Casa Gustau Peyra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Enric Sagnier i Villavecchia | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica modernisme català | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Lloc | Mallorca, 235 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41279 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 1538 | |||
La casa Gustau Peyra és un edifici situat al carrer de Mallorca, 255 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresòl), principal, tres pisos i terrat transitable. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala noble, l'escala de veïns i l'ascensor.[2] La façana és estructurada en tres eixos verticals d'obertures, formant una composició axial al voltant de l'accés principal, eix amb doble d'amplada respecte als eixos laterals.[2]
La planta baixa, íntegrament realitzada amb parament de pedra, està resolta amb semisoterrani i entresòl, obrint-se al carrer per mitjà de tres portals emmarcats per columnes. El portal central, de gran alçada, dona accés a un ampli vestíbul. Els portals laterals resten dividits en dos alçades, amb un petit portal que mena al semisoterrani, i un finestral coronat per un arc trilobulat, que dona llum a l'entresòl. A la resta de la façana, recoberta per un estuc especejat imitant carreus, sobresurt la doble tribuna central, amb tres arcs trilobulats al principal i un gran arc conopial al primer pis. Alhora, la tribuna fa de llosana del balcó de la segona planta pis. Els balcons de la planta principal i el que corona la tribuna estan tancats per baranes de pedra amb una elaborada decoració, mentre que la resta tenen baranes de ferro forjat. A l'última planta cal ressaltar la falsa obertura triforada, amb tres arcs apuntats i dos mainells de pedra, ornats a l'interior per un esgrafiat de temàtica vegetal. El coronament de l'edifici es soluciona mitjançant merlets i baranes de ferro forjat.[2]
El vestíbul i el celobert central és l'espai més interessant de l'interior de l'immoble. S'hi accedeix a través de la porta principal a un ample vestíbul que mena a un celobert cobert per una claraboia. En aquest espai, a l'esquerra, arrenca la monumental escala noble que porta al pis principal, amb el seu tram principal cobert per una galeria goticitzant de doble alçada. Al fons d'aquest celobert trobem l'escala de veïns i l'ascensor.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Gustavo Peyra». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 «Casa Gustau Peyra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
