Edward Victor Appleton
Edward Victor Appleton (anglès: Sir Edward Victor Appleton) (Bradford, 6 de setembre de 1892 - Edimburg, 21 d'abril de 1965) GBE KCB FRS, fou un físic i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1947per les seves contribucions al coneixement de la ionosfera,[1] que van conduir al desenvolupament del radar i la ràdio d'ona curta.
Biografia
[modifica]Edward Victor Appleton va néixer el 6 de setembre de 1892 a la ciutat anglesa de Bradford, fill de Peter i Mary Appleton.[2]
Després de graduar-se en ciències naturals al Saint John's College de la Universitat de Cambridge on va obtenir una llicenciatura en Ciències Naturals el 1913 i un màster en Física l'any següent. Durant la Primera Guerra Mundial, es va unir al West Riding Regiment, i més tard es va transferir als Royal Engineers . Al seu retorn, va ingressar l'any 1920 al Laboratori Cavendish com a ajudant en física experimental.[3] Entre 1924 i 1936, fou professor de física a la Universitat de Londres i, entre aquest últim any i 1939, de filosofia natural a la Universitat de Cambridge. Entre 1939 i 1949, fou secretari del Department of Scientific and Industrial Research.
El 1920, Appleton va esdevenir ajudant de demostració en física experimental al Laboratori Cavendish. El 1922, va ser iniciat en la maçoneria.[4] El 1924, va ser nomenat professor Wheatstone de física al King's College de Londres, i va tornar a Cambridge el 1936 com a professor Jacksonian de filosofia natural. El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, el govern britànic va nomenar Appleton secretari del Departament de Recerca Científica i Industrial.[5]
Des del 1949 fins a la seva mort el 1965, Appleton va ser rector i vicerector de la Universitat d'Edimburg.[6] Des del 1960, va participar en els plans de la universitat per a una CDA (Àrea de Desenvolupament Integral), que hauria demolit 125 acres de la zona sud històrica d'Edimburg, provocant la pèrdua de moltes cases i negocis. Aquest projecte liderat per la universitat va deteriorar la zona durant una dècada abans de ser abandonat a mitjans dels anys setanta. Un estudi recent descriu Appleton com un megalòman en el seu desig de dur a terme aquests plans.[7]
Edward Victor Appleton morí el 21 d'abril de 1965 a la ciutat d'Edimburg.[8]
Recerca científica
[modifica]La postulació de l'existència d'una capa conductora en els límits superiors de l'atmosfera comportà que Guglielmo Marconi aconseguís investigar i realitzar les seves primers transmissions transatlàntiques mitjançant senyals que havien de ser refractats per poder arribar a la seva destinació.
El 1902, Oliver Heaviside i Arthur Edwin Kennelly van proposar independentment l'existència d'una capa conductora que reflectiria senyals de ràdio. Mitjançant les seves investigacions, Appleton havia observat que la força dels senyals de ràdio d'un transmissor a determinada freqüència disminuïen en recórrer una trajectòria de centenars de quilòmetres o que, tot i la seva constància durant el dia, variaven durant la nit. Això el va conduir a creure que era possible que dos senyals de ràdio fossin rebuts, l'un viatjant al llarg de la Terra, i l'altre reflectit per una capa a l'atmosfera superior. La variació en la força del senyal de ràdio total va ser el resultat del patró d'interferència dels dos senyals.
Per provar la seva teoria, Appleton va utilitzar el transmissor de difusió de la ràdio British Broadcasting Corporation (BBC) a la població anglesa de Bournemouth, transmetent un senyal cap al límit superior de l'atmosfera. Després, va rebre els senyals de ràdio prop de Cambridge, provant que aquests senyals s'havien reflectit. Fent un canvi periòdic a la freqüència del senyal de ràdio de la difusió, va poder amidar quant temps necessitaven els senyals per viatjar a les capes de l'atmosfera superior i retornar. D'aquesta manera, calculà que l'altura de la capa de reflex era de 96,6 km sobre la Terra, el que avui es coneix amb el nom de ionosfera.
El 1947, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per les seves contribucions al coneixement de la ionosfera, que va conduir al desenvolupament del radar.
Reconeixements
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Nobel Prize in Physics 1947». Nobel Foundation. Arxivat de l'original el 2008-10-15. [Consulta: 9 octubre 2008].
- ↑ «Edward V. Appleton – Biographical». Nobel Foundation. Arxivat de l'original el 2025-09-16. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «Edward V. Appleton – Biographical». Nobel Foundation. Arxivat de l'original el 2025-09-16. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 24 December 2018. [Consulta: 2 gener 2019].
- ↑ «Sir Edward Appleton». BBC.
- ↑ Lister, Derek A J. Bradford's Own. Sutton, 2004. ISBN 0-7509-3826-9.
- ↑ Toun's College or College's toun?
- ↑ «50th anniversary tributes paid in memory of pioneering scientist» (en anglès), 19-05-2015. [Consulta: 19 abril 2025].
- ↑ "Appleton". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
- Físics anglesos
- Professors de la Universitat de Cambridge
- Professors de la Universitat de Londres
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Premis Nobel de Física
- Membres de la Royal Society
- Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Comandants de l'Orde del Bany
- Alumnes de la Universitat d'Edimburg
- Alumnes del St John's College (Cambridge)
- Morts a Edimburg
- Professors del King's College de Londres
- Persones de Bradford
- Doctors honoris causa per la Universitat Laval
- Naixements del 1892
- Morts el 1965
- Científics de Yorkshire