% |
| Caqui (Khaki) | F0E68C | 240 230 140 | 54° 77% 75% |
| Or (Gold) | FFD700 | 255 215 0 | 51° 100% 50% |
| Vara d'or (Goldenrod) | DAA520 | 218 165 32 | 43° 74% 49% |
| DarkGoldenrod | B8860B | 184 134 11 | 43° 89% 38% |
Referències
[modifica]- ↑ Sanz, Juan Carlos; Gallego, Rosa. Diccionario Akal del Color (en castellà). Ediciones AKAL, 2001-07-03, p. 648. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ Maerz, Aloys John; Paul, M. Rea; Paul, Morris Rea. A Dictionary of Color (en anglès). McGraw-Hill, 1950, p. 195.
- ↑ Friar, Stephen. A Dictionary of Heraldry (en anglès). Harmony Books, 1987, p. 343. ISBN 978-0-517-56665-7.
- ↑ Lyle, Jane. The Secret Tarot: Renaissance Symbols of Science, Magic and Myth Now Reveal the Future (en anglès). Simon and Schuster, 2001-10-30, p. 89. ISBN 978-0-7432-2613-4.
- ↑ Cirlot, Juan Eduardo. A Dictionary of Symbols: Revised and Expanded Edition (en anglès). New York Review of Books, 2020-09-22. ISBN 978-1-68137-198-6.
- ↑ Oslie, Pamala. Life Colors: What the Colors in Your Aura Reveal (en anglès). New World Library, 2000, p. 341. ISBN 978-1-57731-169-0.
- ↑ Muñoz, Antonio Valero. Principios de color y holopintura (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-01-24, p. 234. ISBN 978-84-15787-08-2.
- ↑ Doyle, Michael E. Color Drawing: Design Drawing Skills and Techniques for Architects, Landscape Architects, and Interior Designers (en anglès). John Wiley & Sons, 2011-02-17. ISBN 978-1-118-04628-9.
Vegeu també
[modifica]