Iota Pegasi
.svg){kind=small}
Iota Pegasi (ι Peg / 24 Pegasi) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Pegàs situat a 38,3 anys llum del Sistema Solar.[1][2] De magnitud aparent +3,77, ocupa el novè lloc per lluentor en la seva constel·lació.
La component principal del sistema, Iota Pegasi A, és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F5V. Amb una temperatura superficial de 6426 K, llueix amb una lluminositat 3,3 vegades més alta que la lluminositat solar, i el seu diàmetre és entre un 40 % i un 50 % més gran que el del Sol.[3][4] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada de 7,5 km/s, implicant que el seu període de rotació és igual o inferior a 9,6 dies. Té una massa de 1,32 masses solars.[5]
A una distància de 0,119 ua de la component A —un 30 % de la distància que separa a Mercuri del Sol— orbita Iota Pegasi B, un nan groc que, d'acord amb el seu espectre, té tipus G8V.[5] És un estel menys lluminós que el Sol amb una massa de 0,80 massa solars.[6] Empra només 10 dies, 5 hores i 3 minuts a completar una volta al voltant del seu company al llarg d'una òrbita pràcticament circular (ε ≈ 0). El pla orbital està inclinat 77,6º respecte al plànol del cel.[5]
El sistema posseeix una metal·licitat inferior a la solar, i la seva abundància relativa de ferro es troba entre el 65% i el 89% de l'existent en el nostre estel.[7][3] La seva edat aproximada és de 2400 - 2500 milions d'anys.[7][3]
Referències
[modifica]- ↑ NSV 14034 - Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ Iota Pegasi Arxivat 2016-07-31 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- 1 2 3 Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics. pp. 989-1019 (Taula consultada en CDS).
- ↑ van Belle, Gerard T.; von Braun, Kaspar «Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars». The Astrophysical Journal. pp. 1085-1098.
- 1 2 3 Iota Pegasi (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Jancart, S.; Jorissen, A.; Babusiaux, C.; Pourbaix, D. «Astrometric orbits of SB^9 stars». Astronomy and Astrophysics. pp. 365-380.
- 1 2 Soubiran, C.; Girard, P. «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics. pp. 139-151 (Tabla consultada en CDS).
Enllaços externs
[modifica]- Iota Pegasi (Solstation) Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
