Vés al contingut

Cremació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cremació d'un cadàver (Alemanya)

La cremació és la conversió del cos inert d'una persona o un animal[1] en components químics com gasos i fragments minerals a través d'un procés d'altes temperatures, vaporització i oxidació, que habitualment es duu a terme en un crematori.[2] Juntament amb l'enterrament en sepultura, la cremació és una alternativa cada vegada més popular per a la disposició final d'un cadàver.

A diferència de la incineració, que es pot aplicar a qualsevol cosa, com per exemple als residus, el terme cremació s'utilitza per a referir-se exclusivament als cossos inerts.

Les restes incinerades (també coneguts com a "restes" o simplement "cendres"), que no constitueixen un risc per a la salut, poden ser enterrats o enterrats en llocs commemoratius o cementiris, o poden ser retinguts per familiars i dispersos de diverses maneres. La cremació[3] és una alternativa en lloc de l'enterrament o altres formes d'eliminació en les pràctiques funeràries. Algunes famílies prefereixen tenir als difunts presents al funeral amb cremació a seguir; altres prefereixen que la cremació[4] passi abans del funeral o servei commemoratiu.

En molts països, la cremació es fa generalment en un crematori. No obstant això, en el subcontinent indi, especialment a l'Índia moderna i al Nepal, es prefereixen diferents mètodes, com la cremació a l'aire lliure.

Història

[modifica]

La cremació data d'almenys 17,000 anys enrere en el registre arqueològic, amb la Dama Mungo, les restes d'un cos parcialment cremat trobat en el jaciment del Llac Mungo, Austràlia. Els fenicis alternaren la cremació amb altres mètodes, però van ser l'excepció en l'àmbit mediterrani. Per contra, la cremació va ser fomentada des dels inicis de l'hinduisme[5] i del jainisme que va ser influït per aquest.[6] A les antigues Grècia i Roma la cremació era habitual.[7] Els anglosaxons van practicar la cremació, de vegades com a part de l'enterrament al mar i d'altres a terra però en general el costum va decaure a l'edat mitjana per influència de les religions del llibre, que prescrivien la conservació dels cossos per a l'altra vida. Per això a Europa no es va començar a donar de forma massiva fins a finals del segle xix per motius higiènics (malalties i cadàvers) i espai als cementiris.

Cremacions notables

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Cresos damunt la pira
Cremació d'Ahuízotl (1486-1502)

. Còdex de Juan de Tovar.

Antigues

[modifica]
« Querían unos que se quemase el cadáver en el templo de Júpiter Capitolino; otros en la sala de Pompeyo; mas de pronto, dos hombres, que llevaban espada al cinto ydos dardos en la mano, le prendieron fuego con an. torchas, y en seguida todos comenzaron á arrojar leña seca, las sillas de las tribunas de los magistrados y cuanto se encontraba al alcance de la mano; en seguida los flautistas y cómicos, que para aquella solemnidad ha bían revestido los trajes dedicados á las pompas triunfales, se despojaron, los hicieron pedazos y arrojaron á las lla mas; los legionarios veteranos arrojaron de igual manera las armas con que se habían adornado para los funerales, y la mayor parte de las mujeres lanzaron a su vez joyas yhasta las bulas y pretextas de sus hijos. Multitud de extranjeros tomó parte en aquel duelo público, acercándose sucesivamente á la hoguera y mostrando cada uno su dolor á la manera de su país, notándose principalmente á łos judíos, que velaron durante muchas noches junto a las cenizas. // Traducció al català en referència adjunta. »
— Los doce Césares.[9][10]
  • L’any 932 dC, el viatger Àhmad ibn Fadlan fou testimoni de la cremació d’un cap viking a la riba del riu Volga.[11][12]
  • Cremació d'Ahuízotl (1486-1502)
  • Cremació de Shivaji de Thanjavur (1832-1855). Presenciada i descrita per un missioner. Descripció de la pira de fusta de sàndal amarada de ghi.
« ...but the writer was present, forty years ago, at the cremation of the Mahārāja Sivaji, the last Mahratta ruler of Tanjore, and descendant of the great Sivaji, founder of the Mahratta dominion. There, on a wide plain, where were assembled more than ten thousand subjects of the late king, a vast funeral pyre of sandal wood had been erected and saturated with butter-oil, or ghi. On this his body was laid, wrapped in a saffron-coloured cloth, amid a silence most profound, broken only now and again by the muttered Sanskrit mantras. Then the nearest of kin to the dead kingwas borne three times round the pile, and soon was heard the crash of a vessel of water thrown down, and the sound of the running water--symbol of man's life, which " is as water spilt upon the ground that cannot beg at hered up again." At this signal the torch was applied, and a pyramid of fire shot up into the midnight sky, while the moan of the thousands around was heard, like the sullen roar of the sea on some surf-beaten shore. In a very short time all was consumed but a thin heap of ashes, in the centre of which was a line of dazzling white,-the calcined bones... »
— The Imperial and Asiatic Quarterly Review and Oriental and Colonial Record.[13]

