Vés al contingut

King Tubby

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKing Tubby
Biografia
Naixement28 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1989 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor discogràfic, músic, enginyer de so, compositor, músic de reggae Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata -
GènereReggae i dub Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficTrojan Records Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 1AMMMSq3rJdZtFGnBXEkz7 Apple Music: 2538787 Last.fm: King+Tubby Musicbrainz: 576134a6-9f1f-4bfa-af04-4848195849ca Discogs: 25872 Allmusic: mn0000093322 Modifica el valor a Wikidata

King Tubby (Kingston, 28 de gener de 1941 - Kingston, 6 de febrer de 1989) va ser un enginyer de so jamaicà que va influir en el desenvolupament de la música dub a les dècades del 1960 i 1970.[1][2]

El treball d'estudi de Tubby, en què com a enginyer de mescles va aconseguir una fama artística que abans només estava reservada a compositors i músics, va influir en molts gèneres de la música popular. Sovint se'l cita com a l'inventor del concepte de remix que més endavant es va tornar omnipresent en la producció de música dance i electrònica. El cantant Mikey Dread va afirmar: «King Tubby realment entenia el so en un sentit científic. Sabia com funcionaven els circuits i què feien els electrons. Per això podia fer el que feia».[3]

Biografia

[modifica]

A finals de la dècada del 1950, els sound systems jamaicans es van popularitzar a Kingston i es van convertir en negocis emprenedors. Com a reparador de ràdios, Tubby tenia feina abundant, ja que el clima tropical de l'illa caribenya (sovint combinat amb sabotatges per part de propietaris de sound systems rivals) provocava avaries dels equips.[4] Tubby era propietari d'un taller de reparació elèctrica a la Drumalie Avenue de Kingston, que arreglava televisors i ràdios, i va construir grans amplificadors per als sound systems locals.[2] El 1961-62 va construir el seu propi radiotransmissor i va dirigir breument una emissora de ràdio pirata que emetia ska i rhythm and blues, que va haver de tancar quan va sentir que la policia buscava les emissores pirates.[5] Tubby finalment va formar el seu propi sound system, Tubby's Hometown Hi-Fi, el 1958[4][6] que es va fer popular per l'alta qualitat del seu equip, els llançaments exclusius i els propis efectes de so d'eco i reverberació de Tubby, en aquell moment una novetat que no s'havia vist fora d'un estudi.[2][7] El so també va llançar la carrera d'U-Roy, el seu toaster estrella.[8]

Remixes

[modifica]

Tubby va començar a treballar com a disc cutter per al productor Duke Reid el 1968.[4] Reid, una de les figures més importants de la música jamaicana primerenca juntament amb el seu rival Coxsone Dodd, dirigia els estudis Treasure Isle, una de les primeres productores independents de Jamaica, i va ser un productor clau d'enregistraments de ska, rocksteady i reggae. Abans de l'arribada del dub, la majoria de discos jamaicans incloïen una versió instrumental de la cançó principal a la cara b. Quan a Tubby li van demanar que produís versions de cançons per a MC de sound systems, o toasters, inicialment va provar d'eliminar les pistes vocals amb els faders de la taula de mescles de Reid, però aviat va descobrir que les diverses pistes instrumentals es podien accentuar, reelaborar i emfatitzar mitjançant les primeres unitats d'efectes.[2] Amb el temps, Tubby va començar a crear peces musicals completament noves canviant l'èmfasi en els instruments, afegint sons i eliminant-ne d'altres i introduint diversos efectes especials, com ara retards extrems, ecos, reverberació i efectes de fase.[3] A causa de la popularitat d'aquestes primeres remescles, el 1971, el sound system de Tubby va consolidar la seva posició com un dels més populars de Kingston i Tubby va decidir obrir el seu propi estudi a Waterhouse el 1971, inicialment utilitzant un mesclador de 4 pistes comprat a l'estudi Dynamic de Byron Lee.[4][6]

Producció musical

[modifica]

El treball de producció de King Tubby a la dècada del 1970 el va convertir en una de les celebritats més conegudes de Jamaica i va generar interès per les seves tècniques de producció entre productors, enginyers de so i músics d'arreu del món. Tubby va aprofitar els seus coneixements d'electrònica per a reparar, adaptar i dissenyar el seu propi equip d'estudi, que utilitzava una combinació de dispositius antics i noves tecnologies per a configurar un estudi capaç dels sons més precisos i atmosfèrics que es convertirien en la marca característica de Tubby. Amb una varietat d'unitats d'efectes connectada a la seva taula de mescles, Tubby «tocava» la taula de mescles com un instrument, introduint i traient instruments i veus de la mescla per a crear un gènere completament nou conegut com a música dub.[3] A finals de 1971 ja proporcionava mescles de dub per a productors com Glen Brown i Lee «Scratch» Perry.[4]

