Incendi forestal

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol

Pineda de pinassa a Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998

Cartell informatiu al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter afectat pel foc de l'any 2001.

Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona

Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no. Els incendis de la vegetació són processos naturals que han ocorregut a la natura des de fa milions d'anys, però encara que siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió. Els incendis forestals són una de les formes més comunes de desastres naturals en algunes regions, incloses Sibèria, Califòrnia, Austràlia. Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals, ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.

Causes

Les principals causes naturals d'ignició són: l'escalfament global, climes àrids, llamps, erupcions volcàniques.

Les causes d'incendis d'origen antròpic més freqüents són la piromania, llançament de cigarrets no apagats, arcs elèctrics en línies d'alta tensió i espurnes de maquinària (motoserres, trituradores, segadores). Els focs també poden començar en comunitats amb agricultura itinerant, on el terreny es neteja ràpidament i el sòl es cultiva fins que perd fertilitat, i en artigatges. La tala d'àrees forestals porta al creixement d'herbes inflamables, i les carreteres emprades per talar, si s'abandonen, poden facilitar la propagació de l'incendi. Els focs anuals dels prats del sud del Vietnam provenen parcialment de la destrucció de zones forestals per part d'herbicides, explosius i operacions de l'exèrcit dels Estats Units en marc de la guerra del Vietnam.

Els motius més habituals d'incendis varien arreu. A Canadà i al nord-oest de la Xina, els llamps són la principal font d'ignició, i són la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals en llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu). En altres parts del món, el factor humà és un contribuïdor significatiu. A l'Àfrica, l'Amèrica central, Fiji, Mèxic, Nova Zelanda, Amèrica del Sud i el sud-est asiàtic, els incendis forestals es poden atribuir a activitats humanes com l'agricultura, la ramaderia i la crema per convertir terreny. A la Xina i la conca del Mediterrani, la negligència humana és una de les principals causes d'incendis. Als Estats Units i Austràlia, les principals fonts de focs forestals són llamps i l'activitat humana (com espurnes de maquinària o cigarrets). Els focs en vetes de carbó ocorren arreu, en llocs com Burning Mountain, a Nova Gal·les del Sud; Centralia, a Pennsilvània; i diversos incendis es mantenen a través d'aquest carbó a la Xina. També poden brotar inesperadament i encendre material inflamable proper.

A Catalunya, les causes més freqüents són: Accidents (ferrocarrils, línies elèctriques, motors), intencionats (vandalisme, piromania, interessos), naturals (llamp), negligències (abocadors, cigarrets, crema agrícola, crema de pastures, fogueres, treballs forestals), revifats i desconeguts.

Parts

En un incendi forestal es poden distingir les següents parts: cua, flancs (esquerre i dret) i cap. L'eix de propagació és el que uneix el punt d'inici (cua) amb el cap de l'incendi. Observant l'incendi des de la cua, es distingeixen els flancs dret i esquerre. Focus secundari és el produït fora del perímetre de l'incendi, causat per brases llençades pel vent.

El front d'avançament o línia d'ignició dels combustibles, sempre d'escassa amplada, separa els materials combustibles i els materials cremats que han alliberat bruscament la seva energia en pocs minuts o fins i tot segons. En canvi, el front de dessecament passa per davant del front d'avançament, en aquest cas invisible però responsable de les altes temperatures propagades per radiació, que desseca i mata ràpidament els vegetals i els prepara per a la combustió per quan arribi el front d'avançament.

Classificació

La classificació dels incendis forestals es fa estudiant el combustible que propaga l'incendi i que assegura la seva sostenibilitat:

• Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar. Són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
• Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més de pressa que l'anterior, ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
• Focs de subsòl: es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més.

Les etapes en que es pot trobar un incendi forestal són:

• Incendi actiu: el foc es propaga activament i té capacitat lliure per a seguir creixent. El foc segueix la seva progressió però els mitjans d'extinció ja hi estan actuant.
• Incendi estabilitzat: el foc encara es propaga en alguns punts però la seva dinàmica no supera la capacitat d'extinció.
• Incendi controlat: el foc ja no es propaga lliurement. No es pot considerar extingit perquè té punts calents que poden activar l'incendi.
• Incendi extingit: el foc ja no es propaga, tampoc no té la capacitat de reiniciar-se i és quan es poden començar a retirar mitjans d'extinció del perímetre deixant efectius de reforç.

El patró de propagació classifica els incendis en:

• Foc topogràfic: l'àmbit de propagació és la conca hidrogràfica incloent la vall principal i els barrancs secundaris. La propagació és diferent de dia o de nit. Els factors principals són el pendent, els vents locals, i la insolació dels vessants.
• Foc de vent: condicionat per la interacció del vent amb el relleu i la disponibilitat de combustible. Els factors principals són el vent i la velocitat de les flames, que és superior a la velocitat d'extinció amb línia d'aigua. La propagació amb salts a llarga distància són freqüents.
• Foc de convecció: associat a episodis sinòptics de baixes humitats relatives sense recuperació nocturna i altes temperatures. El vent influeix poc en la velocitat de propagació però marca la caiguda de focus secundaris i, per tant, la direcció de propagació. Els incendis amb més intensitat són capaços de crear el seu propi ambient de foc.

En funció de la superfície total cremada, els incendis s'anomenen:

• Conat d'incendi: si afecta a una superfície menor a 1 ha.
• Incendi: si afecta a una superfície major d'1 ha.
• Gran incendi: quan afecta a una superfície superior a 500 ha.

