Leonardo Rodríguez Díaz

Leonardo Rodríguez Díaz

Biografia
Naixement	1877 Lleida (Segrià)
Mort	27 setembre 1922 (44/45 anys) Lleida (Segrià)
Ministre de Proveïments
21 de febrer de 1919 – 15 d'abril de 1919
← Baldomero Argente del Castillo José Maestre Pérez →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Conservador
Llista Ministre d'Abastiments 21 febrer 1919 – 15 abril 1919 ← Baldomero Argente del Castillo – José Maestre Pérez → Diputat al Congrés dels Diputats

Leonardo Rodríguez Díaz (Lleida, 1877 - 27 de setembre de 1922) fou un advocat, economista i polític lleidatà, ministre durant la restauració borbònica.

Tot i que militant del Partit Conservador, era un home de José Canalejas y Méndez, qui després de la seva mort es va posar sota la protecció d'Augusto González-Besada y Mein, fou diputat pel districte de Lugo (1915-1916), i durant quatre legislatures pel de Chantada (1916-1923). Arribà a identificar-se amb el moviment de les Irmandades da Fala. Nomenat director general de Comerç, Indústria i Treball, participà en la Primera Guerra Mundial com a cronista per a El Mundo. Succeí a Baldomero Argente del Castillo al capdavant del Ministeri de Proveïments entre febrer i abril de 1919. Col·laborà en diversos diaris, va dirigir Fígaro, fundà la Revista Económica y Financiera i publicà Entre campos de batalla. Tomo I. Al margen de la guerra. Crónicas retrospectivas (1915).

Enllaços externs

• Fitxa al Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: Baldomero Argente del Castillo	Ministre d'Hisenda 1918- 1919	Succeït per: José Maestre Pérez