Vés al contingut

Estats Units del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estats Units del Brasil
Estados Unidos do Brazil
←
1889-1967 →

Bandera de {{{common_name}}}

Bandera

Lema nacional: "Ordem e Progresso"
"Ordre i Progrés"
Himne nacional:
Hino Nacional Brasileiro
"Himne Nacional Brasiler"
Ubicació de {{{common_name}}}Emplaçament territorial dels Estats Units del Brasil
Informació
CapitalRio de Janeiro (-1960)
Brasília (1960-)
Idioma oficialPortuguès
MonedaReal
Període històric
Proclamació de la república15 de novembre de 1889
Cop d'estat al Brasil de 196424 d'octubre de 1967
Política
Forma de governRepública Federal

La República dels Estats Units del Brasil (en portuguès: República dos Estados Unidos do Brasil), entre 1889 i 1937, i els Estats Units del Brasil, d'ençà fins al 1967, són els noms oficials que va rebre l'actual República Federativa del Brasil des de la proclamació de la república fins a l'establiment de la Junta militar de 1967.[1]

Història

[modifica]

Primera República (1889-1930)

[modifica]

L'emperador Pere II va ser deposat el 15 de novembre de 1889 per un cop militar liderat pel general Deodoro da Fonseca, que va proclamar la República i es va convertir en el primer president del país.[2] Enterrat l'Imperi del Brasil, el nom del país llavors es va convertir en el de República dels Estats Units del Brasil. Des de 1889 fins a 1930, el govern era una democràcia constitucional.[3]

Aquesta etapa va tenir dues fases ben marcades. La República de l'Espasa va correspondre's amb els mandats dels dos primers presidents, els mariscals Deodoro da Fonseca i Floriano Peixoto. Es van caracteritzar pel centralisme i la lluita sanguinària contra els moviments dissidents. Prudente de Morais, tercer president del país, va prendre possessió el 1894, i va donar inici a la política del cafè amb llet. Durant aquesta segona etapa, la presidència s'anava alternant entre els influents estats de São Paulo i Minas Gerais. Ambdós eren els majors productors de cafè i de carn bovina i lactis, i les elits econòmiques i polítiques paulista i mineira van formar una oligarquia factual que va governar el país tres dècades.[4][5][6]

Cap als últims anys del segle xix , el cafè va convertir-se en el principal recurs d'exportació del país. El cicle del cafè va causar que el Brasil creixés econòmicament, atraient a molts immigrants europeus, particularment italians i alemanys, així com grups eslaus i també japonesos. Aquesta arribada de ma d'obra també va permetre al país desenvolupar una economia industrial que es va expandir lluny de la costa. No obstant, la davallada dels preus del cafè a finals de la dècada del 1920 va esfondrar l'economia nacional, situació coronada pel crac del 29 i a la què se sumava uns anys d'incertesa política i social.[7][8]

La República Velha va tancar-se amb la Revolució de 1930 i el cop militar que va posar a Getúlio Vargas, un civil, en la presidència.[9][10]

Segona i Tercera República

[modifica]
Aquest paràgraf és un extracte de Era Vargas.[modifica]

L'era Vargas és el període de la història del Brasil entre 1930 i 1945, quan Getúlio Vargas va governar el Brasil de forma continuada.[11] Comprèn el Govern Provisional (fins al 1934), el Govern Constitucional (fins al 1937) i l'Estado Novo. Aquest darrer període va iniciar-se amb un autocop, després del qual Vargas va clausurar el Congrés Nacional i va convertir el país en una dictadura.[12]

Getúlio va publicar dues constitucions: la de 1934 i l'altra, de 1937. Per aquesta raó, la Segona República s'inicia amb el cop de 1930, mentre que la Tercera ho fa amb el cop del 1937.