Generacions

La tipologia d'incendis forestals al llarg de la història ha canviat, com també ho ha fet el comportament dels mateixos. És per això que el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) del Cos de Bombers de la Generalitat, han pogut crear una classificació que relaciona cronològicament el comportament dels incendis forestals amb l'evolució antropològica del paisatge. Aquesta classificació estableix, de moment, sis generacions d'incendis:

• Primera generació: a partir del 1960, es produeix el fenomen d'èxode rural en el què població d'entorns rurals es trasllada a zones urbanes per motius econòmics, principalment. Aquest fet, provoca l'abandonament de milers d'hectàrees arreu del territori, pel que es trenca el mosaic paisatgístic i permet als incendis forestals gaudir d'una continuïtat pel que fa a combustible a cremar.
• Segona generació: la manca de gestió forestal que s'havia realitzat des de l'abandonament de les zones agrícoles, va provocar a partir dels anys setanta, l'aparició dels incendis de segona generació, caracteritzats per un augment de la velocitat respecte els de primera generació, provocat per l'acumulació de combustible als boscos del territori, així com la transformació dels antics camps de cultiu a zones forestals.
• Tercera generació: a partir dels anys noranta, apareixen els primers incendis de tercera generació. Aquests són provocats per l'acumulació de més de trenta anys de combustible forestal que no ha estat gestionat, i que per tant, provoca incendis molt virulents, i que en moltes situacions superen la capacitat d'extinció dels cossos encarregats. És en aquest moment en què apareixen els Grans Incendis Forestals (GIF), els quals abarquen una superfície afectada de més de 500 hectàrees. En la tercera generació s'enmarquen incendis com els de Catalunya de 1994, o els Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central. Aquest fet obliga als cossos de bombers a adoptar noves estratègies i tècniques per a l'extinció o el control d'aquestes catàstrofes, com el foc tècnic (cremes controlades), per exemple.
• Quarta generació: aquesta nova generació, sorgida a partir dels anys 2000 es caracteritza per la proximitat de Grans Incendis Forestals amb espais de l'interfície urbana, molt propers a zones forestals, com urbanitzacions. Això obliga als cossos d'extinció a no només defensar els boscos de les flames, sinó que també els béns materials de les mateixes.
• Cinquena generació: els incendis de cinquena generació, sorgits a partir del 2010, són, en essència, incendis de quarta generació però amb un afegit: la simultaneïtat. Aquest fet provoca situacions de col·lapse dels sistemes d'extinció, i la necessitat de prioritzar les actuacions per a poder reduir les zones afectades pel foc.
• Sisena generació: és a partir dels incendis forestals de Xile del 2017, on el foc crema 8.000 hectàrees per hora, quan es proposa aquesta nova classificació. La sisena generació té el canvi climàtic com un de les causes principals. Aquests incendis es caracteritzen per ser més virulents que els anteriors, a causa de l'escalfament global, i tenen la capacitat d'alterar l'estabilitat atmosfèrica, provocant que l'incendi creï la seva pròpia situació meteorològica en l'entorn pròxim, variant, per exemple, la presència de vent, humitat o temperatura. Aquests incendis poden crear Pyrocomulonimbus (Cumulonimbus flammagenitus), és a dir, núvols convectius capaços d'arribar als 15.000 metres d'alçada, pel que cada cop que el cúmul dobla l'alçada, es multiplica per vuit la velocitat del vent que entra a l'incendi.

Comportament del foc

Perquè es produeixi un incendi, també el forestal, es necessiten tres factors: combustible, oxigen i calor (triangle del foc). En el cas que un dels factors disminueixi suficientment o desaparegui, el foc no pot continuar. Aquest és el principi bàsic en el qual es fonamenta l'extinció d'incendis forestals. En els incendis forestals, el triangle del foc es pot reinterpretar com el triangle del comportament del foc, amb els tres factors: massa forestal, meteorologia i topografia. En aquest triangle, de cadascun dels elements que el formen se'n deriva un triangle nou, amb els components determinants per al comportament del foc: per a la massa forestal, la quantitat, el contingut d'aigua i la tipologia; per a la meteorologia, la temperatura, la humitat de l'aire i el vent; per la topografia, el relleu, l'orientació i l'alçada.

Influència de la massa forestal

Quantitat

El combustible vegetal té unes propietats que defineixen el comportament de l'incendi. Les propietats intrínseques són la seva composició química, que principalment són la cel·lulosa, l'hemicel·lulosa i la lignina, però tot i que quantitativament menys importants, els terpens i les resines tenen un paper rellevant en la inflamabilitat del vegetal. Les propietats extrínseques més importants són:

• Càrrega de combustible: és la quantitat de combustible (mesurada en base seca) present per unitat de superfície. Normalment s'expressa en tones per hectàrea (t/ha).
• Grandària i forma del combustible: les partícules més petites tenen una superfície gran comparada amb el seu volum, s'assequen més ràpidament i són més fàcils de cremar.
• Compacitat i densitat aparent: la compacitat és la mesura de l'espai existent entre la vegetació. Com menys espai hi hagi (més compacitat), més difícil és la propagació de l'incendi, ja que l'aire entra amb més dificultat.
• Disposició del combustible: la manera com la vegetació es disposa sobre el terreny té una influència molt important en el comportament del foc. La disposició pot ser horitzontal o vertical. L'herba, els arbusts o els arbres tenen una disposició vertical sobre el terreny, mentre que branques i troncs morts caiguts, fulles mortes i brossa en general tenen una disposició horitzontal. Els combustibles disposats horitzontalment són un factor determinant en la propagació de l'incendi. Si es troben molt dispersos, serà difícil la propagació de l'incendi; per contra si estan distribuïts de manera contínua i uniforme la propagació de l'incendi estarà pràcticament assegurada. La disposició vertical dels combustibles determina quina part d'ells es veuen involucrats en l'incendi. Si hi ha continuïtat vertical, l'incendi pot passar fàcilment del sotabosc cap a les capçades, fet que pot comportar un canvi significatiu en el comportament de l'incendi.