Més recents

[modifica]
Cremació de Mahatma Gandhi

Alguns personatges públics foren sotmesos a cremacions rituals. En alguns casos recents els actes d’incineració foren filmats o emesos per televisió.

Cremacions privades

[modifica]

Hi ha alguns personatges que varen optar, de forma voluntària o indeterminada, per la cremació. Vegeu una petita mostra a continuació.

Cremació de personatges de ficció

[modifica]
« Après dix minutes de reptation sous les ramures, ils arrivèrent au bord d'une petite rivière, et là, à la lueur de torches de fer à la pointe desquelles brûlaient des résines, ils aperçurent un monceau de bois empilé. C'était le bûcher, fait de précieux sandal, et déjà imprégné d'une huile parfumée. A sa partie supérieure reposait le corps embaumé du rajah, qui devait être brûlé en même temps que sa veuve. A cent pas de ce bûcher s'élevait la pagode, dont les minarets perçaient dans l'ombre la cime des arbres »
— Les voyages extraordinaires par Jules Verne: Le tour du monde en quatre-vingts jours.[26]
  • Al film Beau Geste (pel·lícula de 1939) hi ha dues cremacions: una cremació virtual, en un joc infantil, i una cremació improvisada d’una víctima important en la trama.[27]
  • Johnny Depp, a la películ·la Dead Man, sembla progressar cap a una escena de cremació. Una mena de funeral viking. Caldrà veure o recordar el film per a esbrinar el final.[28]