Utilitzant cintes mestres multipista existents, el seu petit estudi (de fet, no tenia capacitat per gravar músics de sessió), Tubby va tornar a gravar o dubbed l'original després de passar-lo per la seva taula de mescles MCI de 12 canals feta a mida, transformant les cançons en configuracions inesperades que ressaltaven els ritmes profunts de les seves parts de baix i bateria amb fragments minúsculs de veu, trompes, piano i orgue.[2] Aquestes tècniques reflectien les accions dels selectors del sound systems (discjòqueis de reggae), que feia temps que utilitzaven equips d'equalització per emfatitzar certs aspectes particulars dels discos, però Tubby va utilitzar el seu estudi fet a mida per a portar aquesta tècnica a nous àmbits, sovint transformant una cançó d'èxit fins al punt que era gairebé irreconeixible de la versió original. Un aspecte únic de les seves remescles va ser el resultat de la manipulació creativa del filtre passaalt incorporat a la taula de mescles MCI que havia comprat a Dynamic Studios. El filtre era un equalitzador paramètric controlable mitjançant un botó gran, també conegut com el big knob, que permetia a Tubby introduir un escombrat dràstic i reduït de qualsevol senyal, com ara les botzines, fins que el so desapareixia en un xiscle prim.[9]

Tubby va dissenyar/remesclar cançons per als principals productors de Jamaica com Lee Perry, Bunny Lee, Augustus Pablo i Vivian Jackson, que van comptar amb artistes com Johnny Clarke, Cornell Campbell, Linval Thompson, Horace Andy, Big Joe, Delroy Wilson i Jah Stitch.[6] El 1973, va afegir un segon mesclador de 4 pistes i va construir una cabina vocal al seu estudi per a poder gravar pistes vocals a les cintes instrumentals que li portaven diversos productors.[4] Aquest procés es coneix com a voicing en el llenguatge discogràfic jamaicà.

És poc probable que es pugui crear una discografia completa del treball de producció de Tubby a causa del nombre de segells, artistes i productors amb els quals va treballar, i també pel fet que les reedicicions posteriors d'aquests llançaments de vegades contenien informació contradictòria. El seu nom apareix a centenars de cares B, amb la possibilitat que moltes altres fossin obra seva però sense acreditar, amb motiu de les similituds amb el seu treball conegut. Es van publicar diversos àlbums de les mescles de dub de Tubby, entre els primers hi ha Blackboard Jungle, produït per Lee Perry, i Dub from the Roots, de Bunny Lee (ambdós del 1974).[4]

El seu dub més famós i un dels més populars de tots els temps va ser «King Tubby Meets Rockers Uptown» del 1974.[10][11] La sessió original va ser per a una cançó de Jacob Miller anomenada «Baby I Love You So», que incloïa el bateria de Bob Marley, Carlton Barrett, tocant un ritme tradicional d'un sol drop. Quan Tubby va completar el dubbed, que també incloïa Augustus Pablo a la melòdica, la bateria de Barrett es va regenerar diverses vegades i va crear un ritme totalment nou que més tard es va etiquetar com a rockers. Aquesta cançó seminal també va aparèixer més tard a l'àlbum d'Augustus Pablo del 1976, King Tubby Meets Rockers Uptown.

A finals dels anys 1970, King Tubby s'havia retirat pràcticament de la música, tot i que encara remesclava dub ocasionalment i feia de tutor a una nova generació d'artistes, com ara King Jammy i Hopeton Brown, també conegut com a Scientist. A la dècada del 1980, va construir un nou estudi més gran al barri de Waterhouse de Kingston amb més capacitat, i es va centrar en la gestió dels seus segells, Firehouse, Waterhouse, Kingston 11 i Taurus, que van publicar les seves produccions d'Anthony Red Rose, Sugar Minott, Conroy Smith, King Everald i altres músics populars.[4][6]

King Tubby va ser assassinat a trets el 6 de febrer de 1989, davant de casa seva a Duhaney Park quan tornava d'una sessió al seu estudi Waterhouse. Es creu que la seva mort va ser el resultat d'un robatori.[4][12]

Discografia

[modifica]

Amb Augustus Pablo

[modifica]
  • Ital Dub (1974, Starapple/Trojan Records)
  • King Tubbys Meets Rockers Uptown (1976, Yard Music/Clocktower Records)
  • Original Rockers (1979, Rockers International/Greensleeves Records/Shanachie Records)
  • Rockers Meets King Tubbys in a Firehouse (1980, Yard Music/Shanachie)

Amb The Aggrovators

[modifica]
  • Shalom Dub (1975, Klik)
  • Dubbing in the Backyard (1982, Black Music)

Amb Prince Jammy

[modifica]
  • His Majestys Dub (1983, Sky Juice)

Amb Prince Jammy and Scientist

[modifica]
  • First, Second and Third Generation of Dub (1981, KG Imperial)

