Vés al contingut

Geografia del Sudan del Sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaGeografia del Sudan del Sud
Imatge
Tipusgeografia d'ubicació geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 8° N, 30° E / 8°N,30°E / 8; 30

La geografia del Sudan del Sud descriu les característiques físiques del Sudan del Sud, un país de l'Àfrica oriental. El Sudan del Sud és un país sense litoral i limita –en sentit horari– amb el Sudan, Etiòpia a l'est, Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo al sud, i la República Centreafricana a l'oest.

Fins al 9 de juliol de 2011, formava part del Sudan, que aleshores era el país més gran d'Àfrica abans d'un referèndum que es va celebrar el gener de 2011.[1]

Geologia

[modifica]
Mapa de les zones afectades pel Rift durant el Mesozoic i el Terciari a Àfrica Oriental

La geologia del país es basa en roques ígnies i metamòrfiques precambrianes, que cobreixen el 40% de la superfície del país i sobresurten a altres unitats rocoses. La regió es va veure afectada per l'orogènia panafricana del Neoproterozoic i la tectònica extensional del Mesozoic, que va dipositar seqüències sedimentàries molt gruixudes i incorpora petroli a les conques del rift.[2][3] Es van formar basalts, gresos i sediments més nous en els darrers 66 milions d'anys del Cenozoic. La formació Um Ruwaba cobreix la major part del Sudan del Sud central i oriental, i el basalt, també del Cenozoic, es troba prop de la frontera amb Etiòpia.[4][5]

La branca del rift de l'Àfrica Oriental que inclou les conques de Muglad i Melut, que tenen grans reserves petrolíferes a la frontera amb el Sudan i han provocat greus conflictes. El descobriment de petroli el 1975 va ser un factor important en la Segona Guerra Civil Sudanesa, que va conduir a la independència el 2011.[6] El país també compta amb or, coure, cobalt, zinc, ferro, marbre, pedra calcària i dolomita.[7][8]

Pous petrolífers entre Sudan i Sudan del Sud (zona conflictiva)

Els camps petrolífers es troben al centre i est del país, una immensa zona al·luvial formada per sediments recents del terciari i el quaternari, amb argiles i graves no consolidades. A la conca de Melut, a la frontera amb Etiòpia, hi ha els camps petrolífers de Palogue, explotat per la China National Petroleum Corporation, i Adar, explotat per Chevron.[9] A la conca de Muglad, zona on s'uneixen els rius Jebel i Ghazal, destaquen els pous petrolífers d'Unity (Chevron), Fula (Chevron) i Block 5A (Petronas). Els conflictes fan que la producció sigui irregular d'any en anys, així com els consorcis que exploten els jaciments.[10][11]

Tota la franja occidental del país, l'altiplà d'Ironstone i les muntanyes del sud estan formades per roques càmbriques intrusives, bàsicament granit i gneiss amb algun aflorament d'esquists.[12] Al sud-est, als altiplans de Loma i Bomareng, hi ha roques volcàniques del mesozoic al Terciari.

L'explotació artesanal d'or a Nanakanak,[13] a Equatòria Oriental, s'estima que hi treballaen unes 60.000 persones el 2014,[14] tot i que el 2013, el Govern va lliurar la concessió a l'empresa britànica Equator Gold ltd

Relleu

[modifica]

Les grans planes i altiplans del Sudan del Sud són drenades pel Nil Blanc, que travessa de sud a nord a través de tota la seva extensió pel centre-est del país. El riu entra al país pel sud procedent del llac Albert, a uns 600 md'alçada. Entre aquesta frontera i Malakal, després de Juba, es troba una immensa àrea pantanosa de 320 km d'amplada per 400 km de llargada en una zona plana i argilosa coneguda com a Sudd, un espai Ramsar a uns 400 md'altitud.[15] En aquest espai de pantans, llacunes, llacs i canals closos creixen els papirs i els jacints d'aigua i s'hi ha creat una reserva de caça on desemboca el riu Bahr el-Zeraf.[16] A causa de la calor, es perd més de la meitat de l'aigua per evaporació.[17][18]

Mapa geològic del Sudan del Sud

A l'oest del país, l'altiplà d'Ironstone forma part de la divisòria Congo-Nil, que separa les conques dels rius Nil i el Congo, a les fronteres de la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. Des d'aquesta immensa regió que es troba entre 800 i 900 m d'altitud, formada per inselbergs, amb valls profundes i molt desforestada, flueixen la majoria d'afluents del riu el Ghazal, que desemboca al Nil per l'oest, al llac No.[19][20]

Prop de les fronteres amb Uganda, Kenya i Etiòpia, al sud a la regió d'Equatòria Oriental, hi ha les muntanyes més altes. A l'oest del Nil, la serra paral·lela al riu que procedeix de la Otzi, a Uganda, arriba als 1000 m, però les muntanyes més altes es troben a l'est del gran riu: la serralada Imatong,[21] amb la muntanya Kinyeti (3187 m), com la més alt del país;[22] la muntanya Lotuke (2963 m)[23] i la muntanya Naita (2739 m), al sud-est, a la frontera amb Etiòpia. Els altiplans de Lomareng i Boma, al nord d'aquestes muntanyes, donen pas a l'est a la conca del riu Sobat, que desemboca al Nil Blanc, poc després del riu el Ghazal, prop de Malakal, donant lloc a una zona plana i pantanosa al nord-est del país.[24]

