Doctrina Monroe
La doctrina Monroe és un principi de política internacional, formulat pel president dels Estats Units d'Amèrica (EUA) James Monroe el 2 de desembre de 1823, durant el seu setè discurs anual sobre l'estat de la Unió al Congrés,[1] que es resumeix en la seva cèlebre frase: Amèrica per als americans.
La Doctrina Monroe instava a la divisió del món en esferes d'influència supervisades per diferents potències declarant que els afers de l'hemisferi occidental i d'Europa havien de romandre separats i no s'havien d'influir mútuament. El 1904, el president Theodore Roosevelt va afegir el corol·lari Roosevelt a la Doctrina Monroe, afirmant el dret dels EUA a intervenir en els països llatinoamericans per evitar la interferència europea, especialment pel que fa al deute o la inestabilitat, per mantenir l'estabilitat i protegir els interessos de Washington a l'hemisferi occidental.[1]
Aquest principi serví per la política nord-americana durant tot el segle xix i bona part del XX, i demostra la seva hostilitat a la intervenció europea en els afers del continent americà. Aquest mateix principi ha permès que els EUA desenvolupessin una política colonial en molts aspectes respecte als altres països del continent americà.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 Uras, Umut. «What is the Monroe Doctrine, which Trump has cited over Venezuela?» (en anglès). al Jazeera, 04-01-2026. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «The Monroe Doctrine (1823)». Basic Readings in U.S. Democracy. United States Department of State. Arxivat de l'original el 2012-01-08. [Consulta: 3 maig 2018].
- CCMA. «En guàrdia! - La doctrina Monroe». [Consulta: 3 març 2026].
