Ksi Pegasi
.svg){kind=small}
Ksi Pegasi (ξ Peg / ξ Pegasi / 46 Pegasi) és un estel binari en la Constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +4,20.[1] S'hi troba a 53 anys llum del sistema solar i és membre del grup de Wolf 630.[2]
Component principal
[modifica]La component principal del sistema, Ksi Pegasi A (LHS 3851 / GJ 872 A), és una nana groga de tipus espectral F7V més calenta i lluminosa que el Sol.[1] Té una temperatura superficial de 6.167 ± 36 K i una lluminositat 4,7 vegades major que la lluminositat solar. Més massiva que el Sol, amb una massa entre 1,2 i 1,3 masses solars, Ksi Pegasi A sembla ser en realitat una estrella subgegant d'uns 5.000 milions d'anys.[3] La mesura precisa del seu diàmetre angular amb l'interferòmetre CHARA —1,091 ± 0,008 mil·lisegons d'arc— permet avaluar el seu diàmetre, resultant ser aquest un 91% més gran que el radi solar.[4] No s'ha detectat excés en la radiació infraroja emesa ni a 24 ni a 70 μm, cosa que sembla descartar la presència d'una quantitat significativa de partícules de pols al voltant de l'estel.[5] Les seves característiques són similars a les de ι Piscium o Asellus Primus (θ Bootis), ambdues també a una distància semblant de la Terra.
Ksi Pegasi presenta un contingut metàl·lic inferior al solar. La seva abundància relativa de ferro ([Fe/H] = -0,26) és aproximadament la meitat que en el Sol, però elements com a neodimi, manganès i coure són encara més deficitaris; el contingut relatiu d'aquest últim metall equival a una cinquena part de l'existent en el Sol. Per contra, la seva abundància en liti és significativament superior a la solar.[6]
La seva relativa proximitat així com les seves característiques físiques han fet que Ksi Pegasi haja estat seleccionada pel projecte Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de possibles planetes terrestres orbitant al voltant d'ella.[7]
Component secundària
[modifica]Ksi Pegasi B (LHS 3852 / GJ 872 B) és una nana roja de tipus espectral M1 i magnitud +11,7.[8] Té una massa igual al 41% de la massa solar.[9] Visualment a uns 11 segons d'arc de la primària, la distància real entre les dues components és d'almenys 180 ua.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 «Xi Pegasi A» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Xi Pegasi Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- 1 2 «Xi Pegasi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal, 746, 1, 2012. 101.
- ↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters, 700, 2, 2009. pp. L73-L77.
- ↑ Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Dwarfs in the Local Region». The Astronomical Journal, 131, 6, 2006. pp. 3069-3092.
- ↑ TPF-C's Top Target Stars[Enllaç no actiu]
- ↑ «LHS 3852 Xi Pegasi B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics, 442, 2, 2005. pp. 635-642.