Hidrologia

[modifica]
Riu Sobat
Principals conques hidrogràfiques del Sudan del Sud

De sud a nord travessa el riu Bahr el-Jebel (el riu de les muntanyes), denominació del Nil Blanc entre la frontera amb Uganda. i la desembocadura del riu Bar-el-Ghazal (el riu de les gaseles), al nord. Una trentena de rius formen una densa xarxa fluvial al centre del país que apareixen i desapareixen al ritme de les estacions.El geògraf Eliseu Reclús li va posar l'apel·latiu del "país dels rius".[25]

El riu Bar-el-Ghazal serpenteja al llarg de més de 700 km d'oest a est des de la frontera de la República Centreafricana, recollint l'aigua de la divisòria Congo-Nil, formada aquí per l'altiplà d'Ironstone, fins a trobar-se amb el futur Nil al llac No. Té sis afluents, entre ells el més llarg, el riu al-Arab, que arriba del noroest de la muntanya Marra, al Sudan, i desemboca poc abans de la ciutat de Bentiu. Els altres afluents es denominen, de nord a sud: Boro, Pongo, Wau, Sue i Ibba. La unió dels rius Wau i Sue a la ciutat de Wau dóna lloc al riu al Ghazal.[26]

El riu Bar el-Jebel, entra al Sudan del Sud al nord de la ciutat de Nimule, a la frontera amb Uganda, es dirigeix cap al nord i travessa una sèrie de ràpids per baixar de 600 a 450 m abans d'entrar a la plana i als vasts pantans de la regió de Sudd. En travessar la capital, Juba, el seu cabal té una mitjana de 1050 m³/s.[27] Al nord de Juba, a Mongalla, el riu es divideix en nombrosos braços obstruïts pels pantans. Un dels braços, Bahr el-Zeraf, recorre uns 500 km abans de trobar-se amb el riu Bar-al-Ghazal a Tonga.[28]

El riu Bar el-Jebel acaba al llac No, que té una superfície de 100 km²[29] i tot just 1,5 m de profunditat. Poc després, per la dreta, s'uneix el riu Sobat, format per la unió de dos afluents, els rius Baro i Pibor, procedents de l'altiplà etíop. El Sobat té una conca de 250.000 km² i proporciona el 14 per cent del cabal del Nil. Els seus sediments, de color blanc, donen nom al Nil Blanc, que adquireix aquest nom des d'aquest lloc, prop de Malakal. Un dels afluents del Sobat, el riu Pibor, ocupa tota la part sud-oriental del Sudan del Sud, neix a la muntanya Naita i després dels altiplans de Boma i Lomareng entra a la gran plana de l'interior del país, on dóna lloc, en la seva part oriental, als aiguamolls de Kobowen i Kenamuke,[30] protegits al Parc nacional de Boma, limitats a l'est pel riu Akobo amb una conca que conflueix amb la frontera amb Etiòpia.[31][32]

El riu Pibor acaba unint-se al riu Baro, que procedeix d'Etiòpia i entre tots dos donen el cabal al riu Sobat. Al nord del riu Baro, a la província del nord-est anomenada Nil Superior, els afluents del Baro pel nord donen lloc als aiguamolls de Machar, que irriguen en part pel riu Adar, que desemboca al Nil Blanc per Melut.[33] Els pantans del Sudd oscil·len entre 30 000 km² i 130 000 km² a l'estació de les pluges.[34] La meitat del cabal dels diferents braços del riu es perd per evaporació i existeix certa contaminació per petroli.[35]

El 1978 es va iniciar la construcció del canal de Jonglei, per evitar que el Nil Blanc desesmboqués al pantà de Sudd, i es dispersés per les fines argiles de la regió i perdés la meitat de l'aigua per evaporació, però només s'havien construït 240 km dels 360 km necessaris quan es va produir la segona guerra civil sudanesa perillant la seva continuïtat.[36][37]

Clima

[modifica]
Classificació Köppen de climes de Sudan del Sud. Clima tropical de sabana (blau); Semiàrid (carbassa), i Càlid i desèrtic (vermell).

El clima del Sudan del Sud està determinat per les oscil·lacions cap al nord i el sud de les masses d'aire seca del nord i humida del sud, dins un context de clima tropical entre l'equador terrestre i el tròpic de Càncer.[38][39]

A l'hivern, una massa d'aire fred i sec es desplaça des del nord cap al sud i amb prou feines plou. Un núvol de pols cobreix el cel, sobretot al nord, les temperatures oscil·len entre els 40 °C i els 8-10 °C. Entre febrer i abril és quan fa més calor, amb pics de 45 °C al centre i més suau a les zones altes de l'oest. A l'abril, una massa d'aire més càlid i marítim es comença a desplaçar cap al nord, provocant una temporada de pluja que varia amb la latitud i que es pot allargar fins al desembre. En general, les pluges oscil·len entre 800 i 1100 mm, amb un mínim a l'hivern i un màxim a l'agost, tant a les planes de l'interior (400-600 m) com a les zones altes del sud (600-1000 m).[40]

La zona més seca es troba al sud-est, a la frontera amb Kenya, una zona disputada, al triangle d'Ilemi, i al nord-est, a la frontera amb Sudan; a les dues zones cauen menys de 700 mm anuals. A Malakal, al nord-nord-est, cauen 730 mm en 68 dies, sense pluges entre novembre i abril i amb màximes de gairebé 39 °C al març i abril.[41]

La zona més humida es troba al sud-oest, a la frontera amb la República Democràtica del Congo, on cauen més de 1500 mm, ia les muntanyes Imatong, a la frontera amb Uganda. A Yambio, a Equatòria Occidental, a prop del Congo, cauen 1455 mm en 133 dies, amb màxims propers a 200 litres entre maig i octubre.