Quarta República

[modifica]
Aquest paràgraf és un extracte de Quarta República Brasilera.[modifica]

Els termes República Populista, Quarta República Brasilera, Nova República, Període Democràtic i República del 46 es refereixen al període de la història brasilera endegat amb la fi de l'Era Vargas (29 d'octubre de 1945) i el subsegüent govern provisional de José Linhares (31 de gener de 1946); i que va tancar-se precipitadament amb el cop d'estat militar de 1964 (vespre del 31 de març).[13] Durant aquesta etapa, la capital federal va ser transferida de Rio de Janeiro a la ciutat planificada de Brasília.[14]

Cinquena República

[modifica]

El Brasil va viure una etapa de consolidació del règim militar instaurat després del cop que va enderrocar el president João Goulart, acusat pels militars de promoure reformes d’esquerres i d’apropar-se al comunisme.[15][16] Inicialment, el poder va recaure en el general Humberto de Alencar Castelo Branco, que va governar sota una aparença institucional però amb un fort control autoritari.[17]

Durant aquests anys es van suspendre drets polítics, es van dissoldre partits i es van aprovar els Actes Institucionals. L'AI-2, del 1965, va eliminar el sistema multipartidista i va instaurar un bipartidisme controlat.[18] Paral·lelament, es va impulsar una política econòmica orientada a l’estabilització i a l’obertura al capital estranger.[19] El procés va culminar amb la promulgació de la Constitució de 1967, que va formalitzar el règim militar i va donar cobertura legal a la junta que assumia el poder de manera explícita.[18]

Canvis en les fronteres

[modifica]

El 1895 el Regne Unit va retornar l'illa de Trindade a l'estat brasiler, després d'haver-lo ocupat el 1890.[20] Aquell mateix any, el Brasil va veure com l'arbitratge internacional li era favorables en la disputa per les Missions Orientals Mesopotàmiques reclamades per l'Argentina,[21] el mateix resultat que va tenir el 1905 amb la regió d'Oiapoque (a l'actual Amapá), que li reclamava França. En ambdues va resultar fonamental la participació en la negociació de José Maria da Silva Paranhos Júnior.[22] El 1904, la regió de Pirara, territori litigat entre la Guaiana Britànica, Veneçuela i el Brasil, va acabar en l'única derrota de la diplomàcia brasilera pel que fa a límits fronterers.[23]