Tractament de les cendres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cremació Arxivat 2018-05-11 a Wayback Machine.. Gran enciclopèdia catalana
  2. ↑ Cremation Equipment Operator Training Program, pàg.1. Matthews Cremation Division, 2006
  3. ↑ «La cremación aumenta». Arxivat de l'original el 2019-01-15. [Consulta: 15 gener 2019].
  4. ↑ «Con qué hacer la cremación». Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
  5. ↑ Kochhar, Rajesh (2000), The Vedic People: Their History and Geography, Sangam Books
  6. ↑ Maurya, Dr Neelesh Kumar. Death: The Ultimate Awakening Before Last Breath (From Mortality to Immortality). Writer's Pocket, 2025-08-28, p. 0. ISBN 978-93-6868-650-7.
  7. ↑ Erichsen, Hugo. The Cremation of the Dead: Considered from an Aesthetic, Sanitary, Religious, Historical, Medico-legal, and Economical Standpoint. D. O. Haynes, 1887, p. 16.
  8. ↑ «Bíblia catalana». BCI. Arxivat de l'original el 2025-11-19. [Consulta: 20 gener 2026].
  9. ↑ Suetonio, Cayo. Los doce Césares (en castellà). Viuda de Hernando, 1890, p. 75.
  10. ↑ Calabuig, Plàcid Fito i. Antologia de textos llatins per a batxillerat. Universitat de València, 2002, p. 144. ISBN 978-84-370-5512-1.
  11. ↑ Mates, Lewis H. Encyclopedia of Cremation. Routledge, 2016-04-29, p. 414. ISBN 978-1-317-14383-3.
  12. ↑ Alfonso, César A.; Chandra, Prabha S.; Schulze, Thomas G. Suicide by Self-Immolation: Biopsychosocial and Transcultural Aspects. Springer Nature, 2021-02-02, p. 18. ISBN 978-3-030-62613-6.
  13. ↑ The Imperial and Asiatic Quarterly Review and Oriental and Colonial Record. Oriental Institute, 1898, p. 366.
  14. ↑ Hook, Sue Vander. Mahatma Gandhi: Proponent of Peace. ABDO, 2011, p. 93. ISBN 978-1-61613-515-7.
  15. ↑ Goralski, Margaret A.; Bailey, Robert B.; Rusconi-Black, Ellen. Death...a Practical Guide to the Choices That Lie Beyond!. iUniverse, 2000-10-31, p. 39. ISBN 978-0-595-13974-3.
  16. ↑ Arnold, David. Burning the Dead: Hindu Nationhood and the Global Construction of Indian Tradition. Univ of California Press, 2021-02-02, p. 165. ISBN 978-0-520-37934-3.
  17. ↑ Kalfel, Jesse. So You're Cremated ... Now What?: Over One Hundred Creative Ways to Scatter Your Ashes and Other Useful Information. iUniverse, 2009-06-15, p. XXI. ISBN 978-1-4401-2777-9.
  18. ↑ Amisu, Elizabeth. The Dangerous Philosophies of Michael Jackson: His Music, His Persona, and His Artistic Afterlife. Bloomsbury Publishing USA, 2016-09-26, p. 134. ISBN 978-1-4408-3865-1.
  19. ↑ Laderman, Gary. Rest in Peace: A Cultural History of Death and the Funeral Home in Twentieth-century America. Taylor & Francis, 2003, p. 202. ISBN 978-0-19-513608-1.
  20. ↑ Mira, Josep Domènech i. Moviments Educatius Actuals: Experiéncies internacionals. Vision Libros, 2012, p. 176. ISBN 978-84-9011-555-8.
  21. ↑ Quigley, Christine. The Corpse: A History. McFarland, 2005-10-27, p. 100. ISBN 978-0-7864-2449-8.
  22. ↑ Harris, Mark. Grave Matters: A Journey Through the Modern Funeral Industry to a Natural Way of Burial. Simon and Schuster, 2008-12-09, p. 74. ISBN 978-1-4165-6404-1.
  23. ↑ «Christopher Reeve (1952-2004)». Find a Grave Memorial, 25-09-1952. Arxivat de l'original el 2025-09-02. [Consulta: 20 gener 2026].
  24. ↑ Chapman, Sarah. Funeral Arranging and End-of-Life Decisions: A Step-by-Step Guide. Book Guild Publishing, 2022-06-28, p. 0. ISBN 978-1-915352-80-4.
  25. ↑ Gardner, Percy. Sculptured Tombs of Hellas. Macmillan and Company, Limited, 1896, p. 10.
  26. ↑ Verne, Jules. Les voyages extraordinaires par Jules Verne: Le tour du monde en quatre-vingts jours (en francès). J. Hetzel et C., 1874, p. 64.
  27. ↑ Eddenden, A. E.. Murder at the Movies. Chicago Review Press, 2022-05-24, p. 0. ISBN 978-1-61373-318-9.
  28. ↑ «Dead Man. 1995, dir. Jim Jarmusch.». YouTube, 06-03-2024. [Consulta: 19 gener 2026].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cremació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cremació&oldid=37306775»