Eleccions legislatives belgues de 1978
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Eleccions legislatives belgues de 1978 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica | ||||
| 17 de desembre de 1978 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
 |
 |
,_Bestanddeelnr_933-5684.jpg) | ||
| Cap de llista | Wilfried Martens | André Cools | Karel van Miert | |
| Candidatura | CVP | PS | SP | |
| Escons aconseguits | 57 | 32 | 26 | |
| Vots | 1.446.156 | 719.926 | 684.485 | |
| Percentatge | 26,13% | 13,1% | 12,37% | |
| 4a candidatura | 5a candidatura | 6a candidatura | ||
 |
|
| ||
| Cap de llista | Paul Vanden Boeynants | Willy De Clercq | André Damseaux | |
| Candidatura | PSC | PVV | PRL | |
| Escons aconseguits | 26 | 22 | 15 | |
| Vots | 684.485 | 572.220 | 330.098 | |
| Percentatge | 12,37% | 10,34% | 5,96% | |
Primer Ministre de Bèlgica en funcions | ||||
‹ 1977  1981 › | ||||
Les Eleccions legislatives belgues de 1978 es van celebrar el 17 de desembre de 1978 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants
Antecedents
[modifica]Després de les eleccions legislatives belgues de 1977 Leo Tindemans va formar un nou govern amb el Christelijke Volkspartij (CVP), Partit Socialista Belga (PS), Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF), Partit Social Cristià (PSC) i Volksunie amb la finalitat d'arribar a un nou acord sobre qüestions comunitàries, el Pacte d'Egmont.[1] El govern va caure després del fracàs del fracàs del pacte i la dimissió de Leo Tindemans com a primer ministre.[2]
L'octubre de 1978, el desacord al PS ja no es podia amagar per l'acostament d'André Cools a FDF i la diversa avaluació del Pacte d'Egmont. En lloc d'un congrés nacional el 28 d'octubre de 1978, es van reunir dos congressos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins a la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).[3]
Sistema electoral
[modifica]Els 212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica es van distribuir proporcionalment entre 23 districtes electorals plurinominals corresponents a districtes administratius dins de les províncies, amb assignacions d'entre 4 escons en districtes rurals més petits fins a més de 20 en zones amb molta urbanització com Brussel·les i Anvers. El repartiment d'escons emprava un sistema de nivells electorals: després d'un primer repartiment d'escons a nivell de circumscripció, els vots i escons restants es transferien al segon nivell provincial per al repartiment.[4]
Resultats a la Cambra de Representants
[modifica]| Partits | Cambra | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
| Christelijke Volkspartij | 1.446.156 | 26,13 | 57 | +1 | |||||
| Parti Socialiste | 719.926 | 13,1 | 32 | ||||||
| Socialistische Partij | 684.485 | 12,37 | 26 | = | |||||
| Partit Social Cristià | 560.565 | 10,13 | 25 | +1 | |||||
| Partij voor Vrijheid en Vooruitgang | 572.220 | 10,34 | 22 | +5 | |||||
| PRLW | 330.098 | 5,96 | 15 | -1 | |||||
| Volksunie | 388.638 | 7,02 | 14 | -6 | |||||
| FDF | 235.152 | 4,25 | 11 | ||||||
| Rassemblement Wallon | 158.563 | 2,86 | 4 | -1 | |||||
| Partit Comunista de Bèlgica | 181.921 | 3,29 | 4 | +2 | |||||
| Vlaams Blok | 75.864 | 1,37 | 1 | +1 | |||||
| UDRT-RAD | 48.611 | 0,88 | 1 | +1 | |||||
| Agalev | 11.001 | 0,20 | |||||||
| Ecolo | 32.330 | 0,58 | |||||||
| Altres | 82.756 | 1,49 | |||||||
| Total | 100,00% | 212 | |||||||
| Font: Cevipol[Enllaç no actiu]. | |||||||||
Conseqüències
[modifica]- ↑ «Le gouvernement Tindemans IV (1977-1978)» (en francès). Les Belges, leur histoire ... et celle de leur patrie, la Belgique. [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1979-80. Springer, 2016, p. 197.
- ↑ «Belgische Socialistische Partij / Parti Socialiste Belge (1945-1978)» (en anglès). ODIS, 29 juliol 2018.. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Fernández Esquer, Carlos «El sistema electoral de Bélgica y sus reformas electorales» (en castellà). Teoría y realidad constitucional, 45, 220, p. 511-512. ISSN: 1139-5583 [Consulta: 17 març 2025].