Contingut d'humitat

El contingut d'humitat de la vegetació limita la possibilitat d'inici d'un incendi, la seva propagació i la intensitat. Per entrar en combustió, la vegetació ha de perdre tot el contingut d'aigua per l'efecte de les flames, per tant, quan més seca estigui la vegetació, més fàcilment cremarà. La vegetació fina perd més ràpidament la humitat i per això crema més ràpid que la vegetació gruixuda.

El contingut d'humitat s'expressa com a massa d'aigua per unitat de massa del material totalment sec. Els vegetals vius poden tenir entre el 30 i el 300% d'humitat. Si tenen menys del 30% es consideren morts. En els combustibles vegetals morts la humitat depèn de les condicions meteorològiques: pluja, vent, temperatura i humitat de l'aire.

Tipus de vegetació

El tipus de vegetació que conforma l'estructura del bosc o formació vegetal influeix en la propagació dels incendis. El 1972 Rothermel va crear els models de combustible:

Model	Tipus de vegetació	Exemples	Càrrega de combustible	Propagació de l'incendi	Imatges
Grup de les pastures: acostumen a ser formacions poc arbrades, amb un abundant substrat herbaci més o menys dens i d'alçada variable i per on es propaga el foc.
1	Pastura fina, seca i baixa, amb menys d'un terç de recobriment de plantes llenyoses	Alguns conreus abandonats	1 a 2 t/ha	El foc es propaga per l'herba i es desplaça a una gran velocitat	Conreu abandonat a Irlanda
2	Pastura fina, seca i baixa, amb entre un terç i dos terços de recobriment de plantes llenyoses (matollar o arbrat)	Boscos adevesats i en boscos de pi negre sense gaire matollar	5 a 10 t/ha	El foc es propaga igual que l'anterior, però augmenta la intensitat del foc	Pi negre a Andorra
3	Pastura densa, seca i alta (1 metre) amb un terç o més del combustible sec o mort	Canyars, canyissars i camps de cereals	4 a 6 t/ha	Focs més intensos que en els dos casos anteriors. Velocitat de propagació elevada sota la influència del vent. El foc pot propagar-se per sobre de l'herba i saltar	Paisatge típic del vessant sud de Collserola
Grup de matollars: correspon a formacions arbrades amb un estrat arbustiu més o menys desenvolupat per on es propagaria el foc.
4	Matollar madur o plantació jove molt densa (més de 2 m d'altura) amb branques seques a l'interior	Masses joves de coníferes i els matollars molt desenvolupats de bruc boal	20 a 30 t/ha	Poden ser focs ràpids que es propaguen per les capçades del matollar, que forma un estrat gairebé continu, i consumeixen el fullatge i el material llenyós fi i mort, que contribueixen significativament a la intensitat del foc	Bosc a Texas, EUA
5	Matollar dens i verd (menys d'1 m d'altura). El matollar és jove, amb poc material mort i el fullatge conté poques substàncies volàtils	Boscos d'alta muntanya	5 a 8 t/ha	El foc es propaga pel sòl i crema la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos a causa de la poca càrrega de combustible	Alta muntanya a Kosovo
6	Semblant al model 5 però amb espècies de fullatge més inflamable i amb plantes més altes o matollar més madur però no tan alt com en el model 4	Un ampli ventall de matollars (estepes, brolles, etc.) i brolles arbrades	10 a 15 t/ha	El foc es propaga pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra	Estepa a Macedònia
7	Matollar d'espècies més inflamables que en el model 6, de mig metre a 2 m d'alçada	Matollars densos d'espècies molt inflamables, com la gatosa i altres, amb arbres o sense	10 a 15 t/ha	El foc es propaga pel matollar i la fullaraca amb la mateixa facilitat. El matollar, més inflamable que en el model 6, propaga el foc encara que tingui continguts d'humitat més alts a causa de la inflamabilitat més alta de fullatge viu i altres materials vius	Gatosa (Ulex europaeus) a Nova Zelanda
Grup de fullaraca: acostumen a ser formacions arbrades amb un estrat arbustiu i herbaci escasos però amb força fullaraca a terra per on es propagaria el foc.
8	Bosc dens de conífera d'acícula curta o de planifolis de fulla petita. Fullaraca molt compacta amb algun branquilló i poc matollar o vegetació herbàcia al sotabosc	Fagedes i alguns boscos de pi roig	10 a 12 t/ha	Focs superficials i amb alçada de flama baixa. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta	Incendi de fullaraca
9	Semblant al model 8 però amb fullaraca menys compacta: acícules llargues de coníferes o fulles grans de planifolis	Castanyedes, algunes rouredes i pinedes de pi roig sense sotabosc	7 a 9 t/ha	El foc es propaga per la fullaraca més ràpidament que en el model 8 i amb una alçada de flama superior. Les concentracions esporàdiques de material llenyós poden provocar un augment de l'alçada de la flama, que pot provocar la inflamació esporàdica d'algunes capçades (coronament). Velocitat de propagació elevada si la velocitat del vent és gran	Castanyeda a Galícia
10	Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts. La presència de branques de 7,5 cm o més de diàmetre pot originar una gran quantitat de material mort sobre el sòl	Boscos on s'ha produït una important caiguda de branques i material gruixut a causa de ventades, nevades, etc.	30 a 35 t/ha	Són els focs més intensos del grup	Arbres caiguts per una tempesta a Hampshire, Regne Unit
Grup de les restes vegetals: correspon a formacions arbrades de molts diversos tipus i estructura, amb la particularitat comú de contenir restes vegetals (de poda, normalment) de diferent mida i més o menys abundant per on es propagaria el foc. Representen una situació momentània i no a un estat de l'evolució natural del bosc, com és el model 10.
11	Bosc molt aclarit. Restes de poda disperses amb plantes herbàcies rebrotant	La quantitat de combustible menor de 7,5 cm de diàmetre és inferior a 25 t/ha. Sumant la resta de combustible de mida superior, s'arriba a les 30 t/ha		L'incendi és bastant actiu i es propaga per les restes i el material herbaci	Explotació forestal a l'Alta Savoia, França
12	Predomini de les restes sobre l'arbrat. restes de poda o aclarides recobrint tot el sòl, la majoria de menys de 7,5 cm de diàmetre		50 a 80 t/ha	El foc pot arribar a propagar-se ràpidament amb intensitat elevada. Es poden desprendre alguns fragments incandescents i generar focus secundaris	Deforestació a Riau, Indonèsia
13	Grans acumulacions de restes de diàmetre superior a 7,5 cm recobreixen tot el sòl. El material inferior a 7,5, generalment, representa només el 10% del total		100 a 150 t/ha	El foc es propaga ràpidament per les zones on hi ha una capa contínua de combustible fi. La intensitat augmenta més lentament quan crema el material gruixut	Tala de bosc a Borneo

