Hala dels Draps
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici desaparegut i palau reial  | |||
| Arquitecte | Josep de la Concepció | |||
| Construcció | 1688 1652 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1875 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pla de Palau | |||
| ||||
L'Hala dels Draps,[1] era el nom original del Palau Reial, a l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom. Després de diversos usos, finalment va ser destruït per un incendi el 1875.
Història
[modifica]El 1359 el Consell de Cent hi fer va construir un porxo del forment,[2] que tenia una funció de compravenda de mercaderies.[3] i a mitjan segle xv es construí, com a dipòsit, l'hala dels draps. L'edifici va er ampliat als segles següents, tenint altres funcions, com d'arsenal.[4][5]
Entre 1663 i 1668 va ser reformat per Fra Josep de la Concepció, que l convertí en palau del Lloctinent de Catalunya.[6][7] Cap al 1700, el virrei Jordi de Hessen-Darmstadt va fer construir un pont o passadís cobert sobre porxos, juntament amb un «saló d'espera» (capella del Sant Crist) per a comunicar el palau amb la tribunal reial a l'església de Santa Maria del Mar.[8][9] Durant la Guerra de Successió, s'hi allotjà l'Arxiduc Carles i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.[10]
Fou reformat pel comte de Roncali, que el dotà de façanes neoclàssiques el 1771,[11] i el 1802 fou reformat per a allotjar durant els mesos d'octubre i novembre Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma,[12] que celebraven el doble casament del príncep Ferran i la Infanta Maria Isabel amb prínceps italians, incloent la construcció d'un efímer pont de fusta que el comunicava amb l'edifici de la Duana Nova, on s'allotjava part del seguici.[13]
El 1846, coincidint amb la visita d'Isabel II a Barcelona, va ser reformat un altre cop a palau reial. Arran de la Revolució de 1868, va ser convertir en un jutjat, i el 1875 va ser destruït per un incendi.[11] Aquell mateix any, Alfons XII d'Espanya es va haver d'allotjar al Palau Moja.,[14] El 1889 l'Ajuntament de Barcelona convertí l'Arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial.[15]
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Hala dels Draps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Palau, Pla de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Palau Reial de Barcelona». Històries de Catalunya. TV3. Arxivat de l'original el 2014-11-14.
- ↑ Llaguno Amirola, Eugenio. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (en castellà). . 1. Imprenta Real, 1829, p. 116.
- ↑ Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. Curial, 1973, p. 89.
- ↑ Diccionari biográfic: 1-4. A-Z i Apèndix editorial=Albertí, 1966, p. 603.
- ↑ Molas Ribalta, 2003.
- ↑ Ricart, Marta «Los edificios del Fossar de les Moreres se rehabilitarán en 1998». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 11-11-1997, p. 4.
- ↑ «Fossar de les Moreres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55.}
- 1 2 Montaner i Martorell, 1990, p. 420.
- ↑ Montaner i Martorell, 1990, p. 418.
- ↑ García Sanchez, Laura. «La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802: Nova visió d'un episodi històric». A: Historiografia Barcelonina: Del mite a la comprensió. XII Congrés d'història de Barcelona, 2011, p. 6. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del Romanticisme al Realisme, 1994, p. 202 5. ISBN 847826577.
- ↑ «El Palau del Parlament». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-09-24.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Martinell, Cèsar «Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció "El Tracista"». Cuadernos de arquitectura, núm. 63, 1966, p. 9–14.
- Molas Ribalta, Pere «Com es rebia un "grande" a Barcelona». Pedralbes: Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 23, 2003, p. 375-394.
- Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 418. ISBN 8472831582.
Enllaços externs
[modifica]- Carles Sauret Manén. «Història novelada del Palau Reial de Barcelona».