Carrer de Llovera (Reus)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Carrer  | |||
| Construcció | XVIII-XX | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| Lloc | C. de Llovera | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 9760 | |||
El Carrer de Llovera és un carrer del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Va de la plaça de Prim fins a la plaça del Pintor Fortuny. És un dels conjunts comercials més importants de Reus. L'altura i l'amplada dels seus edificis, igual que el seu estil, és variable, i va tenir molts canvis en el segle xix i XX. Presenta una gran complexitat decorativa: arrebossats i esgrafiats, frontons, balustres de ferro forjat i de pedra, i barbacanes. Les obertures són de diferent composició tant en les portes com en les finestres i n els balcons, que presenten columnes, timpans, mènsules, algun capitell i cornises. La tipologia dels edificis no és unitària, tot i que les plantes baixes són majoritàriament comerços, i els pisos estan repartits entre oficines i habitatges. Té com a principals elements d'interès el Palau Bofarull i diverses cases amb interessants elements eclèctics, noucentistes i modernistes, com la que es troba al núm. 13, al núm. 32, o al núm. 48, i també cal Boule, cal Tomàs Jordi o cal Punyed, tot i que cap d'elles destaqui de manera especial.[1]
Història
[modifica]Aquest carrer es va començar a construir l'any 1773, segons diu Francesc Gras i Elias.[2] Popularment se'l denominava «del Pedró», un nom que encara es diu, ja que conduïa a les basses del Pedró, avui convertides en la plaça del Pintor Fortuny. Oficialment el carrer va tenir el nom «de Sant Pere d'Alcàntara».[3] Les basses del Pedró rebien aigua des d'Almoster a través d'unes mines, i servien per a distribuir-la per la vila, i també s'utilitzaven de rentadors públics. Quan es va construir el Quarter de cavalleria a mitjan segle xviii, l'existència de les basses va provocar polèmiques, ja que, deien, aquells rentadors donaven lloc a «nombrosos pecats» per la proximitat dels soldats amb les minyones i senyores que els utilitzaven. Però en realitat les basses eren massa properes als pous negres de la Caserna, i provocaven grans pudors i contaminació. Cap al 1785 es van treure les basses i al seu lloc es va formar una mena de placeta on es va instal·lar una font, la font de Neptú, actualment situada a la plaça del Víctor, al carrer Ample.[4] El carrer de Llovera va ser un producte de l'expansió econòmica i demogràfica de la ciutat en el segle xviii, tot i que la seva estructura ha canviat molt en els darrers anys a causa d'haver-se convertit al segle xix en una de les principals artèries de la ciutat. En el període del modernisme es va reestructurar alineant les cases i ennoblint-les.[1] El nom actual se li va donar a la mort del pintor local Josep Llovera i Bufill l'any 1896.[3] A la fotografia antiga veiem el carrer de Llovera des de la cantonada amb el carrer de l'Amargura el 1917. A l'esquerra amb un rellotge, el Campanaret, ara enderrocat, i a la dreta, amb la seva torratxa característica, la Casa Boule.
Referències
[modifica]
- 1 2 «Carrer Llovera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ Gras i Elias, Francesc. Las calles de Reus. Reus: Imprenta y Litografía de Eduardo Navés, 1902, p. 41-42.
- 1 2 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 307. ISBN 8486387655.
- ↑ Arauzo Carod, Josep Maria. L'expansió urbana de Reus: creixement socioeconòmic al segle XVIII. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1998, p. 188-189. ISBN 8492176156.