A Juba, al sud, a 500 m d'altitud, cauen 960 mm en 108 dies, amb més de 100 litres entre el maig i l'octubre, i menys de 5 al desembre i al gener. Les temperatures oscien entre els 37 °C de les mitjanes màximes al febrer i maig i les 19 °C de les mínimes a l'hivern.[41]

El canvi climàtic amb l'augment de les temperatures i els patrons de precipitacions han provocat sequeres i inundacions al país, un fet que ha afectat els cabals dels rius, la disponibilitat d'aigües subterrànies i la qualitat de l'aigua per a una població que depèn en gran manera de l'agricultura i el pastoralisme.[42]

Medi ambient

[modifica]
Àrees protegides del Sudan del Sud

Existeixen diverses ecoregions que s'estenen pel Sudan del Sud: la Sabana Sudanesa Oriental, el Mosaic congolès septentrional de sabana i bosc, les praderies inundades del Sàhara (Sudd), la sabana d'acàcies del Sahel, els boscos montans de l'Àfrica oriental i els Boscs septentrionals d'arbusts i matolls d'Acacia-Commiphora.[43]

La sabana seca es dóna principalment al nord, a la part septentrional de l'estat del Nil Superior. La sabana humida cobreix bona part del país a excepció de la plana inundable al voltant del Nil i la zona de les muntanyes Didinga[44] i les muntanyes Imatong.[45] La sabana arbrada molt humida es divideix en dues subzones: sabana arbrada i sabana arbrada recentment reconvertida derivada de bosc plujós.

Les aigües del Nil Blanc i els seus afluents flueixen des de les terres altes d'Uganda, la República Democràtica del Congo, la República Centreafricana i Etiòpia a la conca argilosa que constitueix la major part del Sudan del Sud, formant l'aiguamoll continu més gran del món. Segons la FAO i el Banc Mundial el país té aproximadament cinc vegades la superfície de terra agrícola per càpita en comparació amb Kenya, Uganda o Etiòpia. Dels 64 milions d'hectàrees de terra agrícola estimades, és a dir, aproximadament el 4% (2,8 milions d'hectàrees) s'han cultivat de manera contínua o periòdica. En realitat, la superfície cultivada és de 800.000 a 1,3 milions d'hectàrees, entre l'1 i el 2% del total del territori.[46]

El bosc cobreix el 87% dels estats de Bar el Gazal Occidental[47] i el 65% Equatòria Occidental[48] amb dades de 2020. La sabana seca amb matolls cobreix el 39% del territori, i als estats de Junqali, Equatòria Oriental i Alt Nil cobreix el 58% del sòl. Els arbustos cobreixen al voltant del 39 per cent del país i la vegetació herbàcia al voltant del 22 per cent.[49]

El 2017, el Banc Africà del Desenvolupament va reconèxier set zones agroecològiques: un cinturó verd al sud, entre Equatòria Occidental i Oriental, on es practica una agricultura basada en cultius com la mandioca, el moniato, el blat de moro, el mill, el cacauet i el mill africà; els turons i zones muntanyoses del sud, que uneixen agricultura del sorgo i cereal segons altura amb pastoralisme, combinat amb la venda de carbó vegetal, llenya i fusta; una zona de pastures, a la zona seca del sud-est del país, amb migracions estacionals cap al nord a la recerca d'aigua; la zona de l'altiplà d'Ironstone, als estats de Warrap, Bar al Gazal del Nord i Bar al Gazal Occidental, Llacs, Equatòria Occidental i Equatòria Central, on depenen del cultiu de cereals, melca, cacauets, sèsam i tabac; la zona dels rius Nil i Sobat, amb una mica de cereals, ramaderia i pesca; i les planes inundables occidentals, d'una banda, i orientals, de l'altra, amb ramaderia complementada amb agricultura, pesca i caça a les planes orientals, depenent dels canvis al nivell de l'aigua, i incloent l'activitat petrolíera a l'extrem nord en la zona de Renk, on hi ha regadiu.[50]

El 2024, el Banc Mundial va apuntar la pesca, activitat forestal i el turisme de vida salvatge com a activitats prioritaris pel desenvolupament del país.[51]

Àrees protegides

[modifica]
Vista aèria dels aiguamolls Sudd

Al Sudan del Sud trobem uns 143.000 km² d'àrees protegides entre parcs naturals, àrees d'interès ornitològic o reserves de caça, que comprenen el 15 per cent del territori. La major àrea protegida són les zones humides de Sudd, que cobreixen 57.000 km². Un espai Ramsar amb més de 800 espècies d'aus, a banda de mamífers i peixos.[52]

El país posseeix la sabana verge més gran d'Àfrica. La Wildlife Conservation Society (WCS) va començar a revelar l'observació de les migracions d'antílops més grans del món, que comprenia 1,2 milions de cobs, Gasel·les de front blanc. i Topis comuns, que rivalitzem amb les migracions del Serengeti. També es va observar que algunes espècies havien estat delmades durant la guerra civil, com les zebres, búbals i búfals.[53] Posteriorment s'han mantingut aquestes observacions.[54][55]

