Indra Sistemas
(es) Indra Sistemas, S.A.  | |
_01.jpg?lang=ca) | |
| Epònim | Indra |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | empresa empresa cotitzada |
| Indústria | Gestió de serveis de tecnologies de la informació i consultoria tecnològica |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 1993 |
| Activitat | |
| Borsa de cotització | (BMAD IDR) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Ángel Escribano Ruiz |
| Executiu en cap | José Vicente de los Mozos (2023–) |
| Treballadors | 60.907 (2024) |
| Propietat de | Societat Estatal de Participacions Industrials (28%). |
| Filial | |
| Part de | Ibex 35 |
| Indicadors econòmics | |
| Ingressos totals | 4.922 M€ (2024) |
| Benefici net | 439 M€ (2024) |
| Altres | |
Premis | |
| Lloc web | indracompany.com… |
      | |
Ubicació geogràfica  | |
Indra Sistemas S.A. és una empresa multinacional espanyola del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació. Actua com a consultora per desenvolupar i implementar solucions tecnològiques.[1] Va ser fundada el 1993.[2] És una empresa important a nivell estatal i europeu.[3] El nom prové del déu indi Indra.[4]
Entre els seus clients hi ha exèrcits de l'OTAN i Iberoamèrica.[3] També ha aportat solucions tecnològiques als àmbits del transport, la indústria, l'administració pública, la sanitat, serveis financers, seguretat, defensa i telecomunicacions.[1]
Història
[modifica]La primera empresa precedent al grup empresarial que és Indra Sistemas fou Experiencias Industriales, creada el 1921 a Aranjuez (Madrid). El 1992 es fusionà Ceselsa i el grup Inisel, el que va conduir el 1993 a la creació del grup Indra. El volum de negoci amb el que començà fou de 360 milions d'euros i tenia 4000 treballadors. Entre el 1992 creà el projecte d'informació i comunicació per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Entre 1993 i 1995 creà per al Banc d'Espanya el Sistema Nacional de Compensació Electrònica, el sistema de recompte de vots per al Ministeri d'Interior d'Espanya, sistemes de venda automàtica de bitllets per a la Direcció General de Tràfic i el Centre de Control i Monitoratge de satèl·lits d'Hispasat. El 23 de març de 1999 es convertí en una empresa íntegrament privada i cotitzà a la Borsa. Va formar part en poc temps de l'IBEX 35.[5]
Entre el 1995 i 2003 va ser un dels principals contractats del Ministeri de Defensa d'Espanya en quantitat de contractes i import econòmic. Al mateix temps que eixe període fou "sotmès a auditoria de costos i preus per part del Grupo de Evaluación de Costes (GEC).[3]
El 2003 va publicar el Pla Director de Responsabilitat Corporativa per uniformitzar les actuacions de l'empresa.[6] Entre 2000 i 2006 creix i s'expandeix: el 2001 adquirí l'empresa Europraxis i el 2002 canvia la seu a Arroyo de la Vega, Alcobendas (Madrid), i publica el seu codi de conducta professional. El 2007 adquireix Azertia i Soluziona, el que va augmentar la plantilla d'unes 20.000 persones. Va tindre una presència internacional important i va arribar a cotitzar a l'índex de sostenibilitat Dow Jones a l'àmbit de servicis d'Internet i Tecnologies de la Informació. Eixe any es crea Indra BMB, dedicada al sector financer.
Durant la crisi es va ressentir una mica.[5]
Entre 2011 i 2013 va finançar il·legalment al Partit Popular de Madrid a qui va entregar uns 600.000 euros. A canvi es beneficià amb licitacions inflades, segons va concloure la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil el setembre de 2017.[7]
Segons un informe del 2015 d'Intermon Oxfam, Indra era l'única empresa de l'IBEX-35 que no tenia diners a paradisos fiscals el 2013.[6] El 2014 el capital social subscrit i desembossat era de 32.826.507,80 € dividit en 164.132.539 accions.[8] El 2015 operava a 125 països.[5]
Després de les eleccions del 21-D de 2017 el Govern d'Espanya va haver de triar entre Indra i Scytl per al recompte de vots.[9]
Internacionalització
[modifica]- La primera filial a l'exterior fou a Buenos Aires, el 1994.[10] Eixe mateix any es convertí "en el primer proveïdor no nord-americà de la US Navy de sistemes automàtics de manteniment i simulació".
- El 1995, a les Filipines.
- El 1997 opera al Con Sud i crea una segona filial a l'Argentina. També operen a la Xina.
- El 1998 creà un filial a Portugal.
- El 1999 creen a Múnic el Eurofighter Simulation Systems.
- El 2000 "desenvolupen el sistema per a l'emissió de passaports i visats d'alta seguretat per als consolats portugueses en més de 100 països".
- El 2002 treballen en sistemes de recompte electorals d'Espanya, Noruega, Regne Unit i Argentina. També obrin una filial a Brasil.
- El 2003 creen el sistema de venda de tiquets per al metro de Santiago de Xile. Desenvolupen parts del sistema de navegació Galileo (GNSS).
