Vés al contingut

Eleccions legislatives belgues de 1978

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives belgues de 1978
212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica
17 de desembre de 1978
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Wilfried Martens Andre Cools.jpg Manca imatge
Cap de llista Wilfried Martens André Cools Karel van Miert
Candidatura CVP PS SP
Escons aconseguits 57 32 26
Vots 1.446.156 719.926 684.485
Percentatge 26,13% 13,1% 12,37%
4a candidatura 5a candidatura 6a candidatura
Manca imatge Manca imatge Manca imatge
Cap de llista Paul Vanden Boeynants Willy De Clercq André Damseaux
Candidatura PSC PVV PRL
Escons aconseguits 26 22 15
Vots 684.485 572.220 330.098
Percentatge 12,37% 10,34% 5,96%
 1977 Bèlgica 1981 

Les Eleccions legislatives belgues de 1978 es van celebrar el 17 de desembre de 1978 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants

Antecedents

[modifica]

Després de les eleccions legislatives belgues de 1977 Leo Tindemans va formar un nou govern amb el Christelijke Volkspartij (CVP), Partit Socialista Belga (PS), Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF), Partit Social Cristià (PSC) i Volksunie amb la finalitat d'arribar a un nou acord sobre qüestions comunitàries, el Pacte d'Egmont.[1] El govern va caure després del fracàs del fracàs del pacte i la dimissió de Leo Tindemans com a primer ministre.[2]

L'octubre de 1978, el desacord al PS ja no es podia amagar per l'acostament d'André Cools a FDF i la diversa avaluació del Pacte d'Egmont. En lloc d'un congrés nacional el 28 d'octubre de 1978, es van reunir dos congressos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins a la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).[3]

Sistema electoral

[modifica]

Els 212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica es van distribuir proporcionalment entre 23 districtes electorals plurinominals corresponents a districtes administratius dins de les províncies, amb assignacions d'entre 4 escons en districtes rurals més petits fins a més de 20 en zones amb molta urbanització com Brussel·les i Anvers. El repartiment d'escons emprava un sistema de nivells electorals: després d'un primer repartiment d'escons a nivell de circumscripció, els vots i escons restants es transferien al segon nivell provincial per al repartiment.[4]

Resultats a la Cambra de Representants

[modifica]
Partits Cambra
Vots +/- % +/- Escons +/-
Christelijke Volkspartij 1.446.156 26,13 57 +1
Parti Socialiste 719.926 13,1 32
Socialistische Partij 684.485 12,37 26 =
Partit Social Cristià 560.565 10,13 25 +1
Partij voor Vrijheid en Vooruitgang 572.220 10,34 22 +5
PRLW 330.098 5,96 15 -1
Volksunie 388.638 7,02 14 -6
FDF 235.152 4,25 11
Rassemblement Wallon 158.563 2,86 4 -1
Partit Comunista de Bèlgica 181.921 3,29 4 +2
Vlaams Blok 75.864 1,37 1 +1
UDRT-RAD 48.611 0,88 1 +1
Agalev 11.001 0,20
Ecolo 32.330 0,58
Altres 82.756 1,49
Total 100,00% 212
Font: Cevipol[Enllaç no actiu].

Conseqüències

[modifica]
  1. «Le gouvernement Tindemans IV (1977-1978)» (en francès). Les Belges, leur histoire ... et celle de leur patrie, la Belgique. [Consulta: 1r febrer 2026].
  2. Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1979-80. Springer, 2016, p. 197.
  3. «Belgische Socialistische Partij / Parti Socialiste Belge (1945-1978)» (en anglès). ODIS, 29 juliol 2018.. [Consulta: 16 juny 2024].
  4. Fernández Esquer, Carlos «El sistema electoral de Bélgica y sus reformas electorales» (en castellà). Teoría y realidad constitucional, 45, 220, p. 511-512. ISSN: 1139-5583 [Consulta: 17 març 2025].

Referències

[modifica]