Josep Ornosa Soler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1889 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 17 maig 1971 Reus (Baix Camp) |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | industrial, fotògraf |

Josep Ornosa Soler (Reus, 21 d'agost de 1889 - 17 de maig de 1971) va ser un industrial i fotògraf català.[1]
Era fill de Josep Ornosa Murgadas, comerciant, i de Dolors Soler Llevat, tots dos de Reus. Dedicat inicialment al comerç de vins a l'empresa que provenia del seu pare, hi va instal·lar després una fàbrica de gel anomenada «La Suiza», amb una gran producció, que es va acabar quan van aparèixer les neveres elèctriques. Germà del farmacèutic Pau Ornosa, que va ser alcalde de Reus el 1950 i 1951, era molt aficionat a la fotografia i va participar en nombrosos salons fotogràfics, tant a nivell de l'estat espanyol com als Salons de la Reial Societat Britànica de Fotografia i a diversos països europeus. Va guanyar premis a moltes de les exposicions on es presentava, entre ells, dues Medalles Gaudí. Una fotografia seva, que mostra un Crucifix i un Missal, va tancar l'emissió de nit de la televisió espanyola durant molts anys.[1]
Els seus inicis fotogràfics, comencen quan estudiava a les escoles Cristianes de la Salle Bonanova. Les seves primeres obres conegudes són de 1914. Un bombardeig durant la Guerra Civil va destruir casa seva a Reus i es va perdre una gran part dels seus arxius fotogràfics. En la postguerra va seguir amb la fotografia. Al pati de la seva fàbrica de gel reunia una tertúlia fotogràfica on es trobaven diversos fotògrafs locals, entre ells Manuel Cuadrada, Josep Prunera Sedó i Eduard Borràs Sotorra tres tertulians que formaven un grup fotogràfic anomenat «El Trípode». Les obres d'Ornosa exposen temes amb boires, nocturns, temes religiosos, imatges, processons, flors, interior d'esglésies, claustres de monestirs, etc.[1]
Des de la seva joventut va militar en el partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser regidor de l'ajuntament de Reus[2] i durant el franquisme va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament, i va ocupar la regidoria Cultura. Va recuperar la tradició de regalar als nens coques amb cireres per Corpus, costum que havia instaurat Artemi Aiguader l'any 1918. Va col·laborar a la premsa local abans i després de la guerra civil: Diari de Reus, Reus, Algo, i al Diario Español de Tarragona. Bona part de la seva obra la van donar les seves filles a la Fototeca Municipal de Reus, situada al Centre de la Imatge Mas d'Iglésies.[1]
Referències
[modifica]- Fotògrafs catalans del sud
- Regidors a l'Ajuntament de Reus
- Morts a Reus
- Industrials catalans
- Artistes reusencs
- Naixements del 1889
- Morts el 1971
- Empresaris reusencs
- Empresaris catalans del sud contemporanis
- Fotògrafs nascuts al segle XIX
- Fotògrafs morts al segle XX
- Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX
- Polítics catalans del sud morts al segle XX