- El 2004 s'adhereix al Pacte Mundial de les Nacions Unides. També assessoren a Telefònica a Llatinoamèrica.
- El 2007 creà una filial a Bahrain.
- El 2008 desenvolupen tecnologia per a l'Espai Únic Europeu.
- El 2009 "automatitzà les hidroelèctriques del Marroc i la gestió de la xarxa d'aeroports". La Marina dels EUA contractà per a modernitzar els entrenadors de vol.[11] A Tailàndia li adjudicaren a Aerothai per als sistemes de vigilància als aeroports de Suratthani, Ubon Ratchathani i Phuket.[12]
- El 2010 gestiona la majoria del tràfic aeri.
- El 2011 desenvoluparen el sistema de gestió ferroviària anomenat Davinci.
- El 2012 col·labora en l'ampliació del canal de Panamà.
- El 2013 es converteix en l'empresa de tecnologia més important de Brasil. També proveïdor de Zurich a nivell internacional.
- El 2014 desenvolupen la plataforma Atenea per a Smart cities.[13]
- El 2017 participà en la construcció del prototip d'accelerador de partícules LIPAC (localitzat al Japó).[14]
Presidents
[modifica]- Javier Monzón de Cáceres[15] (1992[16]-gener de 2015)[7]
- Fernando Abril-Martorell (29 de gener de 2015 - maig de 2021)[17][18]
- Marc Murtra (maig de 2021 - actual)[19]
Estructura d'accionistes
[modifica]Segons la informació oficial, l'any 2020 l'estructura d'accionistes de l'empresa era la següent:[20]
| Societat | Accions | |
|---|---|---|
| Capital flotant | 48,5% | |
 Sociedad Estatal de Participaciones Industriales S.A. |
18,7% | |
| Corporación Financiera Alba |
10,5% | |
 Fidelity Investments |
9,8% | |
| State Street Corporation |
3,2% | |
 Norges Bank |
3,2% | |
| T. Rowe Price |
3,1% | |
| Santander Asset Management |
3,0% | |
Referències
[modifica]- 1 2 Álvarez Cuiñas, 2015, p. 39.
- ↑ Aguado Romero, López Hernández i Vera Ríos, 2013, p. 407.
- 1 2 3 Aguado Romero, López Hernández i Vera Ríos, 2013, p. 404.
- ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 40.
- 1 2 3 Álvarez Cuiñas, 2015, p. 42.
- 1 2 Álvarez Cuiñas, 2015, p. 44.
- 1 2 Olmo, José Maria; Ruiz Ballesteros, Roberto; Parera, Beatriz «La UCO concluye que Indra desvió 600.000 euros públicos al PP con empresas pantalla». El Confidencial, 19-09-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 46.
- ↑ Marco, Agustín «Interior elegirá por vía de urgencia entre Indra y Scytl para contar los votos del 21-D». El Confidencial, 10-11-2017 [Consulta: 11 novembre 2017].
- ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 49.
- ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 50.
- ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 50-51.
- ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 51.
- ↑ «Indra participa en el avançat accelerador de partículas de Japón». Fundación Consejo España Japón, 02-10-2017 [Consulta: 31 desembre 2017]. Arxivat 31 de desembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-31. [Consulta: 31 desembre 2017].
- ↑ Vélez, Antonio M. «Javier Monzón, un ejecutivo al frente de Prisa con buenas conexiones con el poder» (en castellà). ElDiario.es, 18-12-2018. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Segovia, Carlos «Los últimos días de Javier Monzón». El Mundo, 30-01-2015 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ EFE «Abril-Martorell, nuevo presidente de Indra en sustitución de Monzón». El Confidencial, 29-01-2015 [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Abril-Martorell, elegido nuevo presidente de Indra» (en castellà). ElPaís.com, 29-01-2015. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Marc Murtra, nombrado presidente de Indra pero sin poderes ejecutivos» (en castellà), 27-05-2021. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ «Actual Shareholders structure». Indra. [Consulta: 25 febrer 2021].
Bibliografia
[modifica]- Aguado Romero, José; López Hernández, José; Vera Ríos, Simón «Repercusiones de la auditoría de costes y precios en los sistemas de información para la gestión empresarial: el caso de Indra Sistemas». Revista de Ciencias Sociales, 19, 2, 2013, p. 402-414.
- Álvarez Cuiñas, Alejandra. La internacionalización de la empresa: análisis del caso INDRA (Treball de fi de grau), 2015.
Empreses de l'Ibex 35 (agost 2024) | |
|---|---|
Acciona · Acciona Energia · Acerinox · ACS · Aena · Amadeus · ArcelorMittal · Banc Sabadell · Banco Santander · Bankinter · BBVA · CaixaBank · Cellnex · Enagás · Endesa · Ferrovial · Fluidra · Grifols · IAG · Iberdrola · Immobiliària Colonial · Inditex · Indra · Logista · Mapfre · Merlin Properties · Naturgy · Puig Brands · Red Eléctrica · Repsol · Rovi · Sacyr · Solaria · Telefónica · Unicaja Banco |
