Invasions timúrides de Geòrgia
conquestes i invasions timúrides  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | invasió | ||
| Data | 1386–1403 | ||
| Lloc | Caucas | ||
| Comandants | |||
| |||
Les invasions timúrides de Geòrgia (georgià: თემურლენგის ლაშქრობები საქართველოში) foren vuit invasions entre els anys 1386 i 1403 al Regne de Geòrgia del Caucas per l'Imperi timúrida. Dirigits per Tamerlà, els timúrides van conquerir la monarquia cristiana i van fer-ne un estat tributari que va mantenir la seua independència i religió.
Història
[modifica]El vast imperi de Tamerlà es va estendre d'Àsia Central fins a Anatòlia i aquests conflictes estaven íntimament lligats amb les guerres entre Tamerlà i Toktamix, el darrer kan de la Horda d'Or i principal rival de Tamerlà pel control sobre el món islàmic. Encara que va envair parts de Geòrgia, no va aconseguir fer-la musulmana.
En la primera de les vuit invasions, Tamerlà va saquejar la capital de la Geòrgia, Tbilisi, i va capturar el rei Pancraç V el 1386. La resistència georgiana provocà un nou atac dels exèrcits turcomongols. El fill i successor de Pancraç, Jordi VII, va oferir una resistència feroç i va estar la major part del seu regnat (1395–1405) lluitant contra les invasions timúrides. Tamerlà dirigí personalment la majoria d'aquestes invasions per a subjugar el monarca georgià. No va poder dominar Geòrgia. Quan Jordi VII va ser forçat a acceptar els termes de pau de Tamerlà i pagar tribut, només tenia poc més que "ciutats devastades, un camp arruïnat i una monarquia destrossada".[1]
Primera invasió
[modifica]La primera aparició de Tamerlà al Caucas fou una resposta a la incursió saquejadora del kan Toktamix al nord de l'Iran a través de les terres caucasianes el 1385. Això marca l'inici d'una hostilitat oberta entre els dos monarques islàmics. Tamerlà respongué amb una invasió en àmplia escala dels petits països fronterers, que romanien entre la frontera occidental del seu imperi emergent i el Kanat de Toktamix. Després d'haver envaït Azerbaidjan i Kars, Tamerlà se'n va cap a Geòrgia. La història oficial del seu regnat, Zafarnama, representa aquesta campanya a Geòrgia com una gihad. Tamerlà va partir de Kars i va atacar Mingrèlia, el principat més meridional dins el Regne de Geòrgia a la fi del 1386. Tbilisi va caure el 22 de novembre del 1386, els seus habitants van ser massacrats i Pancraç va caure en captivitat. L'exèrcit de Tamerlà va passar l'hivern al Karabakh.[2]
Alliberament de Pancraç
[modifica]Per a recuperar la llibertat, Pancraç va fingir convertir-se a l'islam i Tamerlà l'envià de tornada sota vigilància d'un exèrcit de 12.000 soldats que hauria de forçar la conversió del Regne de Geòrgia a l'islam. Pancraç secretament va informar el seu fill Jordi, que va aplegar un exèrcit i va destruir les tropes timúrides, que alliberaren Pancraç.[2]
Segona invasió
[modifica]La mort de milers de soldats en batalla per les tropes georgianes va dur a una nova invasió de Geòrgia per part de Tamerlà la primavera del 1387. Es enemics superaven en molt les forces georgianes apressadament reunides pel príncep. Tamerlà va dirigir personalment la invasió. Un gran nombre dels habitants del país va fugir a les muntanyes, i això va evitar una gran massacre.[3]
Tercera invasió
[modifica]Els 1392-1393 Tamerlà saquejà les ciutats de l'Iran central, després Bagdad, Síria, etc. En la primavera del 1394, vingué al sud de Geòrgia i va enviar quatre comandants amb un exèrcit de 40.000 homes per a atacar Mesquècia. Tamerlà va envair i devastar Mesquècia, Kars, Cola, i Akhaltsikhe. La població dels territoris georgians que ocupà va mostrar una resistència feroç als invasors, raó per la qual aquests se n'anaren de la regió després de la captura.[3]