El Servei de Vida Silvestre (WLS) ha sobreviscut institucionalment durant més d'un segle mentre s'enfrontava a la poca capacitat de l'estat per atendre les necessitats de les àrees naturals protegides caracteritzades per la inseguretat i l'escassetat crònica d'aliments. Els guardaboscos del Sudan del Sud, integrats dins les forces de seguretat nacionals, tenen un paper més enllà de ser agents de la conservació de la natura, que s'han mantingut des del període colonial malgrat els conficltes persistents.[56]

Parcs Naturals de Sudan del Sud (ordre > Km2)
Nom Km2 Fundació Estat Coordenades Espècies singulars
Parc nacional del Sud[57] 23.0001939Bahr al-Ghazal de l'oest,Equatòria Occidental,Llacs,Warrap6° 33′ 0″ N, 28° 17′ 0″ E / 6.55000°N,28.28333°E / 6.55000; 28.28333Bushveld,Dipnous,Èland de Derby,Antílop aquàtic,Oribí,Redunca,Gàlag del Senegal,Hiloquer,Marabú africà
Parc nacional de Boma[58] 22.8001986Jonglei6° 29′ 0″ N, 33° 55′ 0″ E / 6.48333°N,33.91667°E / 6.48333; 33.91667Cob,Topi comú,Gasela de Thomson,Òrix,Búbal,Cudú petit,Bongo,Lleó massai,Cob del Nil
Parc nacional Bandingilo[59] 10.8001992Equatoria Central5° 25′ 58″ N, 32° 16′ 39″ E / 5.43278°N,32.27750°E / 5.43278; 32.27750Redunca bohor,Guepard sudanès,Caracal
Parc nacional de Lantoto[60] 7601986Equatoria Central4° 30′ 0″ N, 29° 54′ 0″ E / 4.50000°N,29.90000°E / 4.50000; 29.90000
Parc nacional de Shambe[61] 6201985Jonglei6° 58′ 48″ N, 30° 34′ 48″ E / 6.98000°N,30.58000°E / 6.98000; 30.58000
Parc nacional Nimule[62] 4101954Equatoria Oriental3° 42′ 0″ N, 31° 57′ 0″ E / 3.70000°N,31.95000°E / 3.70000; 31.95000Mona vermella,Còlob de crinera oriental,Oribí
Espais d'interès ornitològic (ordre > Km2)
Nom Km2 Fundació Estat Coordenades Espècies singulars
Sudd[63] 57.0001975Gran Nil Superior,Jonglei,Regió de Bahr al-Ghazal8° 0′ 0″ N, 31° 0′ 0″ E / 8.00000°N,31.00000°E / 8.00000; 31.00000Bec d'esclops,Grua coronada negra
Parc nacional de Boma[58] 22.8001986Jonglei6° 29′ 0″ N, 33° 55′ 0″ E / 6.48333°N,33.91667°E / 6.48333; 33.91667Voltor de Rüppell,Serpentari pitnegre
Parc nacional Bandingilo[64] 10.8001992Equatoria Central5° 25′ 58″ N, 32° 16′ 39″ E / 5.43278°N,32.27750°E / 5.43278; 32.27750
Muntanyes Imatong[65] 5.7001952Equatoria Oriental4° 6′ 0″ N, 32° 51′ 0″ E / 4.10000°N,32.85000°E / 4.10000; 32.85000Tord tacat
Reserva de Caça Kidepo[66] 1.2001975Equatoria Oriental4° 11′ 0″ N, 33° 29′ 0″ E / 4.18333°N,33.48333°E / 4.18333; 33.48333Arpella pàl·lida russa
Reserva de caça Ashana[67] 9001939Bahr al-Ghazal del nord8° 50′ 0″ N, 26° 49′ 0″ E / 8.83333°N,26.81667°E / 8.83333; 26.81667
Parc nacional Nimule[68] 4101954Equatoria Oriental3° 42′ 0″ N, 31° 57′ 0″ E / 3.70000°N,31.95000°E / 3.70000; 31.95000
Reserva de Caça Juba[69] 2001939Equatoria Central4° 50′ 12.49″ N, 31° 32′ 59.75″ E / 4.8368028°N,31.5499306°E / 4.8368028; 31.5499306Perdiu de mar alanegra
Reserva de caça Bengangai[70] 1701939Equatòria Occidental5° 1′ 0″ N, 27° 32′ 0″ E / 5.01667°N,27.53333°E / 5.01667; 27.53333Colom de clatell blanc

Població

[modifica]
Població de l'ètnia Dinka amb una vaca de raça abigar

La població del Sudan del Sud el 2024 s'estima que és 12.703 milions d'habitants, distribuïnt-se per sexes: 6,476,300 (homes) i 6,227,300 (dones).[71]

El 42,1% de la població te menys de 14 anys, 5,34 milions de persones, de les que 2,725 milions són homes i 2,619 milions són dones. La franja de 15 a 64 anys representa 55,3% de la població amb 7.026.00 habitants, la proporció és de 3,528 milions d'homes i 3,458 milions de dones. Els habitants de més de 65 anys són només el 2,6% de la població: 182.000 homes i 149.500 dones.[71] L'edat mitjana de la població és de 18,7 anys. El creixement de la població és de 4,65 % El 21,2% dels seus habitants viuen en zones urbanes.[71]

