Vés al contingut

Cocosats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàCocosats
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deaquitans Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deLandes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Els cocosats[n 1] (en llatí: Cocosates) eren un poble aquità. El seu sobrenom, Cocosates Sexsignani ('cocosats dels sis estendards'), probablement indicava que unien sis pagi. Van ser una de les tribus que es van retre a Publi Licini Cras l'any 56 aC.[1] Segons Plini el Vell, que els esmenta a la seva Naturalis Historia,[2][3] es va establir una guarnició romana a la ciutat de Cocosa, la seva capital. Més tard, reapareixen com una de les civitates aquitanes menors de Novempopulània, o «Terra dels nou pobles», un nom donat al segle iii per l'administració de l'Imperi Romà a la part sud de l'antiga Aquitània.[4]

Territori

[modifica]

Els cocosats vivien al sud de l'actual departament de les Landes, més avall de La Tèsta. Segons l'Itinerari d'Antoní, la ciutat de Cocosa –escrita també Coequosa– estava al nord d'Aquae Tarbellicae (Dacs) i al sud de Burdigala (Bordeus).[5]

Els seus veïns eren, doncs, els tarbel·les al sud i els boiats del Bug (Arcaishon) al nord. Generalment, els cocosats se situen a Brassens (a les Landes de Gascunya) i al Bòrn. Alguns autors els situen més avall, a tocar del riu Ador, per la Maremna i el Marensí.[6]

Etimologia

[modifica]

El nom d'aquest grup evoca la paraula basca kokots, que vol dir 'barbeta, sotabarba, galta'.[7] Sembla que es basa en una reduplicació de l'arrel aquitana *koiz (el gascó coç), que vol dir 'turó, puig', una arrel que també es troba a Cossium, la capital dels vasats.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Segons el Diccionari llatí-català de noms propis, p. 53.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cèsar, Juli. «Llibre III, XXVII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 175. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. «Coneguda aquesta batalla, la major part d'Aquitània se sotmeté a Crassus i espontàniament li envià ostatges; entre els sotmesos figuraven els tarbel·les, els bigerrions, els ptianis, els vocates, els tarusates, els elusates, els gates, els ausques, els garunnes, els sibuzates, els cocosates;[..]»
  2. ↑ Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
  3. ↑ Davant, Jean-Louis; Uribe Etxebarria, Lorea. Histoire du peuple basque (en francès). 11a edició (1a ed. 1970). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, octubre de 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842.
  4. ↑ Fénié, Jean-Jacques; Fénié, Bénédicte. Dictionnaire des Landes (en francès). Bordeus: Éditions Sud Ouest, 2009. ISBN 978-2-87901-958-1.
  5. ↑ Smith, William (ed.). «Cocosa». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Londres: LLD, 1854 [Consulta: 4 agost 2022].
  6. ↑ Bost, Jean-Pierre. «Dax et les Tarbelles». A: L'Adour maritime de Dax à Bayonne (en francès). MSHA, 2001. ISBN 978-2858922857.
  7. ↑ «kokots» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Bibliografia

[modifica]
  • Lemoine, Jacques. Toponymie du Pays Basque Français et des Pays de l'Adour (en francès). Picard, 1977. ISBN 2-70-840003-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cocosats&oldid=37295309»