Carpí negre
Carpinus betulus  | |
|---|---|
 Arbre | |
 Detall de les estructures. A. aments (masc. i fem.), B. Fulles, C. Infructescència, D i E. Fruit, F. Llavor G. Plàntules | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Font de | European hornbeam wood (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Gènere | Carpinus |
| Espècie | Carpinus betulus L., 1753 Carpinus betulus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Carpinus betulus var. quercifolia Carpinus betulus f. quercifolia Carpinus caucasica Carpinus vulgaris
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El carpí, carpí negre, carp negre, càrpinus carpinus, auró o orió (Carpinus betulus)[1]és una espècie del gènere Carpinus de la família de les Betulàcies, natiu de l'oest, centre i sud d'Europa, estenent-se tan a l'orient com a l'oest de Rússia i Ucraïna. Requereix un clima temperat pel bon creixement, solament a elevacions per sobre dels 600 msnm. Creix barrejat amb Quercus, i a algunes àrees amb Fagus, essent un arbre comú a boscos degradats.
Morfologia
[modifica]
És un arbre petit a mitjà que arriba a mesurar 15-25 m d'alçada, rarament 30 m, amb un tronc sinuós. L'escorça és gruixuda, verdosa grisenca, fins i tot als exemplars vells: s'assembla a la del faig, però té sovint costelles. Els brots, a diferència del faig, tenen no més d'1 cm de longitud, i pressionats cap a les ales. Les fulles són alternes, de 4-9 cm de longitud, amb prominents venes donant un corrugat distintiu i marges serrats, i s'assemblen a les de l'om, però són simètriques. Les gemmes són alternes i afusades, però menys que les del faig. Els aments apareixen al maig després de les fulles. El fruit és una petita i llarga nou de 7 a 8 mm de longitud, parcialment envoltada per trifolíols, i l'involucre mesura de 3 a 4 cm de longitud; madurant a la tardor. Les llavors freqüentment no germinen fins a la primavera del segon any després de la sembra. És un prolífic planter i té una vigorosa regeneració natural.
Ecologia
[modifica]Té preferència per les àrees ombrejades, i prefereix moderada fertilitat de sòl i d'humitat. Té un sistema radicular escàs en profunditat però molt estès superficialment, i produeix moltes estaques quan se'l tala baix. Té un dens fullatge. Hi ha un nombre notable de boscos on aquesta espècie és la dominant.
Usos
[modifica]Principis actius: Tanins, sals, resina.[2]
Indicacions: Astringent, vulnerari, pectoral, expectorant, antitussigen. L'aigua destil·lada, preparada a partir de les fulles, s'usa com col·liri.[2]
S'usen sobretot les fulles i l'escorça. Es recol·lecta a l'agost. Decocció d'escorça (expectorant): 10-15 g. per tassa.
A la teràpia floral de Bach: Amb la rutina del dia a dia i la fatiga, apareixen els dubtes i el cansament. Aquesta planta aporta energia i il·lusió per a continuar endavant.
Altres usos: Ornamental. La fusta, blanca, densa, s'ha usat per a la fabricació de pasta de paper, peces de pianos, parquets, tacs de billar, etc.[2]
Taxonomia
[modifica]El carpí va ser descrit per Linné i publicat a Species Plantarum 2: 998. 1753.[3] El nom genèric «carpinus» és el nom llatí per a l'espècie europea. «betulus» és un epítet llatí que significa "bedoll".[4]
En son sinònims taxonòmics:
|
|
Referències
[modifica]- ↑ «Carpinus betulus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- 1 2 3 «Carpinus betulus». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2010-11-23. [Consulta: 23 novembre 2009].
- ↑ «Carpinus betulus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 23 maig 2013].
- ↑ betulus a Epítetos Botánicos.
- ↑ «Carpinus betulus» a EOL. Data consulta: 08 d'abril de 2014.
Bibliografia
[modifica]
- Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