Amb Lee Perry

[modifica]
  • Upsetters 14 Dub Blackboard Jungle (a.k.a. Blackboard Jungle Dub) (1973, Upsetter Records)
  • King Tubby Meets the Upsetter at the Grass Roots of Dub (1974, Fay Music/Total Sounds)

Amb Bunny Lee

[modifica]
  • Dub from the Roots (Total Sounds, 1974, Total Sounds)
  • Creation of Dub (1975, Total Sounds)
  • The Roots of Dub (a.k.a. Presents the Roots of Dub) (1975, Grounation/Total Sounds)

Amb Yabby You

[modifica]
  • King Tubby Meets Vivian Jackson (a.k.a. Chant Down Babylon and Walls Of Jerusalem) (1976, Prophet)
  • King Tubby's Prophecy of Dub (a.k.a. Prophecy of Dub) (1976, Prophets)

Altres col·laboracions

[modifica]
  • Niney the Observer – Dubbing with the Observer (1975, Observer/Total Sounds)
  • Harry Mudie – In Dub Conference Volumes One, Two & Three (1975, 1977 & 1978 Moodisc Records)
  • Larry Marshall – Marshall (1975, Marshall/Java Record)
  • Roots Radics – Dangerous Dub (1981, Copasetic)
  • Waterhouse Posse – King Tubby the Dubmaster with the Waterhouse Posse (1983, Vista Sounds)
  • Sly & Robbie – Sly and Robbie Meet King Tubby (1984, Culture Press)

Recopilacions

[modifica]
  • King Tubby & The Aggrovators – Dub Jackpot (1990, Attack)
  • King Tubby & Friends – Dub Gone Crazy - The Evolution of Dub at King Tubby's 1975-1979 (1994, Blood & Fire)
  • King Tubby & The Aggrovators & Bunny Lee – Bionic Dub (1995, Lagoon)
  • King Tubby & The Aggrovators & Bunny Lee – Straight to I Roy Head 1973–1977 (1995, Lagoon)
  • King Tubby & Scientist – At Dub Station (1996, Burning Sounds)
  • King Tubby & Scientist – In a World of Dub (1996, Burning Sounds)
  • King Tubby & Glen Brown – Termination Dub (1973-79) (1996, Blood & Fire)
  • King Tubby & Soul Syndicate – Freedom Sounds In Dub (1996, Blood and Fire (record label))
  • King Tubby & Friends - Crucial Dub (2000, Delta)
  • King Tubby & The Aggrovators – Foundation of Dub (2001, Trojan)
  • King Tubby – Dub Fever (2002, Music Digital)
  • African Brothers Meet King Tubby – In Dub (2005, Nature Sounds)
  • King Tubby - Hometown Hi-Fi (Dubplate Specials 1975-1979) (2013, Jamaican Recordings)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stratton, Jeff «Dub from the Roots». , 03-03-2005.
  2. 1 2 3 4 5 Colin Larkin. The Guinness Encyclopedia of Popular Music. First. Guinness Publishing, 1992, p. 1380/1. ISBN 0-85112-939-0.
  3. 1 2 3 Du Noyer, Paul. The Illustrated Encyclopedia of Music. 1st. Fulham, London: Flame Tree Publishing, 2003, p. 356–357. ISBN 1-904041-96-5.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Thompson, Dave (2002) Reggae & Caribbean Music, Backbeat Books, ISBN 0-87930-655-6, pp. 138–141
  5. ↑ «BBC - 1Xtra - Dancehall After Dark '07 - King Jammys - Kings Of The Dancehall» (en anglès britànic). [Consulta: 25 maig 2026].
  6. 1 2 3 4 Bonitto, Brian (2012) "King Tubby, the sound creator Arxivat 30 January 2021 a Wayback Machine.", Jamaica Observer, 6 July 2012, retrieved 13 July 2012
  7. ↑ Bradley, Lloyd. Reggae: The Story of Jamaican Music. London, UK: BBC Worldwide, 2002, p. 32–33. ISBN 0563488077.
  8. ↑ Masouri, John. Wailing Blues: The Story of Bob Marley's Wailers. Omnibus Press, 2009. ISBN 978-0857120359.
  9. ↑ Yoganathan, Nimalan; Chapman, Owen Organised Sound, 23, 1, 4-2018, p. 91–100. DOI: 10.1017/S1355771817000310.
  10. ↑ «1000 albums to hear before you die: Artists beginning with P». , 21-11-2007.
  11. ↑ «¿Un buen disco de Dub? King Tubbys Meets Rockers Uptown» (en castellà). DotheReggae.com, 28-04-2020. [Consulta: 25 maig 2026].
  12. ↑ «Icon – King Tubby reigns». , 25-03-2008.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=King_Tubby&oldid=37331827»