Muladona
 La Muladona segons un text set-centista  | |
| Tipus | criatura mitològica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Pseudònim | Donamula |
| Gènere | femení |
Una muladona[1] o donamula és un ésser fantàstic de la mitologia catalana, una mena d'animal que és mig mula i mig dona.
Si bé el seu aspecte podia semblar com el de les altres mules, era més destralera; la seva crinera era de dona i la seva cara, tot i no deixar de ser de mula, tenia un deix humà. Sempre se la representava amb els quatre unglots, però a vegades amb les dues potes del davant sortint-li d'un tòrax situat on la mula hauria de tenir el coll. A més, les il·lustracions d'època en detallen sempre els pits per tal de fer palesa la seva condició de dona.
Llegenda
[modifica]La muladona era una donzella que per irreverent i gens religiosa va ser condemnada a tornar-se mula, de manera que, sobretot de nit, vagava per les muntanyes, afegint-se als grups de traginers que viatjaven amb les seves mules. La seva presència espantava les mules, que s'esvalotaven fins al punt que podien caure penya-segat avall i matar-se. Els traginers els donaven a les mules per menjar uns panellets amb la forma de la donamula, convençuts que així no s'espantarien si aquesta apareixia i farien com si no hi fos. Tot i així, durant la marxa comptaven els caps que tenien, no fos cas que se'ls hi hagués barrejat sense adonar-se'n i ho acabessin pagant car.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Editorial Barcanova, 1998, p. 471-472. ISBN 9788448900120.
- ↑ Amades, 1952, p. 271.
Bibliografia
[modifica]
- Amades, Joan. Costumari català. El curs de l'any: Tardor. Barcelona: Salvat Editores, 1952, p. 271. ISBN 84-345-3678-1 [Consulta: 20 desembre 2020].