Influència de la meteorologia

Els factors meteorològics que afecten principalment al comportament d'un incendi són: temperatura, humitat relativa de l'aire, vent, dies des de l'última pluja, nuvolositat i estabilitat. Una de les eines per a avaluar l'evolució del risc d'incendi forestal en un lloc i moment determinats és l'índex meteorològic d'incendi forestal, que es determina sobre la base de la humitat relativa de l'aire, la temperatura, la precipitació meteorològica durant 24 hores i la velocitat màxima del vent.

Vent

El vent és un element important perquè aporta l'oxigen que alimenta la combustió, provoca que les flames escalfin els combustibles per davant del front d'incendi i fa volar elements encesos que poden provocar focus secundaris. El vent determina en gran manera la direcció i la velocitat de l'incendi. A més dels vents generals, cal preveure els vents locals, com les marinades, els vents topogràfics, etc.

Humitat relativa

La humitat relativa a nivell del terra influeix en el comportament de l'incendi i els combustibles, perquè aquests absorbeixen la humitat de l'ambient. Si és del 30% o inferior, el perill d'incendi és elevat i el seu comportament serà virulent. A la nit la humitat és més alta. L'absorció d'humitat dels combustibles, les baixes temperatures i els vents pendent a baix, fan que els incendis siguin més fàcils d'extingir a la nit.

Temperatura

La temperatura de l'aire contribueix a la iniciació i a la propagació de l'incendi. Les altes temperatures augmenten la dessecació del combustible i, per tant, el fan més vulnerable.

Influència de la topografia

Relleu

El foc avança més ràpidament pendent amunt que pendent avall, perquè el moviment convectiu de l'aire escalfat per les flames tendeix a pujar, assecant la vegetació que hi ha per sobre, accelerant el procés de la piròlisi.

Orientació

L'orientació d'un pendent determina la seva exposició al sol, la quantitat de calor que rep del sol. L'escalfament varia a cada hora amb el desplaçament del sol. L'orientació doncs condiciona el combustible, tant el tipus de vegetació com el grau d'humitat que té. A l'hemisferi nord, els vessant sud i sud-oest estan més exposats a l'escalfament solar, generalment compten amb més combustibles lleugers, menys humitat relativa, menys humitat de combustibles, i són més crítics en termes d'iniciació i propagació de l'incendi, mentre que els vessants nord, més ombrejats, tenen combustibles més pesats, temperatures menors, humitat relativa més alta i humitat de combustibles més alta.

Altitud

L'altitud respecte al nivell del mar condiciona el tipus de combustible, la quantitat, la humitat, i per tant, el comportament de l'incendi.

Prevenció d'incendis forestals

La prevenció dels incendis forestals consisteix en la planificació i l'execució d'un conjunt d'actuacions encaminades a evitar l'inici del foc, i a dificultar la propagació i facilitar l'extinció en el cas que el foc es produeixi. En l'àmbit de la prevenció es defineixen quatre grans blocs d'actuació:

• Realització de treballs silvícoles.
• Creació i manteniment d'infraestructures i equips contra els incendis forestals.
• Mesures de caràcter administratiu.
• Educació ambiental.

Les mesures habituals que es prenen són les d'aclarir en algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota les línies elèctriques, els tallafocs, els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya, etc.) el desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment de vies d'accés. Amb aquestes mesures es descompacta la massa de combustible i s'interromp la seva continuïtat. Ja el 1386 a Sardenya la Carta de Logu, a l'article 49, obligava a l'existència i manteniment d'un tallafocs (doha en sard) al voltant dels pobles, i imposava multa a qui no ho respectés i se'l feia responsable dels danys que pogués causar el foc.

Pla INFOCAT a Catalunya

A Catalunya, el Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) estableix el marc jurídico-funcional per fer front a les emergències per incendis forestals, establint els avisos, l'organització i els procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i també de les entitats privades que tinguin un paper rellevant en la gestió d'aquest tipus d'emergències. El Pla INFOCAT inclou la quantificació i la localització dins del territori de Catalunya, dels aspectes fonamentals per a l'anàlisi de risc, zonificació del territori, desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures per als treballs d'actuació en cas d'emergència. La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat té les competències en matèria de prevenció d'incendis forestals. Hi participen també les Direccions Generals amb competències en matèria de protecció civil, seguretat ciutadana, extinció d'incendis, serveis meteorològics, transport sanitari urgent, Agrupacions de Defensa Forestal, ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres ens.

