Erik Orsenna

Erik Orsenna

(2008)
Biografia
Naixement	Erik Arnoult 22 març 1947 (79 anys) París (França)
President observatoire national de la lecture
2004 – 2007 ← Bernard Cerquiglini
Conseller d'Estat de França
2000 – 2009
19è Membre de l'Académie française (seient 17 de l'Acadèmia Francesa)
28 maig 1998 – ← Jacques-Yves Cousteau
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	London School of Economics Institut d'Estudis Polítics de París Universitat de París I Panteó-Sorbona
Activitat
Camp de treball	Literatura, economia i política
Ocupació	Novel·lista i acadèmic
Ocupador	École Normale Supérieure Universitat de Rouen Universitat de París I Panteó-Sorbona London School of Economics
Membre de	Académie nationale de pharmacie (en) (soci) (2020–) Acadèmia Francesa (1998–)
Obra
Obres destacables (1988) L'Exposition coloniale (fr)
Família
Cònjuge	Isabelle de Saint-Aubin (2007–2011) Nathalie Georges-Lambrichs (1971–1974)
Parella	Sophie Davant (2012–2013)
Premis
(2025)  prix du Roman de la Nuit (fr) (2023)  prix du livre Science pour tous (en) (2020)  grand prix de la Société de géographie (2016)  doctor honoris causa per la Universitat de Lieja (2015)  Prix Ptolémée (2009)  Joseph-Kessel Prize (en) (2007)  Doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de Lovaina (2006)  Premi de llibre d'economia (2005)  Paulée de Meursault Prize (en) (1990)  Premi Internacional Nonino (1988)  premi Goncourt, per l'obra L'Exposition coloniale (fr) (1988)  Premi Goncourt des Lycéens, per l'obra L'Exposition coloniale (fr) (1978)  premi Roger Nimier
Lloc web	erik-orsenna.com

Erik Orsenna, (de nom real Erik Arnoult, (París, 22 de març de 1947), és un novel·lista i acadèmic francès.

Biografia

Després d'estudiar filosofia, ciències polítiques, i especialment economia, es va convertir un investigador i docent en el camp de les finances internacionals i economia del desenvolupament. Es va convertir en assessor del Ministeri de Cooperació el 1981 després que va ser conseller cultural de François Mitterrand de 1983 a 1984, va ser nomenat mestre de peticions al Consell d'Estat el desembre de 1985 i Conseller d'Estat el juliol de 2000. És membre de l'Alt Consell de la Francofonia. Actualment és membre del Consell de Supervisió de Telfrance (des de desembre de 2004).

Va ser guardonat amb el Premi Goncourt el 1988 per L'Exposition coloniale. Va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa al seient 17 el 28 de maig de 1998, el mateix dia que Georges Vedel.

Obres

• 1990: Rêves de sucre
• 2001: La grammaire est une chanson douce
• 2007: La révolte des accents
• 2008: La chanson de Charles Quint
• 2010: L'entreprise des Indes
• 2023: Histoire d'un ogre