Llista de topònims de Gallifa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El poble està situat en una vall natural, la de la riera de Gallifa, pertanyent a la conca del Besòs, limitada per la muntanya de Sant Sadurní al nord i el Turó del Castell al sud. Limita al nord amb Granera i Castellterçol, al nord-est, en un únic punt, amb Sant Quirze Safaja, a l'oest i sud-oest amb Sant Llorenç Savall, al sud amb Caldes de Montbui i a l'est i sud-est amb Sant Feliu de Codines. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un turó que, tot just, sobrepassa els 900 metres d'altura (cingles de Sant Sadurní de Gallifa). L'erosió dels gresos i conglomerats determina un relleu de cingles de blocs arrodonits.[1]
L'interès faunístic d'aquest Espai d'interès natural se centra en els ocells rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus). També cal remarcar la presència d'algunes espècies de mol·luscs i heteròpters molt rares a Catalunya. Pel que fa a fauna i flora, aquest Espai conté comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, així com pinedes calcícoles que se situen en aquells racons no ocupats per les cingleres.
Hi ha constància del poble des de fa més de mil anys. Ho demostren les quatre ermites romàniques encara existents, Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa i de Santa Maria del Grau, així com les restes del castell medieval amb l'església de Santa Maria del Castell.
Dins de l'Espai Natural Protegit de Gallifa s'hi practiquen usos silvícoles. També s'hi practiquen activitats cinegètiques. L'Espai natural protegit conté elements d'interès històricoartístic, com el conjunt arquitectònic de Sant Sadurní. El 6,18% de la superfície es troba al Catàleg de forests d'utilitat pública (CUP) o té algun tipus de conveni amb ajuntaments o particulars.
