Eliseu Maria Coroli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Eliseu Maria Coroli 9 febrer 1900  Borgonovo Val Tidone (Itàlia) | ||
| Mort | 29 juliol 1982 (82 anys) Bragança (Brasil) | ||
| Sepultura | Catedral de Bragança do Pará | ||
| Prelat emèrit | |||
| 5 febrer 1977 – 29 juliol 1982 Diòcesi: bisbat de Bragança do Pará | |||
| Bisbe titular | |||
| 10 agost 1940 – 29 juliol 1982 Diòcesi: bisbat de Zama Major | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Itàlia | ||
| Religió | Església catòlica | ||
| Es coneix per | Bisbe de Bragança do Pará[1] | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1940–), sacerdot catòlic (1924–), missioner | ||
| Orde religiós | Clergues Regulars de Sant Pau | ||
| Consagració | Benedetto Aloisi Masella | ||
 | |||
Eliseu Maria Coroli (consegut como Dom Eliseu, Castelnovo Val Tidone, frazione de Borgonovo Val Tidone, 1 de gener de 1900 - Bragança do Pará, 29 de juliol de 1982) fou un religiós barnabita i bisbe italià. Va ser ordenat sacerdot l'15 de març de 1924 i va ser enviat com a missioner al Brasil a finals de la dècada del 1930 —al Sud— i, a partir del 1930, a l'antiga prelatura territorial de Guamá. Es consagrà prelat de Guamá el 13 d'octubre de 1940.
Treballador incansable, va fundar la Congregació[2] dels Missioners de Santa Teresa del Nen Jesús; aquesta Ordre va obtenir l'aprovació diocesana el 1976 i l'aprovació pontifícia el 1981.
Va establir diverses escoles bressol i primàries, l'Hospital Sant'Antonio Maria Zaccaria i Radio Educadora, una emissora dedicada a promoure l'alfabetització entre la població.
Va administrar al bisbat fins a l 1977. Va morir el 29 de juliol de 1982 i va ser enterrat a la catedral diocesana.
Referències
[modifica]
- ↑ Ersilio Fausto Fiorentini, Il Vescovo della carità e della gioia, Piacenza, Ed. Berti, 2006, ISBN 887364140-7 (italià)
- ↑ Congragação de Santa terezina completa 66 anos (portuguès)