Vés al contingut

Jan Potocki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJan Potocki
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1761 Modifica el valor a Wikidata
Pykiv (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1815 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Uladivka (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Sejm de la República de les Dues Nacions

Legislatura: Great Sejm (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballViatge, literatura, història d'Europa i aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, arqueòleg, enginyer militar, viatger, enginyer, historiador, escriptor, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1787 Modifica el valor a Wikidata - 1814 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Potocki Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJulia Potocka
Konstancja Potocka Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfred Potocki
 () Julia Potocka
Artur Potocki
 () Julia Potocka
Andrzej Bernard Potocki
 () Konstancja Potocka
Thérèse Potocka
 () Konstancja Potocka Modifica el valor a Wikidata
ParesJózef Potocki Modifica el valor a Wikidata  i Anna Teresa Potocka Modifica el valor a Wikidata
GermansSeweryn Potocki Modifica el valor a Wikidata
Premis
TMDB (persona): 55978 Goodreads (autor): 53464 Modifica el valor a Wikidata
Escut del clan Pilawa

Jan Nepomucen Potocki de Pilawa (Pików, 8 de març de 1761 - 1815) va ser un científic, historiador i novel·lista polonès, cèlebre per la seua novel·la El manuscrit trobat a Saragossa.

Biografia

[modifica]

El comte Jan (o Jean) Potocki naix el 8 de març de 1761 a Pików (regió llavors polonesa que avui forma part d'Ucraïna). Com a membre d'una de les famílies més riques del país, rep una sòlida educació, tant científica com humanística, a Ginebra i Lausana. A continuació, ingressa en l'Acadèmia Militar de Viena. Lluita com a soldat contra els pirates barbarescos i viatja incansablement per Europa Occidental, els països del Magrib, Egipte i Constantinoble. Els llibres de viatges que escriu en aquesta època en fan un pioner de l'etnografia.[1][2]

A mitjans dels anys 1780, viu a París, on té ocasió de tractar amb els intel·lectuals il·lustrats. S'interessa també per l'esoterisme, vivament lligat en aquella època a l'agitació política.

L'any 1788 torna a Polònia, on funda una impremta i una editorial i sorprèn els seus contemporanis, l'any 1790, sobrevolant Varsòvia en globus.[3] D'ací passa al Caucas, on absorbeix ràpidament la cultura dels països eslaus. El 1805 comença un viatge a Pequín com a assessor científic del tsar Alexandre I de Rússia. L'expedició mai no arriba a la seua meta: en negar-los el pas l'emperador Iung-Ien, Potocki fa cap a Mongòlia.

De retorn al seu país l'any 1812, els últims anys transcorren al seu castell d'Uladowka. L'evolució de la Revolució Francesa cap al Terror i l'Imperi, el divorci de la seva segona esposa i una malaltia penosa (probablement, la sífilis) el sumeixen en una profunda depressió.[2] Segons algun biògraf imaginatiu, li va obsessionar la idea que s'havia convertit en home llop. Per aquesta o per una altra raó, comença a polir l'ansa d'un sucrer de plata fins a donar-li forma de bala. Demana al capellà del castell que beneïsca el projectil i a continuació es vola el cervell d'un tret.

El manuscrit trobat a Saragossa

[modifica]

La creació més notòria de Potocki és la novel·la El manuscrit trobat a Saragossa, construïda segons la tècnica del relat emmarcat, amb històries dins d'històries que es ramifiquen i entremesclen, a la manera del Decameró o Les mil i una nits. Començada l'any 1797, l'autor va treballar-hi fins a completar-la poc abans del seu suïcidi.[4]

La primera part del llibre, publicada l'any 1804, és un relat fantàstic, pròdig en prodigis (encara que gairebé tots a la fi reben una explicació racional). El protagonista, Alfons van Worden, és un oficial de la Guàrdia Valona que travessa Sierra Morena en direcció a Madrid. En el camí, topa amb tota mena de personatges extraordinaris: gitanos, princeses mores, lladres, endimoniats, cabalistes i fins i tot amb Ahasverus, el jueu errant. Tots teixixen entorn de van Worden una complexa xarxa d'enganys, que posen a prova el seu tremp i trellat. Finalment, van Worden descobreix que tots els qui l'envolten són al servei d'un misteriós personatge, el xeic dels Gomélez, que ha decidit sotmetre'l a una complexa prova iniciàtica.[5]

La segona part de l'obra, Avadoro (una història espanyola), va veure la llum l'any 1813. Els elements fantàstics s'atenuen en favor d'intrigues cortesanes i amoroses.

Durant el segle xix, la novel·la va caure en l'oblit, fins a tal punt que alguns dels seus escassos lectors, com Gérard de Nerval i Washington Irving, van cedir a la temptació de plagiar algunes de les seues històries i presentar-les com a pròpies. Quan el text es va tornar publicar el 1958, gràcies als esforços de Roger Caillois, deixa bocabadats els aficionats a la literatura fantàstica, que la reconeixen com una obra mestra del gènere.

L'any 1963 el director polonès Wojciech J. Has porta a la pantalla la primera part del Manuscrit, amb banda sonora de Krzysztof Penderecki. La pel·lícula, qualificada per Luis Buñuel com a excel·lent, es convertix prompte en un film de culte. A principi dels anys 1990, Jerry Garcia s'interessa per la pel·lícula, i en paga de la seua butxaca la restauració. Mor el 1995, sense veure complit el seu objectiu, però en recullen el testimoni altres dos fans de Has i Potocki, Martin Scorsese i Francis Ford Coppola. Per fi, s'edita en DVD en el 2001.

A Espanya, l'any 2003, el dramaturg Francisco Nieva realitza una discutida adaptació teatral de la novel·la.

Altres obres

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • Farses (Parades) (1792)
  • Els gitanos d'Andalusia (1794)

Llibres de viatges

[modifica]
  • Viatge a Turquia i Egipte (1789)
  • Viatge a l'Imperi del Marroc (1792)
  • Viatge per algunes parts de la Baixa Saxònia per a la cerca d'antiguitats o wendes (1794)
  • Memòria sobre un nou periple del Pont Euxí, així com sobre la més antiga història dels pobles del Taurus, del Caucas i d'Escítia (1796)
  • Viatge a l'imperi de la Xina
  • Viatge per les estepes d'Astracan i del Caucas (pòstum-1829).

Llibres d'història

[modifica]
  • Fragments històrics i geogràfics sobre Escítia, Sarmàcia i els eslaus (1796)
  • Història primitiva dels pobles de Rússia (1802)
  • Assaig sobre la història universal
  • Principis per a una cronologia dels temps anteriors als Jocs Olímpics

Traduccions al català

[modifica]
  • El manuscrit trobat a Saragossa [Manuscrit Trouvé à Saragosse / Manuscrit found in Zaragoza, 1803-1815], Barcelona: Els Llibres de Glauco, 1985. Pròl., Joan Perucho; trad., Helena Jürgens.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lachman 2014, p. 35
  2. 1 2 «The Mystical Count Potocki. Fortean Times.». Arxivat de l'original el 11 agost 2002. [Consulta: 14 agost 2008]. Retrieved September 22, 2011.
  3. ↑ Lachman 2014, p. 37
  4. ↑ Count Jan Potocki: The Saragossa Manuscript. Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine. Book review by Anthony Campbell (2001). Retrieved September 22, 2011.
  5. ↑ Lachman 2014, p. 39

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Potocki
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jan_Potocki&oldid=36780278»