Joanet (mitologia)
 |
Per a altres significats, vegeu «Joanet». |
| Tipus | criatura mitològica  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Domini | vent |
| Equivalent | barrufet i bufarut |
Un joanet és un ésser propi de la mitologia catalana que es caracteritza per viatjar dins els remolins del vent. Es tracta, doncs, d'un personatge semblant al barrufet o al bufarut i, segons Joan Amades i altres autors, en aquests personatges s'hi entreveuen restes d'antics cultes a la divinitat del vent.[1]
Joanet és, de fet, el diminutiu de Joan, sinònim de bruixot i el nom d'altres personatges mitològics (com ara en Joan de l'Ós),[2] a més del nom popular que es fa servir sovint per a referir-se al vent mateix, amb variacions en funció de la zona: Joan d'Aragó a l'Urgell i la Segarra, Joan d'Alvèrnia al Llenguadoc. A l'Empordà, el joanet del vent (alter ego de la tramuntana) es coneix popularment com a Joan de França, Joan gavatx, Joan Mussiu i Don Joan de Narbona.[1]
Hi ha, però, una segona accepció de "joanet" com a ésser mitològic: al Ripollès, s'anomenen així uns petits homenets en forma de llumetes, semblants als gauargiak bascos, que es fan visibles sobretot durant la nit de Sant Joan. Guarden tresors amagats i hom creu que, per tal de trobar-los, caldria excavar allà on surten aquestes llumetes.[1]
D'altra banda, el nom de jaumet ha estat documentat també com a sinònim de minairó, si més no en un informant del Pallars Sobirà. A l'Empordà i el Maresme (de fet, arreu dels Països Catalans[3]), quan un nen és molt bellugadís se li diu: «sembles el cul d'en Jaumet!».[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «Joanet». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 241-243. ISBN 8484151824.
- ↑ Bilbeny, Jordi. «Una gran part dels herois llegendaris catalans es diuen Joan». eltemps.cat. El Temps, 23-06-1997. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ Badia, Jordi. «no estar quiet > ésser el cul d'en Jaumet». A: Salvem els mots. Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial, 2021, p. 136. ISBN 978-84-18033-97-1.
