Mohamad Bitari
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1990  (35/36 anys)Yarmouk (Síria) |
| Residència | Barcelona |
| Formació | Universitat de Damasc |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, periodista, traductor, dramaturg |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Influències | |
  | |
Mohamad Bitari (Yarmouk, 1990) és un poeta, dramaturg, traductor i periodista palestí que va créixer a Síria i s'ha establert a Barcelona.[1] Ha traduït a l'àrab la poesia de Miquel Martí i Pol,[2] és fundador d'Èter Edicions i forma part del Comitè d'Escriptors Perseguits dins del PEN Català.[1]
Trajectòria
[modifica]Bitari va néixer al camp de refugiats de Yarmouk, al sud de Damasc, atès que la seva família va haver de fugir de Natzaret durant la Nakba[3] Després de patir la repressió per part dels serveis d'intel·ligència sirians, el 2013, en el marc de la Guerra Civil siriana, Bitari va fugir de Síria amb un grup de periodistes i d'activistes després que els seus articles crítics amb el règim de Baixar al-Àssad el posessin en el punt de mira. El policia que els va ajudar a travessar la frontera va ser assassinat.[4]
Bitari va trobar refugi com a asilat polític a Catalunya, on ha continuat escrivint i treballant com a traductor a l'àrab d'autors com Miquel Martí i Pol, Federico García Lorca, Miguel Hernández o Rafael Alberti. El 2019, va tenir cura de Jo soc vosaltres, sis poetes de Síria, una selecció de poemes bilingüe en àrab-català amb traducció de Margarida Castells i Criballés, coeditada per Godall, Pol·len i Sodepau, en què bateguen el dolor i l'enyor d'una terra en flames.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 Coronado, Laia. «Els periodistes érem més perillosos durant la Primavera Àrab a Síria que els islamistes», 06-10-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
- ↑ «Mohamad Bitari». CCCB. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ Mas, Cristina. «Els palestins de Iarmuk estan atrapats entre el règim sirià i l'Estat Islàmic». Ara, 09-04-2015. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ de Miguel, Jordi. «Set escriptors perseguits que hauries de conèixer». Crític, 13-11-2020. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ «No podem convertir el text poètic en una documentació històrica», 02-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-08-21. [Consulta: 21 agost 2021].