Anàlisi del perill

El perill o perillositat dels incendis forestals potencials queda definida quan es coneixen les seves característiques de severitat (intensitat o magnitud) i de probabilitat. Sobre aquesta base, el Pla INFOCAT ha elaborat un Mapa Bàsic de Perill d'Incendis Forestals, que defineix els municipis que han de redactar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), en funció del seu risc i la seva vulnerabilitat. Però el perill d'incendis forestals depèn també de condicions que van variant al llarg dels dies, per això la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat elabora diàriament un Mapa Dinàmic del Perill d'Incendi Forestal, tenint en compte diversos factors del territori: estat de la vegetació, evolució de les variables meteorològiques i la causalitat en l'ocurrència dels incendis. D'aquest mapa es desprèn l'activació del mapa del Pla Alfa, a partir del qual es prenen un seguit de mesures preventives davant situacions de perill elevat d'incendis forestals per a les comarques on es declari. Alfa 1 implica perill alt, Alfa 2 perill molt alt i Alfa 3 perill extrem.

Períodes de perill d'incendi forestal

El Pla INFOCAT defineix una època amb un risc d'incendi remarcable del 15 de març al 15 d'octubre i també un període d'alt risc d'incendi del 15 de juny al 15 de setembre en uns municipis determinats. Aquestes èpoques de perill fixes es poden avançar o allargar si les condicions meteorològiques així ho aconsellen, o en funció del Mapa Dinàmic del Perill d'Incendi Forestal.

Fases

El Pla INFOCAT defineix quatre fases possibles atenent a la gravetat de la situació d'emergència: Pre-Alerta, Alerta, Emergència 1 i Emergència 2. Es procedeix a l'activació en fase d'Alerta davant d'aquelles situacions que facin necessari l'establiment d'àmplies mesures preventives i de control. La fase d'Emergència s'activa quan hi hagi una situació greu provocada per un incendi forestal.

Coordinació

El CECAT és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i, per tant, exerceix la coordinació superior d'una emergència per incendis forestals. Coordina amb els grups d'actuació, amb el Centre de Comandament Avançat (CCA), els municipis, les empreses de gestió de serveis bàsics i amb les empreses d'instal·lacions que poden produir un efecte dòmino (gasolineres, línies elèctriques, gasoductes…), comunitats autònomes limítrofes, estat (mitjans de titularitat estatal, forces armades) i internacional.

IV Pla General de Defensa contra incendis forestals de les Illes Balears i Pla INFOBAL

A les Illes Balears, el IV Pla General de Defensa contra incendis forestals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 22/2015 per al període 2015‑2024, elaborat per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, l'abril de 2015, treballa en la gestió del risc, identificant les situacions problemàtiques i traslladant a la societat quines són les mesures oportunes a prendre que garanteixin la seva seguretat. El Pla té com a finalitat analitzar el risc d'incendi forestal i planificar les accions de defensa en funció d'aquest risc. Malgrat haver superat el termini de vigència oficial, el 2026 segueix sent el marc de referència.

El Pla Especial de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals de les Illes Balears (INFOBAL) és el pla especial de protecció civil que fixa l’organització, els nivells d’activació i els protocols d’actuació davant el risc d’incendis forestals a l’arxipèlag. Va ser aprovat pel Decret 9/2023, de 27 de febrer, publicat al BOIB núm. 26, que actualitza i substitueix el pla especial anterior regulat pel Decret 41/2005. El Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General d’Emergències i Interior i del servei del 112, presenta l’INFOBAL com el pla vigent per a la gestió de les emergències per incendis forestals, amb definició de fases i nivells (0, 1, 2 i 3) en funció de la gravetat i de la necessitat de coordinació estatal.

Pla Especial davant el risc d'incendis forestals al País Valencià

Al País Valencià el Pla Especial davant el risc d'incendis forestals (PEIF) regula la utilització, la coordinació i la mobilització dels mitjans i recursos dels organismes públics i privats de l'àmbit del País Valencià en les situacions de preemergència i emergència per incendis forestals. Determina els municipis que han de redactar el Pla d'actuació d'àmbit local davant el risc d'incendis forestals (PAM IF). Aquest pla especial s’emmarca en la normativa forestal vigent, desenvolupada pel Reglament de la Llei 3/1993 aprovat pel Decret 91/2023, de 22 de juny, que actualitza el marc regulador de la gestió forestal i la prevenció dels incendis.

Aquest pla es desplega mitjançant el Pla de Vigilància Preventiva i els nivells de preemergència PREVIFOC (1, 2 i 3), que la Generalitat Valenciana activa en funció de la perillositat meteorològica i del risc d’incendi forestal, regulant les restriccions d’usos i activitats en terrenys forestals.

La prevenció i la gestió del risc d’incendis forestals es complementen amb el Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 91/2023, de 22 de juny, que harmonitza i refon la normativa forestal i deroga el reglament anterior de 1995.

Projecte europeu FIRE-RES

Dins del programa Horitzó 2020 2021-2025 de la Unió Europea, es va posar en marxa a Solsona el 18 de gener de 2022 el projecte FIRE-RES, de tecnologies innovadores i solucions socioecològiques i econòmiques per als territoris resilients al foc a Europa, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb l'objectiu dotar a la Unió Europea de la capacitat d'evitar el col·lapse del sistema a causa d'incendis forestals que es preveuen augmentar sota les amenaces del canvi climàtic. Compta amb un pressupost de 20 milions d'euros i la participació de 35 entitats i centres de recerca d'Europa, Xile i Estats Units amb representants dels àmbits de la recerca, la tecnologia, la indústria, els cossos de prevenció i extinció d'incendis, els propietaris forestals privats, les universitats i els centres tecnològics d'àmbit públic i privat amb el propòsit de generar una gran xarxa de ciència i de gestió de desastres naturals.

