Vés al contingut

Frasier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióFrasier
Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia de situació
Espai d'ambientacióSeattle
CreadorDavid Angell
Peter Casey
David Lee
ProductorMaggie Blanc (en) Tradueix i David Angell Modifica el valor a Wikidata
CompositorKelsey Grammer
Actors
Tema d'obertura"Tossed Salads & Scrambled Eggs"
de Kelsey Grammer
PaísEstats Units
Llengua originalAnglès
Canal originalNBC
Durada dels capítols24 minuts (per episodi)
Primer episodi16 de setembre de 1993
Últim episodi13 de maig de 2004
Temporades11
Episodis264
Llista d'episodislist of Frasier episodes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cheers
Més informació
IMDB: tt0106004 TMDB (sèrie): 3452 FilmAffinity: 871605 Rottentomatoes: tv/frasier Allmovie: v258668 Modifica el valor a Wikidata

Frasier va ser una sèrie estatunidenca de comèdia de situació creada per David Angell,[1] Peter Casey i David Lee.[2] Es va emetre a la cadena NBC entre el 16 de setembre de 1993 i el 13 de maig de 2004, amb un total d'11 temporades i 264 episodis.[3] La sèrie és un spin-off de la sèrie Cheers[4] i continua la història del psiquiatre Frasier Crane, interpretat per Kelsey Grammer, després del seu retorn a Seattle.[5] Considerada un dels spin-off més reeixits de la història de la televisió, Frasier va obtenir un ampli reconeixement de la crítica i del públic, guanyant un total de 37 premis Emmy.[6]

Argument

[modifica]

El psiquiatre Frasier Crane torna a la seva ciutat natal de Seattle després del seu divorci i de deixar enrere la seva vida a Boston. La seva intenció de començar una nova etapa es veu alterada quan es fa càrrec del seu pare, Martin Crane, un detectiu de policia retirat que necessita assistència arran d'una ferida de bala que li dificulta la mobilitat. Per ajudar-lo, Frasier contracta Daphne Moon, una terapeuta domiciliària britànica que acaba convivint amb ells juntament amb el gos de Martin, Eddie.

El germà petit de Frasier, Niles Crane, també psiquiatre, és un visitant habitual de l'apartament familiar. La seva atracció per Daphne esdevé una de les trames recurrents de la sèrie. Paral·lelament, Frasier treballa com a presentador d'un programa radiofònic de consultori psicològic a l'emissora KACL, on manté una estreta relació professional i d'amistat amb la seva productora, Roz Doyle.

Bona part de l'acció transcorre al Cafè Nervosa, punt de trobada habitual dels personatges. Les diferències de caràcter i d'origen social entre Frasier i Niles, sofisticats i amants de l'alta cultura, i el seu pare Martin, més pragmàtic i de classe treballadora, constitueixen una font constant de conflictes i situacions humorístiques. Entre les altres trames recurrents destaquen la rivalitat entre els dos germans, les dificultats sentimentals de Frasier, el matrimoni problemàtic de Niles amb Maris, un personatge que mai no apareix en pantalla, i els seus esforços per integrar-se en els cercles culturals més exclusius de Seattle.

Repartiment

[modifica]
Personatges principals[6]
Personatges habituals

La dona de Niles, Maris, és un personatge habitual que mai s'ha vist ni sentit.

Premis

[modifica]

Rècords

[modifica]

La sèrie va guanyar un total de 37 Emmys durant els seus 11 anys d'emissió,[6] trencant el rècord de The Mary Tyler Moore Show (1970-1977), guanyadora de 29 Emmys. Kelsey Grammer i David Hyde Pierce van guanyar el 2004, havent aconseguit en total 4 Emmys. També, des de 2004, té el rècord d'haver guanyat 5 vegades consecutives l'Emmy a la Millor Sèrie de Comèdia. El 2014, la sèrie Modern Family igualaria aquesta xifra.

Emmys

[modifica]
  • Sèrie de Comèdia (1994–1998)
  • Actor en Sèrie de Comèdia – Kelsey Grammer (1994, 1995, 1998 2004)
  • Actor de repartiment en Sèrie de Comèdia – David Hyde Pierce (1995, 1998, 1999, 2004)
  • Direcció en Sèrie de Comèdia
  • Guió en Sèrie de Comèdia
    • David Angell, Peter Casey, David Lee per "The Good Son" (1994)
    • Anne Flett-Giordano i Chuck Ranberg per "An Affair To Forget" (1995)
    • Joe Keenan, Christopher Lloyd, Rob Greenberg, Jack Burditt, Chuck Ranberg, Anne Flett-Giordano, Linda Morris, Vic Rauseo per "MoonDance"´(1996)
    • Jay Kogen per "Merry Christmas, Mrs. Moskowitz" (1999)

Referències

[modifica]
  1. Andreeva, Nellie. «Kelsey Grammer Remembers ‘Frasier’ Co-Creator David Angell, Who Perished In 9/11 Attacks, And A Somber Trip To Ground Zero» (en anglès americà). Deadline, 10-09-2021. [Consulta: 21 juny 2026].
  2. Freeman, Marc. «Tossed Salad and Scrambled Eggs: An Oral History of Frasier» (en anglès americà). Vanity Fair, 12-09-2018. [Consulta: 21 juny 2026].
  3. Ferguson, LaToya. «The 25 Best ‘Frasier’ Episodes, Ranked» (en anglès americà). Variety, 15-12-2021. [Consulta: 21 juny 2026].
  4. Palés, Alejandra. «El psiquiatre més famós de la televisió torna: què cal saber del retorn de 'Frasier'». Diari Ara, 02-11-2023. [Consulta: 21 juny 2026].
  5. Greenstone, Scott. «30 years ago, 'Frasier' depicted a Seattle disconnected from reality. Now it's a different story» (en anglès). KNKX Public Radio, 15-09-2023. [Consulta: 21 juny 2026].
  6. 1 2 3 «Frasier | Sitcom, Comedy, Kelsey Grammer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica.