Vés al contingut

Chen Duxiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChen Duxiu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Huaining County (Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Jiangjin District (República de la Xina) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturatomba de Chen Duxiu Modifica el valor a Wikidata
Secretari General del Partit Comunista Xinès
gener 1925 – juliol 1928 – Xiang Zhongfa (en) Tradueix →
President del Partit Comunista de la Xina
juliol 1922 – gener 1925
Secretari General del Partit Comunista Xinès
juliol 1921 – juliol 1922 – Xiang Zhongfa (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaComunisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Qiushi
Universitat de Waseda
Tokyo Shinbu Gakko (en) Tradueix
Institut Kobun
Universitat de Zhejiang Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, professor universitari, periodista, filòsof, comunista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pequín
Universitat de Zhejiang Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Xina (1921–1929) Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment per la Nova Cultura Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsChen Yannian, Chen Qiaonian, Chen Songnian Modifica el valor a Wikidata
GermansChen Mengji Modifica el valor a Wikidata
Advertiment: en els noms de persona en xinès, el cognom va al davant, en aquest cas és Chen.

Chen Duxiu (xinès tradicional: 陳獨秀, xinès simplificat: 陈独秀, pinyin: Chén Dúxiù, Anqing, Anhui, 28 d'octubre de 1880 - Jiangjin, Sichuan, 27 de maig de 1942) fou un intel·lectual xinès. Va ser el fundador del Partit Comunista de la Xina, en el qual va exercir els càrrecs de màxima responsabilitat.[1]

Biografia

[modifica]

El seu pare va ser un erudit, un membre de les classes benestants que va morir quan Chen era un nen. Aquest fet motivà que el seu avi, una persona estricta i tradicional, es va fes càrrec de Duxui. Va tenir una formació confuciana i va arribar als exàmens imperials de primer nivell l'any 1896. De 1901 a 1908 va estudiar al Japó, on va conèixer la cultura occidental i va contactar amb compatriotes enemics de la dinastia Qing. De 1908 al 1911 treballa a la Xina com a mestre. Els anys que van de 1911 al 1915 són un període convuls per aquest país: s'instaura la República de la Xina amb la Revolució Xinhai i l'autoritarisme de Yuan Shikai. El 1915 va residir a Shanghai on va fundar la revista Nova Joventut que esdevindrà una publicació anti-confuciana, promotora de les idees occidentals (en especial l'individualisme, el liberalisme i el marxisme) molt influent entre els reformistes xinesos. L'any 1917, gràcies a Cai Yuanpei obté el càrrec de degà de la Universitat de Beijing i on coneixerà Li Dazhao. Chen i Li seran un dels impulsors més destacats del Moviment Quatre de Maig (1919).[2]

El comunisme xinès

[modifica]

Com a conseqüència del seu de la seva activitat política, Chen ingressa a la presó el 1919. És expulsat de la universitat i retorna a Shanghai on, definitivament, adopta la ideologia comunista i Nova Joventut seguirà una línia comunista. Per aquests motius es produeix un distanciament amb figures com Hu Shi. La Internacional Comunista envia delegats a la Xina per establir contactes amb Chen per fundar el Partit Comunista de la Xina. Aquest partit neix a Shanghai el juliol de 1921 i, malgrat que Chen no va poder assistir a la trobada, és nomenat secretari general. Arran de la ruptura amb el Kuomintang de Sun Yat-sen, els comunistes són perseguits i molts foren executats (com Li Dazhao. Chen Duxiu fou acusat de passivitat, i com que la Komintern tutelava i finançava el PCX, va perdre totes les responsabilitats en el partit en una reunió a la qual no hi era present.crític amb la Internacional Comunista és expulsat i s'adhereix al moviment trotskista xinès i esdevé el seu portaveu més rellevant. Després d'un intent de reunificació de les dues faccions del comunisme, el 1931, amb la persecució que van sofrir per part de les autoritats nacionalistes, totes dues van tenir moltes dificultats. El 1932 fou capturat i empresonat. Alliberat el 1937, va viure els darrers anys de la seva vida a Jiangjin, província de Sichuan, revaloritzant la democràcia, davant el fenomen, estalinista i recuperant la cultura clàssica xinesa. Va morir, oblidat, en aquesta ciutat el 1942 d'un atac al cor.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
  2. ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
  3. ↑ Paulès, Xavier, (1973- ...).,. La république de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-91176-2.

Bibliografia

[modifica]
  • Duxiu Chen Chen Duxiu's Last Articles and Letters: 1937 – 1942” (Apèndix 7. Autor: Wang Fanxi. Tracta de Chen com a fundador del PCX). University of Hawai'i Press.Pàgs. 133I següents).
  • Anne Shen Chao. Chen Duxiu's early years: The importance of personal connections in the social and intellectual transformation of China 1895--1920 Rice University Electronic Theses and Dissertations .UMI Microform number 3362139.
  • Pankaj Mishra. De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia .de Galaxia Gutenberg.2014. ISBN 978-84-16072-45-3. Pàgs. 279-280, 300, 327,354 i 356.
  • Alicia Relinque Eleta. Narratives xineses: ficcions i altres formes de no-literatura d'Editorial UOC, 2008.Pàgs. 131 i 133.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chen Duxiu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chen_Duxiu&oldid=37833705»