Entre els resultats del projecte FIRE‑RES destaca el desplegament d’un servidor paneuropeu de combustibles forestals, desenvolupat pel CTFC i la Universitat de Pàdua, que facilita la simulació del comportament dels incendis i dona suport a la planificació de la gestió del foc a escala europea.

Extinció d'incendis forestals

Els bombers tenen diferents eines per a extingir els incendis forestals: línies d'aigua, eines manuals (motoserra, desbrossadora, pulaski, McLeod, Gorgui, pala, matafoc, motxilla apagafocs), cremes, mitjans aeris, maquinària pesada... La forma més habitual per controlar un incendi forestal és la línia d'aigua. Les primeres dotacions de bombers que arriben normalment ataquen la cua de l'incendi i després el van flanquejant. Es considera que el límit de capacitat d'extinció dels equips de terra està en: velocitat de propagació del cap superior a 3 km/h i longitud de flama superior a 3 m. Quan se superen aquests valors l'atac directe s'ha de complementar amb altres tècniques:

• Tallafoc: un espai de terreny que no té cap mena de combustible, creat pels bombers durant l'incendi desforestant una àrea determinada. També hi ha tallafocs naturals (un riu), artificials (una carretera), o creats abans de l'incendi (silvicultura preventiva).
• Foc tècnic o contrafoc: consisteix a cremar controladament una zona de vegetació. D'aquesta manera els bombers s'avancen a l'incendi forestal perquè quan aquest arribi a la zona, ja no disposi de més combustible per seguir el seu avenç. L'eina utilitzada per a la crema és la torxa de degoteig.
• Mitjans aeris: el componen mitjans d'ala fixa (avions i hidroavions) i mitjans d'ala rotativa (helicòpters bombarders).

Equips de terra: A Catalunya es componen de bombers professionals i voluntaris i Agrupacions de Defensa Forestal. Al País Valencià de Brigades d'Emergència, bombers professionals i voluntaris.

Incendis forestals per territori

Incendis forestals a Catalunya

Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals. Les característiques climàtiques i biofísiques del context Mediterrani fan que les variables del triangle del foc estiguin molt ben representades a Catalunya durant els estius calorosos i secs. Antigament un llamp o una brasa mal apagada podien provocar un incendi, però rarament podien propagar-se per grans superfícies de forma salvatge, ja que la manca de continuïtat de les taques de bosc o la poca densitat d'arbres i vegetació al sotabosc, gràcies a l'acció de l'agricultura i la ramaderia, no permetien generar incendis de gran extensió o intensitats elevades, i que alhora eren més fàcils de controlar. L'èxode rural, l'abandonament de camps de conreu i les pastures, la transició al model energètic fòssil (de les llenyes i el carbó al petroli, gas i derivats) i la manca de rendibilitat de la fusta mediterrània en un mercat globalitzat, ha permès la reforestació natural i expansió dels boscos. Els boscos es densifiquen, el sotabosc creix sense l'efecte herbívor de la ramaderia. En conjunt, el bosc es torna més vulnerable als incendis forestals d'alta intensitat. L'eficàcia creixent dels bombers apagant focs petits i l'abandonament del camp han creat boscos més vulnerables. Hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa. És la paradoxa de l'extinció. Entre el 1994 i el 2015, tan sols 40 incendis han estat els responsables del 75% (122.318 ha) de la superfície total cremada, mentre que 14.838 incendis de l'altre 25% (40.772 ha).

Dècades del 1980 i 1990

El 8 d’agost de 1979, un incendi forestal a Lloret de Mar va causar la mort de 21 persones i va cremar unes 650 hectàrees, en el que és considerat un dels incendis més mortífers de la història de Catalunya. El foc es va declarar el dia abans a la zona de la urbanització Els Pinars, a uns quilòmetres al nord del nucli, en un bosc mediterrani proper a la carretera de Vidreres. Les flames, alimentades per un vent intens, van avançar ràpidament sobre un front de diversos centenars de metres.

En termes d'abast dels episodis, Catalunya va patir tres episodis especialment extensos d'incendis forestals, a causa de les condiciones climàtiques especialment adverses, els anys 1986 (65.811 ha cremades), el 1994 (75.702 ha cremades) i el 1998 (24.000 ha). El 1986, l'incendi de l'Alt Empordà, del 19 al 24 de juliol, amb la tramuntana que bufava a moments fins a 120 km/h, va calcinar més de 26.000 ha de bosc, malgrat que hi van treballar 60 vehicles terrestres, amb 400 bombers, i hidroavions espanyols i francesos. Un dels hidroavions que participaven en les tasques d'extinció es va estavellar i en van morir els seus quatre ocupants. El mateix any, van cremar 3.216 ha de bosc al massís de Montserrat, del 7 al 18 d'agost, cremant un 41% de l'espai protegit, i amenaçant el monestir, que va estar incomunicat durant hores, amb unes 1.000 persones a l'interior.

El 5 d'agost de 1993, en un incendi que va calcinar el 80% del terme de Vespella de Gaià, amb més de 800 ha cremades, i que va afectar 4 municipis tarragonins més, hi van morir sis persones. Els incendis forestals de Catalunya de 1994, van ser especialment greus a les comarques del Bages i del Berguedà, on van cremar més de 45.000 ha. Dues entrades d'aire càlid i sec procedent del nord d'Àfrica van causar dues onades d'incendis que van cremar sense control. La primera, la més violenta, entre el 3 i el 7 de juliol, amb incendis devastadors al nord del Baix Llobregat i a la Catalunya Central. La segona onada, entre el 17 i el 18 de juliol, es va produir al Priorat, la Segarra i l'Alt Camp. Durant aquest episodi es van produir cinc víctimes mortals i quaranta de ferides.

