Leonardo Rodríguez Díaz
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1877 Lleida (Segrià) | ||||||||||
| Mort | 27 setembre 1922 Lleida (Segrià) | ||||||||||
| 21 de febrer de 1919 – 15 d'abril de 1919 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||
| Ocupació | Advocat | ||||||||||
| Partit | Partit Conservador | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Leonardo Rodríguez Díaz (Lleida, 1877 - 27 de setembre de 1922) fou un advocat, economista i polític lleidatà, ministre durant la restauració borbònica.
Tot i que militant del Partit Conservador, era un home de José Canalejas y Méndez, qui després de la seva mort es va posar sota la protecció d'Augusto González-Besada y Mein,[1] fou diputat pel districte de Lugo (1915-1916), i durant quatre legislatures pel de Chantada (1916-1923). Arribà a identificar-se amb el moviment de les Irmandades da Fala. Nomenat director general de Comerç, Indústria i Treball, participà en la Primera Guerra Mundial com a cronista per a El Mundo. Succeí a Baldomero Argente del Castillo al capdavant del Ministeri de Proveïments entre febrer i abril de 1919. Col·laborà en diversos diaris, va dirigir Fígaro, fundà la Revista Económica y Financiera i publicà Entre campos de batalla. Tomo I. Al margen de la guerra. Crónicas retrospectivas (1915).
Notes
[modifica]- ↑ Vallejo Pousada, Rafael. Deputación Provincial. Cobián, González Besada e Bugallal: Tres ministros galegos na crise da Restauración, 2005, p. 163. ISBN 84-8457-255-2.
Enllaços externs
[modifica]| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Baldomero Argente del Castillo |
Ministre d'Hisenda 1918- 1919 |
Succeït per: José Maestre Pérez |
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Diputats gallecs al Congrés dels Diputats
- Morts a Lleida
- Polítics lleidatans contemporanis
- Ministres gallecs del Govern d'Espanya
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats
- Naixements del 1877
- Morts el 1922
- Polítics catalans del sud del segle XX
- Polítics catalans del sud del segle XIX