Concert (forma musical)
El concert (de l'italià concerto, en plural concerti), és una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interaccionen i dialoguen amb una orquestra.[1] La forma més habitual és el concert per a solista, en què hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. D'origen italià, que seguia la forma característica de tres moviments extensos (ràpid, lent, ràpid), en els quals hom intercala una cadència o dues.[2]
Història
[modifica]Al final del segle XVI i començament del XVII, el terme concerto designava motets amb baix continu i peces instrumentals basades en el contrast. Inicialment volia dir tocar conjuntament, però aviat passà a indicar l’oposició entre diferents cors, grups instrumentals o un solista i un conjunt. Gabrieli fou un dels pioners d’aquesta tècnica concertant. A finals del segle XVII aparegué el concerto grosso, basat en l’alternança entre un grup reduït, el concertino, i un grup més nombrós, el tutti o ripieno. En canvi, les obres per a un sol instrument solista s’anomenaren concerts amb solista. Els concerti grossi de Corelli, op. 6, són una de les col·leccions més importants del període, tot i que encara prenen la forma de la sonata o de la suite.[3]
Es va desenvolupar durant el període barroc i va ser una de les formes musicals més populars del classicisme i el romanticisme, períodes en els que es va deixar influenciar per la forma sonata.[4] Torelli (1709) i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso.[2] Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, encara que n'hi ha per a gairebé tots els instruments. Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, Txaikovski i Alban Berg; dels de piano són cèlebres alguns de Mozart, cinc de Beethoven, dos de Chopin, el de Schumann, dos de Brahms, un de Txaikovski, el de Grieg i uns quants de Saint-Saëns, Ravel, Rakhmàninov i Bartók. Són famosos també alguns de violoncel (Boccherini, Haydn, Schumann, Dvořák), de flauta (Pergolesi, Mozart), de guitarra (Rodrigo), etc.[5]
Alguns concerts són per a dos o tres solistes (doble concert, triple concert) i al segle xviii eren sovint anomenats simfonia concertant.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Concerto | Definition, History, & Examples | Britannica» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2024].
- 1 2 «concerto - Treccani» (en italià). [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ Parramon i Peralta, Jordi. «concert». Gran enciclopèdia de la música. [Consulta: 4 juliol 2026].
- ↑ «Significado de Concierto» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-03-02. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «Definitively the 20 all-time great concertos in classical music» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2026].
- ↑ «Symphonie concertante | Chamber, Orchestral, Soloists | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 març 2024].