L'incendi de 1998 a la Catalunya Central va ser el més ràpid registrat fins aleshores a Europa. En tres dies van cremar sense control 24.000 hectàrees de les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra i va representar un abans i un després en l'extinció d'incendis al país.

L'any 1986, després de l'episodi d'incendis, la Generalitat de Catalunya va endegar el programa Foc Verd, de prevenció d'incendis forestals i de reconstrucció de la forest. Aquest programa va formalitzar les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), formades per propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris, que tenen per finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Després del segon episodi d'incendis, del 1998, es va implantar el programa Foc Verd II, que ampliava el Foc Verd I. Després del tercer episodi, de 1998, Bombers de la Generalitat de Catalunya va crear el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) davant la necessitat d'introduir noves estratègies en l'extinció dels incendis forestals.

Incendis forestals a Catalunya el segle XXI

L'agost de 2003, una onada d’incendis forestals va afectar diverses poblacions del Vallès, del Bages, el sud del Segrià i la Selva i el Maresme, amb unes 7.400 hectàrees de bosc cremades. Els focs van provocar sis víctimes mortals: cinc membres d’una mateixa família a l'incendi originat a Sant Llorenç Savall, atrapats per les flames en una casa aïllada, i un bomber que va morir en accident de trànsit mentre es dirigia cap a l’incendi de la Granja d’Escarp.

L’incendi d’Horta de Sant Joan, declarat el juliol de 2009, va afectar el massís dels Ports i va provocar la mort de cinc bombers del GRAF, fet que el converteix en un dels incendis forestals més tràgics del segle xxi a Catalunya.

El 22 de juliol de 2012 es van declarar 2 incendis a l'Alt Empordà, iniciats a La Jonquera i a Portbou, que van causar dues morts cadascun. Tots dos van iniciar-se probablement a causa de burilles de cigarret al costat de la carretera, i es van propagar ràpidament a causa de la forta tramuntana, afectant a 13.963 ha i 50 ha respectivament.

En el període posterior als grans incendis de 2012, la dinàmica d’incendis forestals a Catalunya va combinar anys de baixa afectació amb campanyes d’estiu especialment dures, marcades per onades de calor, sequera acumulada i simultaneïtat de focs. Segons diversos balanços dels Bombers de la Generalitat i del cos d'Agents Rurals, entre 2011 i mitjan 2025 es van declarar més de 7.800 focs de vegetació, que van cremar al voltant de 58.700 hectàrees, amb concentració de grans incendis en comarques com l’Alt Empordà, la Ribera d’Ebre, la Segarra o el Baix Ebre. En la campanya d’incendis de 2024, el gran foc amb pirocúmul de la Segarra–Urgell, originat per una màquina recol·lectora, va calcinar 5.056 hectàrees i va causar la mort de dues persones, mentre que un incendi extrem al Baix Ebre, empès per vents de més de 70 km/h, va provocar la mort d’un agent forestal en acte de servei.

L’estiu del 2025 va ser assenyalat per la premsa com el pitjor inici de temporada d’incendis dels darrers quinze anys, amb més de 9.000 hectàrees cremades a principis de juliol i un total de 2.168 incendis de vegetació al final de la campanya, que el situen entre els estius amb més superfície afectada des de començaments de segle. Aquest context va portar la Generalitat a parlar d’un "nou paradigma de risc" associat a la simultaneïtat d’incendis i a l’augment de la pressió sobre els serveis d’emergència, tot i que la majoria de focs continuaven sent de petita o mitjana dimensió.

La Generalitat de Catalunya ofereix una pàgina web que mostra la informació geogràfica i documental del conjunt d'incendis forestals recollits des de Bombers de la Generalitat de Catalunya, tant dels de les darreres dècades com d'alguns d'històrics significatius.

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ofereix una eina a la seva web, anomenada Foc al bosc, que mostra la distribució i l'abast territorial de tots els incendis a Catalunya, des de 1986 fins al darrer de 2019, informació que també es mostra per anys. En passar el cursor sobre un incendi concret es desplega la data i el nom del municipi on es va originar i també la superfície afectada. També permet comparar la imatge de l'àrea afectada abans i després del foc.

Incendis forestals a Catalunya del Nord

A Catalunya del Nord els focs acostumen a afectar sobretot les serralades del Conflent, la Fenolleda, el Rosselló i el massís de l’Albera, molt condicionats per la tramuntana i per episodis de calor extrema. Des de finals del segle xx i al llarg de les primeres dècades del segle xxi, el país es troba entre les zones del sud de l'Estat francès amb més exposició a incendis de gran extensió, sovint amb simultaneïtat de focs i operatius amb centenars d’efectius que, en alguns casos, han requerit coordinació amb els serveis d’emergència catalans del nord i del sud quan les flames s’han acostat a la frontera administrativa o l’han traspassada.

Entre els incendis més greus destaquen els de finals de la dècada del 1970, quan el juliol del 1976 un foc amb origen a Corbera es va estendre pel Vallespir i va cremar 6.600 ha., alhora que un altre simultani a Sornià n'afectà 1.500 ha. El 1978 es van produir també diversos incendis entre finals d'agost i setembre, que van deixar més de 8.500 ha calcinades. El 1986 es van produir l'incendi de Banyuls de la Marenda, que va calcinar 1.500 ha., i l’incendi de l'Alt Empordà de 1986, que va començar entre el coll de Panissars i el Pertús al Vallespir i va calcinar més de 19.000 hectàrees a l’Alt Empordà, va devastar la serra de l'Albera i es considera un dels grans focs de referència de la segona meitat del segle XX, així com un tercer a Campome amb 1.260 ha.