Quarta invasió
[modifica]El 13 de setembre del 1394, Tamerlà va envair amb un gran exèrcit la vall de l'Aragvi i Kvemo Kartli. En el camí, va destruir-ho tot, va robar i va matar els habitants. Es van fer grans batalles a la vall d'Aragvi. L'objectiu de Tamerlà sembla haver estat capturar el Pas de Darial per a impedir la retirada dels invasors nord-caucasians aliats de Geòrgia i una possible invasió de Toktamix. Cada vegada que Tamerlà apareixia a Geòrgia, Toktamix intentava envair el Caucas oriental. Va ocórrer aquesta volta també. Tamerlà no va poder capturar Darial per la gran resistència dels muntanyencs. L'obligaren a baixar de la muntanya i a anar a Shaki a través de Tbilisi. Llavors, Tamerlà va saber que Toktamix envairia Xirvan a través de Derbent i el devastaria. Tamerlà ràpidament es va moure en aquesta direcció, però va evitar la batalla i hi tornà novament. El seu exèrcit va acampar als marges del Mtkvari, a prop de Mamude Abat, i va començar els preparatius per a una gran campanya contra Toktamix. Va romandre clar per a Tamerlà que no podria subjugar el Caucas, incloent-hi Geòrgia, si no derrotava Toktamix.[2]
L'hivern de 1399, Tamerlà trencà les fronteres del Regne de Geòrgia amb 100.000 soldats triats per ell i Ibraim I de Xirvan. Creuaren el riu Kura en un pont de pontons. Agafaren Caquècia i Herècia per sorpresa abans que poguessen fugir. Un general georgià, Quimixa, va endarrerir els timúrides per evasió tàctica, i els que foren avisats van escapar per a les coves i boscos. Les forces de Tamerlà van saquejar i cremar esglésies i monestirs, i massacraren civils.[4] Desenes de milers foren esclavitzats o assassinats.[5]
Sisena invasió
[modifica]La primavera del 1400, Tamerlà hi tornà per a destruir el Regne de Geòrgia d'una vegada per sempre. Va exigir que Jordi VII lliuràs el jalayírida Tair, però aquest ho va rebutjar i va trobar Tamerlà al riu Saguim de Kvemo Kartli, però va patir una derrota. Després de la guerra, dels que van sobreviure als combats i represàlies, molts milers moriren de fam i malaltia, i 60.000 sobrevivents foren esclavitzats i capturats per les tropes de Tamerlà.[6][7]
Setena invasió
[modifica]Després de la partida de Tamerlà de Geòrgia, el rei Jordi es va canviar a la Geòrgia oriental. Aquest i i Virshel, duc del Ksani, van atacar i castigar els dvals, que s'havien aprofitat de la invasió de Tamerlà i havien saquejat la vall de Ksani.
El 1401, Tamerlà arribà a les fronteres de Geòrgia de l'est i va acampar a Semkir.
A la fi del 1401, Tamerlà va envair Geòrgia més una vegada. Jordi VII va haver de demanar la pau, i va enviar el seu germà amb les contribucions. Tamerlà acceptà amb la condició que el rei de Geòrgia li subministràs tropes durant la seua campanya contra l'Imperi otomà i concedís privilegis especials als musulmans. En la primavera, l'exèrcit de Tamerlà va partir contra els otomans. En el camí, passà per la fortalesa de Tortumi, en què uns 200 soldats georgians estaven fortificats, la va capturar i destruir després d'una batalla de cinc dies, i va matar-ne els soldats.[8][9][2]
Vuitena invasió