Grups ètnics

[modifica]
Grups ètnics de Sudan del Sud

Els grups étnics principals el 2024 són els Dinka (35-40%), Nuer (15%), i en més petita proporció: Shilluk, Azande, Bari, Kakwa, Kuku, Murle, Mandari, Didinga, Ndogo, Bviri, lndi, Anuak, Bongo, Lango, Dungotona, Acholi, Baka i Fertit. Aquests grups s'han vist involucrats en nombrosos conflictes armats a partir de la creació del Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès a principis del 1980.[72]

Educació i cultura

[modifica]

L'idioma oficial és l'anglès, i s'incorporen llengües aràbigues i les llengües de les diferents ètnies com el Dinka, Nuer, Bari, Zande ó Shilluk.[71] El 2020, la religió predominant és el cristianisme (60,5%), islam (6,2%) i l'animisme (33%). El 2018 l'index d'alfabetització era del 34,52%.[73] Segons la UNESCO, el 45,3% d'homes i el 54,7% de dones de la població sudanesa del sud sabia llegir i escriure, amb dades del 2022.[74]

Sanitat

[modifica]

El 2024, la taxa de natalitat del Sudan del Sud era de 36,4 naixements per 1000 hab. en un any. La taxa de mortalitat era de 8,9 persones por 1000 hab per any,.[58]

En el moment de la independència el 2011, el sector sanitari del Sudan del Sud era gairebé inexistent. El primer pla estratègic nacional de salut tenia com a objectiu aconseguir una xarxa integrada de centres sanitaris que comprengués que el 70% de la població es trobés a menys de 5 km d'un proveïdor de serveis sanitaris. L'objectiu era arribar a què a menys d'1 hora a peu del centre de salut públic més proper oferís serveis sanitaris. El 2016, s'estima que hi havia 1747 centres de salut públics, dels quals 294 no funcionaven en part a causa del conflicte civil en curs.[75]

El 2023, sols el 14% de la població tenia accés a serveis sanitaris bàsics i un 8% amb serveis limitats.[76] Aquest any, la taxa de mortalitat infantil durant el naixement era de 60,1 per 1000,[71] i de 99 per 1000 habitants en menors de 5 anys.[76] La taxa de mortalitat maternal durant el part era de 692 per 100.000 habitants.[71] El 2024, 2.1 milions de nens pateixen inseguretat alimentària, la lactància materna per infants de menys de 6 mesos és del 73,3%, i només el 16,5% de nens de 6 a 23 mesos rep una dieta equilibrada.[77] Entre abril i juliol de 2025 s'estima que 1.2 milions de nens entre 6-39 mesos tenen malnutrició.[78]

Una de les principals crisis derivades del conflicte intern ha estat l'augment alarmant de múltiples malalties infeccioses. S'han reportat brots de còlera, dengue, malària, xarampió, poliomielitis i rubèola, derivats de la destrucció de les infraestructures sanitàries i de sanejament, greus inundacions, disminució significativa de les taxes de vacunació i les mesures de control de vectors durant el conflicte en curs. La cobertura nacional de vacunació ha disminuït fins al 50% (al voltant del 30% a les zones de conflicte actiu) i es considera que aproximadament 3,4 milions de nens menors de 5 anys corren el risc de patir malalties epidèmiques.[79]

El 2021 les principals causes de mort per malaltia al Sudan del Sud eren: Malalties respiratòries: 88.2 morts per 10.000 habitants, Diarrea 77.7, Sida 76,3, Malària 62,5, Accidents vasculars 44,1 i parts prematurs 42,4.[80] Les malalties més corrents transmeses per vectors són la malària, el dengue i la tripanosomiasis africana o malaltia del són. També la parasitària esquistosomosi per contacte amb aigües infectades. Entre les malalties respiratòries causades per bacteris, la meningitis meningocòcica.[81] Les zoonosis més habituals cal destacar la ràbia.[82][83]

Estructura administrativa

[modifica]
Les subdivisions administratives de Sudan del Sud agrupades en les tres províncies històriques de:

A febrer de 2020, el Sudan del Sud està dividit en 10 estats, dues zones administratives i una zona amb estatus administratiu especial. En conjunt, corresponen a tres regions històriques del Sudan: Bahr el Ghazal, Equatoria i el Gran Nil Superior.

Bahr el Ghazal

[modifica]
  1. Bahr al-Ghazal de l'oest
  2. Bahr al-Ghazal del nord
  3. Warrap
  4. Llacs
  5. Abyei (àrea amb estatus especial administratiu) Muntanya Nuba

Equatoria

[modifica]
  1. Equatòria Oriental
  2. Equatòria Central
  3. Equatòria Occidental

Gran Nil Superior

[modifica]
  1. Unitat
  2. Nil Superior
  3. Jonglei
  4. Àrea Administrativa de Pibor
  5. Àrea Administrativa de Ruweng

Després de la independència del Sudan del Sud 2011, els 10 estats del Sudan del Sud es van dividir en 86 comtats. A l'octubre de 2015, el president de Sudán del Sud, Salva Kiir Mayardit estableix per decret 28 estats en el lloc dels 10 estats anteriors.[84] El decret establia la divisió segons línies ètniques, però l'any 2017, el nombre d'estats augmentà a 32, i el nombre de comtats va superar els 100. Tanmateix, amb el retorn a 10 estats i 3 àrees administratives el 2020, el Sudan del Sud va tornar a tenir 86 comtats.[85]