L'estiu de 1994, amb els grans incendis que van afectar Catalunya i País Valencià, també es van produir més d'un centenar d'incendis a la Catalunya del Nord, tot i que amb una superfície més moderada que al sud, amb 785 ha.

Durant el segle xxi s'ha seguit produint el mateix patró, amb incendis transfronterers que afecten alhora Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, com els focs iniciats entre Cervera i Banyuls de la Marenda que van avançar cap a Portbou el 2023, i els grans incendis de muntanya a la zona del Conflent, la Fenolleda i el Rosselló l'estiu de 2026 amb més de 5.000 hectàrees afectades, amb desallotjaments de població i confinaments preventius. Aquests episodis s’han interpretat com una mostra de la vulnerabilitat compartida de la conca mediterrània davant incendis alimentats per la combinació de sequera, fort vent i acumulació de combustible, i han reforçat els dispositius de cooperació i planificació conjunta entre els bombers nord-catalans i sud-catalans en les zones de la frontera administrativa.

Incendis forestals a les Illes Balears

A finals del segle XX i els primers anys del segle XXI, les Illes Balears s’inscriuen en el patró mediterrani d’augment de la recurrència d’incendis forestals, amb diversos grans focs concentrats sobretot a Mallorca que afecten de manera significativa la Serra de Tramuntana i l’extrem occidental de l’illa. En aquest període destaquen incendis com el de la Trapa de 1994, que va calar una part important del litoral d’Andratx i, sobretot, el gran incendi d'Andratx de 2013, considerat com un dels pitjors focs forestals registrats a Mallorca des de finals dels anys noranta, que va obligar a desallotjar desenes de persones i va arribar a cremar al voltant de 2.800 hectàrees de vegetació protegida a la Serra de Tramuntana.

Els incendis forestals de les Illes Balears es concentren principalment a Mallorca i afecten de manera variable la Serra de Tramuntana, el Llevant i determinats espais naturals litorals, mentre que Menorca, Eivissa i Formentera acumulen tradicionalment un nombre menor de sinistres i de superfície cremada. Entre 2013 i 2022, la mitjana anual de superfície forestal cremada es situà al voltant de les 400 hectàrees, amb forts contrastos entre anys excepcionals com 2013 i campanyes molt favorables, com la de 2022, en què en els primers vuit mesos només es van cremar 9,36 hectàrees.

El 2025 es va assenyalar com el segon millor any des que hi havia registres, amb 82 incendis forestals i una superfície total afectada de 17 hectàrees, molt per sota de la mitjana de 148 hectàrees cremades anualment en la dècada anterior, mentre que el 2024 va presentar un balanç més desfavorable, amb 138,7 hectàrees cremades en 85 incendis, la majoria concentrats a Mallorca. La major part de la superfície cremada i dels focs forestals es registra a Mallorca, que acostuma a concentrar al voltant de dues terceres parts dels sinistres, seguida d’Eivissa, mentre que Menorca i Formentera presenten balanços molt més reduïts.

Els incendis forestals al País Valencià

Al País Valencià, els incendis forestals són un problema recurrent que afecta especialment zones de muntanya i d’interfície urbana‑forestal, i la Generalitat Valenciana en difon de manera sistemàtica les estadístiques sobre nombre d’incendis, superfície cremada i causes principals.

A finals del segle XX i a principis del XXI es van produir amb onades de foc que van afectar especialment les comarques d’interior i prelitoral i van tenir un impacte notable sobre el paisatge forestal. L’estiu de 1994 va ser un dels episodis més catastròfics, amb prop de 100.000 hectàrees cremades. Aquells focs van causar diverses víctimes mortals i van situar el País Valencià com una de les zones més afectades per incendis de l’Estat en aquella dècada. El 4 de juliol, en un incendi a Millars, hi van perdre la vida sis membres d'una brigada forestal i un voluntari. Dos dies després, van perdre la vida els cinc ocupants d'un avió Antónov portuguès que assistia en les tasques d'extinció prop de la serra de Mariola (Alacant).

L'estiu de 2012 es van produir els grans incendis de Cortes de Pallars i Andilla, els més devastadors del segle XXI, amb gairebé 28.800 hectàrees cremades en un sol incendi i més de 68.000 hectàrees afectades si es compten els tres focs més greus de la dècada.

Tot i que casos mediàtics com el de Terra Mítica, a Benidorm, han alimentat la percepció que alguns incendis forestals es vinculen a interessos urbanístics, les dades disponibles indiquen que aquesta motivació és minoritària. Segons un càlcul de la Fundació Civio recollit per Greenpeace, només un 0,15% dels incendis registrats entre 2001 i 2013 s’han produït amb la finalitat d’obtenir una modificació en l’ús del sòl.

Diverses entitats ecologistes han assenyalat Terra Mítica com un cas emblemàtic, ja que el parc es va construir sobre uns terrenys forestals de la serra Cortina qualificats com a sòl no urbanitzable de protecció especial que van quedar calcinats en un gran incendi forestal l’agost de 1992. Aquest episodi s’ha interpretat com un cas de corrupció urbanística vinculat a la transformació d’un espai forestal protegit en parc temàtic i complex turístic.

Quan ocorregueren els incendis de Benitatxell i la Granadella el 2016, el govern valencià d'aleshores reforçà la normativa legal perquè no fora possible que es construïsca sobre terrenys cremats.

Vegeu també

• Crema controlada
• Lluita aèria tallafoc
• Canadair
• Canadair CL-215
• Foc
• Guaita forestal
• Piromania
• Bosc

Enllaços externs

• Carrido, H. 2016. Motivació d'incendis intencionats. http://espanaenllamas.es/motivaciones-de-incendios-intencionados/
• Consultes d'incendis forestals Generalitat de Catalunya. Departament d'Interior
• Foc al bosc Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya