Nomos
El nomos[1] (en grec antic: νομός nomós) fou la divisió administrativa de l'antic Egipte. El seu nom egipci era sepat o sepet, però convencionalment s'utilitza el seu nom grec.
Els primers nomos foren entitats independents, i més tard constituïen divisions administratives. En moments d'anarquia alguns dels nomos van tornar a ser independents temporalment. El nombre de nomos fou de quaranta-dos, si bé al IV i III mil·lennis eren segurament menys. Amb la dinastia III, segurament regnant Huni, es creu que es van erigir set piràmides no destinades a sepulcre, corresponent a les possibles capitals dels nomos de Zawiyet el-Mayitin, Abidos, Naqada, el-Kula, Edfú, Seila i Elefantina; aquestes capitals provincials eren també centres econòmics per les terres de la seva rodalia on vivien la majoria dels egipcis en petits pobles.
El governant del nomos era un príncep o nomarca. Quan el poder central no podia controlar el país els nomarques es feien més independents i poderosos, arribant a engrandir o embellir les seves capitals. Alguns nomarques van aspirar fins i tot a la corona egípcia.
Els nomos tenien una capital, niwt, i un temple, het neter, en honor del deu del clan regional, convertit en divinitat titular de la ciutat principal. El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentàries específiques.
Els nomos de l'Alt Egipte van existir sense canvis des de l'antic imperi, però al Baix Egipte es creu que va patir algunes variacions inicialment, augmentant a mesura que algunes zones pantanoses eren convertides en terra útil. El nombre es va estabilitzar amb 22 nomos a l'Alt Egipte i 20 al Baix. Els nomos de l'Alt Egipte tenien un nom i un estendard.
Llista de nomos
[modifica]Baix Egipte
[modifica]| Número | Nom egipci | Capital | Lloc modern | Nom simbòlic traduït |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Ineb Hedj | Ineb Hedj / Mennefer (Memfis) | Mit Rahim | La Fortalesa blanca |
| 2 | Khensu | Khem (Letòpolis) | Awsim | La pota del davant |
| 3 | Ament | Imu (Apis) | Kom el-Hisn | Occident |
| 4 | Sap-res | Ptkheka | Tanta | Escut del sud |
| 5 | Sap-meh | Zau (Sais) | Sa el-Hagar | Escut del nord |
| 6 | Kaset | Khasu (Xois) | Sakha | El brau de la muntanya |
| 7 | Wa-imnty | (Hermòpolis Parva, Metelis) | Damanhur | Arpó de l'oest |
| 8 | A-bt o Tjeku | Tjeku / Per-Atum (Heroònpolis o Pithom) | Tell al-Maskhuta | Arpó de l'est |
| 9 | Anedjty | Djedu (Busiris) | Abusir (Abusir Bara) | Andjet o Andjety |
| 10 | Ka-kem o Kem-wer | Hut Ta-Hery-ib (Athribis) | Tell Atrib | El brau negre |
| 11 | Ka-heseb | Taremu (Leontòpolis) | Tell al-Mokdam | La conta del bou |
| 12 | Theb-ka o Ka-iw | Tjebnutjer (Sebenitos) | Samannud | Vedella i vaca |
| 13 | Heq-at | Iunu (Heliòpolis) | Materiya (barri del Caire) | Ceptre sencer o ceptre de la prosperitat |
| 14 | Khenty-abt | Tjaru o Zaru (grec Sile, prop de Tanis) i Qantir | Al-Qantarah al-Sharqiyya o Al-Kantarah | El mes oriental |
| 15 | Tehut o Dhewty | Bah/ Weprehwy (Hermòpolis Mikra) | Al-Baqliya | Ibis |
| 16 | Kha o Hat-mhyt | Per-Banebdjedet (Mendes) | Tell al-Ruba; | El dofí |
| 17 | Semabehdet | Semabehdet o Sem-Behdet (Diòspolis Inferior) | Tell al-Balamun | El tron |
| 18 | Am-Khent | Per Bastet (Bubastis) | Tell Bastah (prop de Zagazig) | Príncep del sud |
| 19 | Am-Pehu | Djanet (Tanis) | Tell Nebesha prop de San al-Hagar | Príncep del nord |
| 20 | Sopdu o Sepdu | Per-Sopdu | Saft al-Henna | Orient o Falcó amb plomes |
Alt Egipte
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1198. ISBN 9788441224223.
- Nomes, cities and sites Arxivat 2019-04-05 a Wayback Machine. (anglès)