Referències

[modifica]
  1. ↑ García Encina, Carlota. «La nueva “República de Sudán del Sur” (ARI)» (en castellà). ARI - Real Instituto Elcano, 04-02-2011. [Consulta: 24 setembre 2025].
  2. ↑ Fritz, H.; Abdelsalam, M.; Ali, K. A.; Bingen, B.; Collins, A. S. «Orogen styles in the East African Orogen: A review of the Neoproterozoic to Cambrian tectonic evolution». Journal of African Earth Sciences, 86, 01-10-2013, p. 65–106. DOI: 10.1016/j.jafrearsci.2013.06.004. ISSN: 1464-343X.
  3. ↑ Kröner, A.; Stern, R.J.. «Pan-African Orogeny». A: Encyclopedia of Geology. Vol 1. Elsevier, 2005. ISBN 978-0-12-369396-9.
  4. ↑ Mukherjee, Abhijit; Scanlon, Bridget R.; Aureli, Alice; Langan, Simon; Guo, Huaming. Global Groundwater: Source, Scarcity, Sustainability, Security, and Solutions (en anglès). Elsevier, 2020-11-08, p. 90. ISBN 978-0-12-818173-7.
  5. ↑ Vail, J. R.. Lexicon of Geological Terms for the Sudan (en anglès). Routledge, 2022-03-02, p. 101. ISBN 978-1-351-43546-8.
  6. ↑ Rolandsen, Øystein H.; Daly, M. W.. A History of South Sudan: From Slavery to Independence (en anglès). Cambridge University Press, 2016-07-04, p. 104. ISBN 978-1-316-57147-7.
  7. ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations; CIRAD, European Union;. Food Systems Profile - South Sudan: Catalysing the sustainable and inclusive transformation of food systems (en anglès). Food & Agriculture Org., 2025-05-08, p. 22. ISBN 978-92-5-138933-1.
  8. ↑ Jemera Rone. Sudan, oil and human rights. Brussels, 2003, p. 14. ISBN 978-1-56432-291-3.
  9. ↑ Eberling, George G. China's Bilateral Relations with Its Principal Oil Suppliers (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2017-10-23, p. 217. ISBN 979-8-216-29599-0.
  10. ↑ El Tuhami, Sherief. «Oil in Sudan: Its Discovery and Industrial Development». A: Peter Hopkins (ed). Kenana Handbook Of Sudan (en anglès). 0. Routledge, 2014-06-03. DOI 10.4324/9780203823873-52&type=chapterpdf. ISBN 978-0-203-82387-3.
  11. ↑ Sanders, Angelia «Sudan and South Sudan’s Oil Industries: Growing Political Tensions». Civil-Military Fusion Centre (CFC), 2012, p. 1-10.
  12. ↑ Adak, Samuel Macharyek. «The Geology and Structural Extent of Nimule Area, Eastern Equatoria South Sudan.». Department of Geology & Mining -College of Natural Resources and Environmental Studies. University of Juba, 2016.
  13. ↑ Ohanesian, Adriane «South Sudan strikes gold» (en anglès). Reuters, 05-07-2016.
  14. ↑ Taib, Mowafa. «The mineral industry of South Sudan». A: 2014 Minerals Yearbook - Sudan. USGS - U.S. Department of the Interior - U.S. Geological Survey, December 2017, p. 41.1-41.7.
  15. ↑ «Sudd». Ramsar Sites Information Service. [Consulta: 27 setembre 2025].
  16. ↑ Abdel-Meguid, Mohamed. «Ecosystem and Biodiversity in the Nile Basin “Case Study: Lake Nasser”». A: The Nile River (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2017, p. 305–356. DOI 10.1007/698_2016_95. ISBN 978-3-319-59088-2.
  17. ↑ Rosso, Renzo. «The Water Cycle». A: Five Easy Pieces on Water: Essentials of Water Science explained by an Engineering Scholar (en anglès). Cham: Springer Nature Switzerland, 2024, p. 91–124. DOI 10.1007/978-3-031-69276-5_4. ISBN 978-3-031-69276-5.
  18. ↑ Sutcliffe, J. V. «A hydrological study of the southern sudd region of the upper nile». Hydrological Sciences Bulletin, 19, 2, 6-1974, p. 237–255. DOI: 10.1080/02626667409493903. ISSN: 0303-6936.
  19. ↑ Gunn, R.H. «The plains of the central and southern Sudan» (en anglès). A Land Between Two Niles: Quaternary geology and biology of the Central Sudan, 15-10-2021, p. 81-109. Arxivat de l'original el 2024-06-05. DOI: 10.1201/9781315136356-6/plains-central-southern-sudan-gunn [Consulta: 27 setembre 2025].
  20. ↑ Gabr, Safwat; El Bastawesy, Mohamed «The Implications of the Topographic, Hydrologic and Tectonic Settings Onthe Development of Bahr El-Ghazal Catchment, South Sudan». Int. J. Water Resour. Arid. Environ, 2013, p. 90-101..
  21. ↑ Chipp, T. F. «The Imatong Mountains, Sudan». Bulletin of Miscellaneous Information (Royal Botanic Gardens, Kew), 1929, 6, 1929, p. 177–197. DOI: 10.2307/4115389. ISSN: 0366-4457.
  22. ↑ Sayer, Jeffrey. The Conservation Atlas of Tropical Forests: Africa (en anglès). Springer, 1992-06-18, p. 145. ISBN 978-1-349-12961-4.
  23. ↑ Rodgers, Alan. «Eastern Africa». A: The Conservation Atlas of Tropical Forests (en anglès). London: Palgrave Macmillan UK, 1992, p. 143–160. DOI 10.1007/978-1-349-12961-4_17. ISBN 978-1-349-12961-4.
