Malapa
| |||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Sterkfontein, Swartkrans, Kromdraai, and Environs (en)  | ||||
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sud-àfrica | ||||
| Lloc | Gauteng | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 1.442 m | ||||
| Història | |||||
| Data de descobriment o invenció | 2008 | ||||
Malapa és un jaciment amb fòssils, la cova del qual ha proporcionat restes d'homínids, i es troba a uns 15 km al nord-est dels jaciments prehistòrics de Sterkfontein i Swartkrans, a Sud-àfrica.
Història i descripció
[modifica]El 2008, a la Cova de Malapa, situada a la zona dels jaciments del "bressol de la humanitat", catalogat com a Patrimoni de la UNESCO, s'hi descobriren les restes fòssils d'un homínid, identificat com una nova espècie anomenada Australopithecus sediba el 2010.[1][2]
Troballes
[modifica]Es podria dir que Malapa ha produït un dels conjunts d'homínids més complets coneguts fins ara, juntament amb el jaciment proper de Rising Star descobert el 2013;[3] i és, amb diferència, el jaciment on s'han trobat restes d'homínids molt completes que daten d'uns 2 milions d'anys. S'hi coneixen més de 200 elements a partir del 2010. Els esquelets parcials els descrigueren en dos articles de la revista Science Berger i els seus col·legues com una nova espècie d'Australopitec anomenada Australopithecus sediba.[1][2]
A més a més dels fòssils desenterrats, les roques recollides al jaciment es van examinar amb tomografies computades i es va trobar que contenien altres ossos, la qual cosa indica que l'espècimen tipus, sobrenomenat Karabo, és encara més complet.[4]
Els esquelets es trobaven entre els esquelets articulats d'un gat amb dents de sabre, antílops i també ratolins i llebres.[2]
Geologia
[modifica]Els fòssils es conserven en una roca dura, pareguda al formigó, feta de sediments clàstics calcificats que es formaren al fons del que sembla un llac subterrani poc fondo o una piscina natural que podria haver estat a 50 m sota la superfície en el moment de la mort dels individus.[2]
L'edat dels fòssils es va calcular el 2010 en 1,95 milions d'anys utilitzant una combinació de datació paleomagnètica i urani-plom. La datació U-Pb del flux estalagmític subjacent mostra que els fòssils no tenen més de 2 milions d'anys. La presència d'espècies d'animals que s'extingiren fa 1,5 milions d'anys indica que el dipòsit no és més recent que aquesta edat. Els sediments tenen una polaritat magnètica normal, i l'únic període important entre fa 2 i 1,5 milions d'anys fou el subcron d'olduvaià, entre fa 1,95 i 1,78 milions d'anys.[2] El 2011 es va establir una data més precisa per als fòssils. L'edat dels dipòsits s'ha calculat en 1,977 milions d'anys, corresponent a un període conegut com l'esdeveniment preolduvaià.[5]
Notes i referències
[modifica]- 1 2 Berger, Lee R.; de Ruiter, Darryl J.; Churchill, Steven E.; Schmid, Peter «Australopithecus sediba: A New Species of Homo-Like Australopith from South Africa» (en anglés). Science, 328, 328, 2010, p. 195-204. DOI: 10.1126/science.1184944.
- 1 2 3 4 5 Dirks, Paul H. G. M.; Berger, Lee R. «Hominin-bearing caves and landscape dynamics in the Cradle of Humankind, South Africa» (en anglés). Journal of African Earth Sciences, 78, 2013, p. 109-131. DOI: 10.1016/j.jafrearsci.2012.09.012.
- ↑ Wong, Kate «La saga humaine récrite». Pour la Science, novembre 2014.
- ↑ Ker Than. «Surprise Human-Ancestor Find—Key Fossils Hidden in Lab Rock» (en anglés). [https://news.nationalgeographic.com/ National Geographic, 14 juliol 2012.
- ↑ Shirona Patel. «New evidence suggests that Au. sediba is the best candidate for the genus Homo» (en anglés), 8 setembre 2011.