En 1903 el Brasil es va annexar l'Acre, després de vèncer a Bolívia en la «Guerra del Cautxú».[24] De la mateixa manera van ser favorables al Brasil tots els altres litigis amb els altres estats llatinoamericans limítrofs (per exemple el Perú i Colòmbia).[25][26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Brazil The Republican Era, 1889-1985» (en anglès). Countries of the World. Arxivat de l'original el 2025-01-13. [Consulta: 30 juliol 2014].
  2. ↑ Gomes, Laurentino. 1889 : como um imperador cansado, um marechal vaidoso e um professor injustiçado contribuíram para o fim da monarquia e a proclamação da republica no Brasil. São Paulo : Globo, 2013. ISBN 978-85-250-5446-3.
  3. ↑ «Constituição da República dos Estados Unidos do Brasil» (en portuguès). Presidência da República do Brasil. Arxivat de l'original el 2020-04-24. [Consulta: 9 setembre 2014].
  4. ↑ Araújo, Bernard Goytacazes de; Rodriguez, Ricardo Vélez «A instabilidade Política na Primeira República Brasileira» (en portuguès). Revista Estudos Filosóficos - UFSJ, 3, 03-08-2017. Arxivat de l'original el 2022-10-18. ISSN: 2177-2967 [Consulta: 13 desembre 2025].
  5. ↑ Freyre, Gilberto. Order and progress : Brazil from Monarchy to Republic. Berkeley: University of California Press, 1986. ISBN 978-0-520-05682-4.
  6. ↑ Velasco, Valquiria. «Política do café-com-leite - História» (en portuguès brasiler). InfoEscola. [Consulta: 13 desembre 2025].
  7. ↑ Enciclopédia Delta de História do Brasil. vol. 8. Rio de Janeiro: Editora Delta S/A. 1969
  8. ↑ Baer, Werner. A economia brasileira (en portuguès brasiler). 3a ed. rev.. NBL Editora, 2009. ISBN 978-85-213-1491-2.
  9. ↑ «El siglo XX en Brasil» (en castellà). Govern del Brasil. Arxivat de l'original el 2024-05-16. [Consulta: 6 desembre 2009].
  10. ↑ «República Velha» (en portuguès). Cultura Brasilera. Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2009. [Consulta: 6 desembre 2009].
  11. ↑ Marco Aurélio Vannucchi, Luciano Aronne de Abreu. A era Vargas: (1930-1945) (en portuguès). Digitaliza Conteudo, 2021. ISBN 9786556232058.
  12. ↑ «The Vargas era» (en anglès). Encyclopesia Britannica. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
  13. ↑ «A Era do Populismo». Cultura Brasileira. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 13 desembre 2025].
  14. ↑ Correia, Cid Plácido. «Plano de crescimento 50 anos em 5, Presidente JK.» (en portuguès brasiler). Jusbrasil, 02-09-2020. Arxivat de l'original el 2026-02-28. [Consulta: 13 desembre 2025].
  15. ↑ Fausto, Boris. História do Brasil (en portuguès). 13a ed.. São Paulo: Universidade de São Paulo (Didática, 1), 2009, p. 461-468.
  16. ↑ Peixoto, Natália. «Golpe de 1964 só deu certo porque militares tiveram apoio da sociedade civil» (en portuguès brasiler). Último Segundo. iG, 29-03-2014. Arxivat de l'original el 2019-11-02. [Consulta: 20 juny 2024].
  17. ↑ Valverde da Silva, Ana Luiza «El golpe militar brasileño y su herencia en los problemas sociales del país The Brazilian dictatorship and its inheritance in the social problems of the country». F@ro: revista teórica del Departamento de Ciencias de la Comunicación, 2, 24 (Diciembre), 2016, p. 85–110. Arxivat de l'original el 2024-09-13. ISSN: 0718-4018 [Consulta: 13 desembre 2025].
  18. 1 2 «50 anos do Golpe de 1964» (en portuguès brasiler). [[Cambra dels Diputats del Brasil], 2014. Arxivat de l'original el 2025-03-28. [Consulta: 13 desembre 2025].
  19. ↑ Parreiras, Maria Araujo. A estrutura institucional da dívida pública brasileira e seus impactos sobre a gestão da política monetária: uma análise do regime de metas para a inflação (Tesi) (en portuguès brasiler). Universidade de São Paulo, 2007-12-13. Arxivat 2010-02-28 a Wayback Machine.
  20. ↑ «OCUPAÇÃO BRITÂNICA DA ILHA DA TRINDADE» ( PDF) (en portuguès brasiler). Fundació Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2021-10-08. [Consulta: 13 desembre 2025].
  21. ↑ Araujo Filho, José Tadeu Campos. Uma Análise Geopolítica Da Questão De Palmas (en portuguès brasiler). Kaygangue, 2009-11-26. ISBN 978-85-89625-14-2.
  22. ↑ Vultos da Geografia do Brasil (en portuguès). Rio de Janeiro: Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, 1942, p. 47 (Coletânea das ilustrações publicadas na Revista Brasileira de Geografia).
  23. ↑ Caminha Giorgis, Luiz Ernani. «A questão do pirara e a reserva Raposa Serra do Sol -» (en portuguès brasiler). Nação Mestiça, 04-08-2008. Arxivat de l'original el 2022-02-21. [Consulta: 13 desembre 2025].
  24. ↑ «Acre: História» (en portuguès). Nova Enciclopédia Barsa. Encyclopædia Britannica do Brasil Publicações Ltda. [São Paulo], vol. 11, 1998, p. 57.
  25. ↑ Muzzo, Gustavo Pons. Las fronteras del Perú: historia de los límites (en castellà). Ediciones del Colegio "San Julián", 1962.
  26. ↑ Gaitán, Carlos Fernando. «Así perdimos Panamá, Los Monjes, Tabatinga, La Pedrera…» (en castellà). Portafolio, 21-11-2012. Arxivat de l'original el 2016-01-23. [Consulta: 13 desembre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estats_Units_del_Brasil&oldid=37083130»