  24. ↑ Willimott, S. G. «Soils and Vegetation of the Boma Plateau and Eastern District Equatoria». Sudan Notes and Records, 38, 1957, p. 10–20. ISSN: 0375-2984.
  25. ↑ Hugonin, Patricia «Sud-Soudan, le « pays des rivières ». Les défis des ressources en eau» (en francès). Afrique contemporaine, 246, 2, 03-10-2013, p. 116–118. DOI: 10.3917/afco.246.0116. ISSN: 0002-0478.
  26. ↑ Dyé, Alfred-Henri «Le Bahr el Ghazal : Notions générales sur la province, les rivières, les plateaux et les marais». Annales de géographie, 11, 58, 1902, p. 315–338. DOI: 10.3406/geo.1902.18183.
  27. ↑ «Nile - Mongalla». compositerunoff.sr.unh.edu. [Consulta: 28 setembre 2025].
  28. ↑ Sheikheldin, Thabit Hamror. Time and the Hydro-Political History of Sudanese Nationalism in the Nile valley. Social Sciences & Solvay Business School - Virje Universiteit Brussels - Master of Science in European & International Governance, 2020, p. 18-20.
  29. ↑ Johnson, Douglas H.; Kuyok, Kuyok Abol; Kindersley, Nicki. Historical Dictionary of South Sudan (en anglès). Rowman & Littlefield, 2025-04-15, p. 168. ISBN 978-1-5381-2450-5.
  30. ↑ Hughes, R. H.. A Directory of African Wetlands (en anglès). IUCN, 1992, p. 221-223. ISBN 978-2-88032-949-5.
  31. ↑ The nature park guide for Boma National Park (South Sudan) (en anglès). YouGuide Ltd, 2025-09-26. ISBN 978-1-80682-096-2.
  32. ↑ «Best Guide to Boma National Park: 2023-2024-Laba Africa» (en anglès americà). labaafrica.com. [Consulta: 28 setembre 2025].
  33. ↑ Hughes, R. H.. A Directory of African Wetlands (en anglès). IUCN, 1992, p. 218-230. ISBN 978-2-88032-949-5.
  34. ↑ Petersen, G.; Fohrer, N. «Flooding and drying mechanisms of the seasonal Sudd flood plains along the Bahr el Jebel in southern Sudan». Hydrological Sciences Journal, 55, 1, 10-03-2010, p. 4–16. DOI: 10.1080/02626660903525278. ISSN: 0262-6667.
  35. ↑ «In pictures: Sudan's White Nile marshes polluted by oil production» (en anglès). the Guardian, 19-11-2009. ISSN: 0261-3077.
  36. ↑ Hugonin, Patricia «Le Sud Soudan ou Juba-Soudan : un nouvel état, nouveau défi» (en francès). VertigO - la revue électronique en sciences de l'environnement, 02-09-2011. DOI: 10.4000/vertigo.11057. ISSN: 1492-8442.
  37. ↑ Atem, James Maker. «Jonglei Canal: The Flawed Logic of Hydro-Diplomacy in the Nile Basin». Columbia | Journal of International Affairs, 2022. [Consulta: 28 setembre 2025].
  38. ↑ Kavanaugh, Dorothy. Sudan and Southern Sudan (en anglès). Simon and Schuster, 2014-09-02, p. 18. ISBN 978-1-4222-9426-0.
  39. ↑ «The Climate of South Sudan». Blue Green Atlas. [Consulta: 28 setembre 2025].
  40. ↑ Omay, Paulino Omoj (et al). «Temporal and Spatial Characteristics of the June-August Seasonal Rainfall and Temperature over South Sudan». J. Meteorol ., 2016, p. 25-49.
  41. 1 2 «South Sudan climate: average weather, temperature, rain, when to go». climatestotravel.com. [Consulta: 28 setembre 2025].
  42. ↑ Tarif, Kheira (et al). «Climate, Peace and Security Fact Sheet: South Sudan» (en anglès). NUPI, 31-03-2025. [Consulta: 28 setembre 2025].
  43. ↑ «Ecological Regions Of South Sudan» (en anglès americà). World Atlas, 25-04-2017. [Consulta: 29 setembre 2025].
  44. ↑ Hughes, R. H.. A Directory of African Wetlands (en anglès). IUCN, 1992, p. 223. ISBN 978-2-88032-949-5.
  45. ↑ Chipp, T. F. «The Imatong Mountains, Sudan». Bulletin of Miscellaneous Information (Royal Botanic Gardens, Kew), 1929, 6, 1929, p. 177–197. DOI: 10.2307/4115389. ISSN: 0366-4457.
  46. ↑ Eliste, Paavo; Veillerette, Benoist (et al). Transforming agriculture in South Sudan: From humanitarian aid to a development oriented growth path (en anglès). Food & Agriculture Org., 2022-08-10, p. 7. ISBN 978-92-5-136664-6.
  47. ↑ «West Bahr-al-Ghazal, South Sudan Deforestation Rates & Statistics | GFW» (en anglès). Globalforestwatch. [Consulta: 29 setembre 2025].
  48. ↑ «Central Equatoria, South Sudan Deforestation Rates & Statistics | GFW» (en anglès). Globalforestwatch. [Consulta: 29 setembre 2025].
  49. ↑ Country Profile: South Sudan. FAO Aquastat, 2015, p. 1.
  50. ↑ «Chapter 5 - Lands and Water Resource Management (2.74 MB)» (en anglès). Infrastructure Action Plan in South Sudan: A Program for Sustained Strong Economic Growth p. 112-114. African Development Bank (AfDB) Group, 29-03-2019. [Consulta: 29 setembre 2025].
