Felicity Lott
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 maig 1947  Cheltenham (Anglaterra) | ||
| Mort | 16 maig 2026 (79 anys) Sussex (Regne Unit) | ||
| Formació | Conservatori de Grenoble Pate's Grammar School Royal Holloway College Royal Academy of Music | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Activitat | 1975 - | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Alumnes | Axelle Fanyo | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Chandos Records EMI Classics | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Gabriel Woolf | ||
| Premis | |||
| Lloc web | felicitylott.de | ||
      | |||
.jpg?lang=ca)
Dame Felicity Ann Emwhyla Lott, DBE (Cheltenham, Gloucestershire, 8 de maig de 1947 - 15 de maig de 2026[1]) fou una soprano anglesa, coneguda familiarment com a Flott.[2]
Va començar els estudis de piano a l'edat de cinc anys i als dotze va començar a estudiar cant.[3] La seva intenció era ser intèrpret de llengües i en la dècada de 1960 va estudiar francès i llatí a la Universitat de Londres. Però durant una estada a França, on va passar un any a Voiron, prop de Grenoble, i feia d'ajudant d'anglès en un institut, va matricular-se de cant en el Conservatori de Grenoble; la professora que va tenir allà va encoratjar-la perquè continués amb el cant. Lott va decidir tornar a Londres per estudiar a la Royal Academy of Music, on es va graduar amb premi extraordinari.[4]
Va debutar l'any 1975 amb el paper de Pamina en La flauta màgica de Mozart en l'English National Opera. L'any següent va aparèixer en l'estrena de We Come to the River, de Henze, a la Royal Opera House Covent Garden i va iniciar la seua relació amb el Festival de Glyndebourne.[2]
També va cantar opereta, per exemple el paper protagonista de La vídua alegre de Franz Lehár en el Festival de Glyndebourne de 1993, o la Rosalinde de Die Fledermaus el 1999, o els papers protagonistes de La Belle Hélène i La Grande-Duchesse de Gérolstein d'Offenbach (2004-2005).[2]
Es va fer una reputació internacional com a cantant de concert i va col·laborar amb els millors directors. Tenia una especial predilecció pel repertori de les mélodies franceses, gènere confessava que se sentia més còmoda.[5] També li agradava interpretar els lieder alemanys i la cançó anglesa, particularment l'obra de Benjamin Britten.
El seu acompanyant al piano des dels seus anys d'estudiant fou Graham Johnson, qui el 1976 va fundar Songmakers' Almanac, amb l'objectiu de difondre música vocal d'àmbits poc coneguts, amb acompanyament de piano. Felicity Lott en va ser membre des de l'inici.[6] També va fer concerts amb la mezzosoprano irlandesa Ann Murray, el baríton Thomas Allen i la mezzosoprano australiana Angelika Kirchschlager. Va enregistrar el Rèquiem en re menor de Mozart amb l'Orquestra Filharmònica de Londres.
El seu debut a Barcelona va ser l'any 1982, en què va cantar l'oratori Les estacions, de Haydn, al Palau de la Música. El 2005 va oferir un concert a l'Auditori i el 2022, en el Museu de la Música, va impartir unes masterclasses a estudiants becats per la Fundació Victoria de los Ángeles i amb la col·laboració de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).[7]
Fou considerada la més francòfila de totes les cantants de parla anglesa,[8] i entre les moltes distincions que va rebre destaquen els títols d'Officier de l'Orde de les Arts i les Lletres (1990) i de Chevalier de la Legió d'Honor de la República Francesa (2001). Fou també Dama de l'Orde de l'Imperi Britànic (1996) i va rebre sengles doctorats Honoris causes de les Universitats de Sussex, Loughborough, Oxford i el Conservatori Reial d'Escòcia.[2] Va cantar en la boda del príncep Andreu l'any 1986. L'any 2003 va ser condecorada amb el títol de Bayerische Kammersängerin. L'any 2010 va rebre la Medalla Wigmore. L'any 2016 va el premi ICMA (International Classical Music Awards) al conjunt de la seva carrera musical que concedeixen un grup de crítics internacionals.[5]
Estava casada amb l'actor Gabriel Woolf; el matrimoni tingué una filla, Emily (n. 1984).[9]
Referències
[modifica]- ↑ BBC News
- 1 2 3 4 «Dame Felicity Lott» (en anglès). Royal Academy of Music. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Felicity Lott». enciclopèdia.cat. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Felicity Lott» (en francès). Académie internationale de musique française Michel Plasson. Arxivat de l'original el 2023-05-25. [Consulta: 25 maig 2023].
- 1 2 Franck, Remy. «Dame Felicity Lott: « Je suis émerveillée d'avoir pu avoir la carrière que j’ai eue »» (en francès). Crescendo Magazin, 29-02-2016. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Songmakers Almanac, The». Oxford University Press - The Concise Oxford Dictionary of Music. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Maddaleno, Jordi. «Felicity Lott, retrato de una dama» (en castellà). La Vanguardia, 29-04-2022. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Hillériteau, Thierry. «Felicity Lott: «Je n’aurais jamais pensé avoir une carrière à l'opéra»» (en francès). Le Figaro - Culture, 02-04-2023. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Pàgina Oficial de Felicity Lott
Enllaços externs
[modifica]- Dames Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Sopranos angleses
- Cavallers de les Arts i les Lletres
- Naixements del 1947
- Cantants d'òpera europeus
- Músics de Gloucestershire
- Persones de Cheltenham
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Oxford
- Alumnes de la Royal Academy of Music