[modifica]Una vegada derrotats els otomans a la batalla d'Ankara, Tamerlà, de tornada a Erzurum el 1402, va decidir castigar el rei de Geòrgia per no haver vingut a felicitar-lo per la seua victòria. El germà de Jordi VII, Constantí I, que estava llavors en mala relació amb el seu germà, va arribar-hi amb presents, com el vassall desafiador del rei Joan Jaqueli, príncep de Mesquècia. El xeic Ibraïm I els acceptà. Jordi va enviar nous presents, però Tamerlà els va rebutjar i el va convocar personalment. Mentrestant, va assetjar la fortalesa anteriorment inexpugnable de Birtvisi, defensada per una petita guarnició georgiana. Havent capturat la fortalesa l'agost del 1403, Tamerlà va enviar el seu exèrcit a saquejar les regions frontereres de Geòrgia i va partir en persecució del rei en retirada, Jordi VII, fins a la Abkhàzia. Sembla que 700 ciutats van ser destruïdes i els seus habitants massacrats.[2][10]
Tamerlà només va parar el seu exèrcit quan els ulema i el muftí van decidir que era possible concedir clemència (aman) al rei de Geòrgia. Jordi VII va haver de pagar un tribut enorme: mil tanka d'or encunyades en nom de Tamerlà, mil cavalls, i un robí enorme, i a canvi Tamerlà reconeixeria Geòrgia com un regne cristià i el regne podria mantenir la seua independència. Tamerlà llavors passà per Tbilisi, i destruí tots els monestirs i esglésies en el seu camí, i se n'anà cap a Baylakan al 1404. En acabant va deixar el Caucas i va seguir cap a Àsia central, on va morir el 19 de febrer del 1405, mentre es preparava per una invasió de la Xina.[2][11]
Conseqüències
[modifica]Geòrgia esdevingué un estat tributari dels timúrides, i pogué mantenir la seua independència i religió.[2] Les forces de Tamerlà van devastar el país fins al punt que algunes paraules, com ciutat abandonada (ნაქალაქარი), poble abandonat (ნასოფლარი), vinya abandonada (ნავენახარი) i d'altres de semblants entraren en la llengua georgiana.
Campanya de Jordi contra els timúrides
[modifica]Tamerlà va morir el 19 de febrer del 1405. Les lluites pel poder entre els seus hereus, l'imperi de Tamerlà es fragmentà quan Miran Xah i els seus fills van lluitar pel control de Pèrsia. Enmig del caos, Jordi VII, que havia retornat d'Imerècia, va voler reconquerir territoris perduts. Va conquerir Naxçivan i Ganja mentre va destruir llocs com Aní, Erzurum, i Tabriz. Tot i comandar un exèrcit de només 5.000 soldats, Jordi va expandir temporalment les fronteres de Geòrgia a la seua extensió anterior.[11] El 1406, el governant de l'Iran va ajuntar un exèrcit i acampà a Alatagh, al Caucas. Jordi el va atacar de sobte i el va expulsar en direcció a Tabriz.[12]
Referências
[modifica]- ↑ Suny, Ronald Grigor (1994), The Making of the Georgian Nation, p. 45. Indiana University Press, ISBN 0-253-20915-3.
- 1 2 3 4 5 6 7 Minorsky, Vladimir, "Tiflis", in: M. Th. Houtsma, E. van Donzel (1993), E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936, p. 757. Brill, ISBN 90-04-08265-4.
- 1 2 Rakhmanalieva, 1992.
- ↑ Rayfield, 2012, p. 148.
- ↑ Alexander Mikaberidze, Historical dictionary of Georgia, p. 21, second edition.
- ↑ Mirza Muhammad Haidar. The Tarikh-i-Rashidi (A History of the Moghuls of Central Asia). Traduït per Edward Denison Ross, editat per N. Elias. Londres, 1895.
- ↑ Minorsky, Vladimir, "Tiflis", in: M. Th. Houtsma, E. van Donzel (1993), E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936, p. 757. Brill, ISBN 90-04-08265-4.
- ↑ Beatrice Forbes Manz, The Rise and Rule of Tamerlane. Cambridge University Press: Cambridge, 1989. ISBN 0-521-63384-2.
- ↑ Sicker, Martin (2000), The Islamic World in Ascendancy: From the Arab Conquests to Siege of Vienna, p. 155. Praeger, ISBN 0-275-96892-8.
- ↑ Grousset, René (1970), The Empire of the Steppes: A History of Central Asia, pp. 433–4. Rutgers University Press, ISBN 0-8135-1304-9.
- 1 2 Tsai, Shih-Shan Henry. Perpetual Happiness: the Ming Emperor Yongle. Seattle: University of Washington Press, 2002, p. 161. ISBN 978-0295981246. OCLC 870409962.
- ↑ «Jordi VII». qim.ge. [Consulta: 16 febrer 2025].