  51. ↑ South Sudan : Natural Resources Review. World Bank, 2024, p. 59-79.
  52. ↑ Sudan: Post-conflict Environmental Assessment (en anglès). United Nations Environment Programme UNEP/Earthprint, 2007, p. 263. ISBN 978-92-807-2702-9.
  53. ↑ Launching Protected area network management and building capacity in post-conflict Southern Sudan (2015-208). United Nations Development Programme, 2018.
  54. ↑ Green, Graeme «Migration of 6m antelope in South Sudan dwarfs previous records for world’s biggest, aerial study reveals» (en anglès). The Guardian, 25-06-2024. ISSN: 0261-3077.
  55. ↑ Mold, Francesca. «World’s largest land mammal migration revealed in South Sudan» (en anglès). United Nations Mission in South Sudan, 27-06-2024. [Consulta: 30 setembre 2025].
  56. ↑ Day, Christopher; Garside, Adrian «Wildlife Management in South Sudan, 1901–2021: Conservation amidst Conflict» (en anglès). African Studies Review, 67, 3, 9-2024, p. 610–631. DOI: 10.1017/asr.2024.144. ISSN: 0002-0206.
  57. ↑ «Southern National Park». keybiodiversityareas.org. [Consulta: 30 setembre 2025].
  58. 1 2 3 «Boma, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  59. ↑ «Boma-Badingilo Migratory Landscape (Contiguous site)» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre, 04-10-2017. [Consulta: 30 setembre 2025].
  60. ↑ «Lantoto». Protected Planet. [Consulta: 30 setembre 2025].
  61. ↑ «Shambe». Protected Planet. [Consulta: 30 setembre 2025].
  62. ↑ «Nimule». Protected Planet. [Consulta: 30 setembre 2025].
  63. ↑ «Sudd wetland» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre, 04-10-2017. [Consulta: 30 setembre 2025].
  64. ↑ «Bandingilo, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  65. ↑ «Imatong Mountains, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  66. ↑ «Kidepo, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  67. ↑ «Ashana, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  68. ↑ «Nimule, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  69. ↑ «Juba, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  70. ↑ «Bengangai, South Sudan, Africa Factsheet» (en anglès). Datazone Birdlife. [Consulta: 30 setembre 2025].
  71. 1 2 3 4 5 6 «South Sudan» (en anglès). World Fact Book. Central Intelligence Agency, 17-09-2025. Arxivat de l'original el 2022-07-06 [Consulta: 27 setembre 2025].
  72. ↑ Idris, Amir. Race, Ethnicity, and Violence in South Sudan (en anglès). Springer Nature, 2024-06-19, p. 102-104. ISBN 978-3-031-57041-4.
  73. ↑ «South Sudan Literacy Rate | Historical Data | Chart | 2008-2018». macrotrends.net. [Consulta: 27 setembre 2025].
  74. ↑ «GAL Country Profiles - South Sudan: as october 2022». UNESCO, 2022. [Consulta: 27 setembre 2025].
  75. ↑ Macharia, Peter M.; Ouma, Paul O.; Gogo, Ezekiel G.; Snow, Robert W.; Noor, Abdisalan M. «Spatial accessibility to basic public health services in South Sudan». Geospatial Health, 12, 1, 11-05-2017, p. 510. DOI: 10.4081/gh.2017.510. ISSN: 1970-7096. PMC: 5483170. PMID: 28555479.
  76. 1 2 «South Sudan (SSD) - Demographics, Health & Infant Mortality» (en anglès americà). UNICEF. [Consulta: 27 setembre 2025].
  77. ↑ UNICEF South Sudan - Annual Report 2024. UNICEF, 2025, p. 5.
  78. ↑ «South Sudan». Integrated Food Security Phase Classification, 12-06-2025. [Consulta: 27 setembre 2025].
  79. ↑ Venkatesan, Priya «Burden of infectious diseases in Sudan» (en english). The Lancet Microbe, 6, 1, 01-01-2025. DOI: 10.1016/j.lanmic.2024.101035. ISSN: 2666-5247. PMID: 39522519.
  80. ↑ «South Sudan» (en anglès). World Health Organization Data. [Consulta: 27 setembre 2025].
  81. ↑ «South Sudan». UK Health Security Agency.
  82. ↑ «South Sudan». Global Alliance for Rabies Control. [Consulta: 27 setembre 2025].
  83. ↑ «Republic of South Sudan - Traveler view | Travelers' Health | CDC». CDC: Centers for Disease Control and Prevention - U.S. Department of Health & Human Services, 17-07-2025. [Consulta: 27 setembre 2025].
  84. ↑ «The 28 States System in South Sudan». Stimson Center, 09-08-2016. [Consulta: 27 setembre 2025].
  85. ↑ Pritchard, Matthew; Verjee, Aly. «South Sudan: From 10 States to 32 States and Back Again» (en anglès). The United States Institute of Peace, 01-03-2021. [Consulta: 27 setembre 2025].[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geografia_del_Sudan_del_Sud&oldid=37285421»